La Casa d'Alba, liderada per l'actual duc d'Alba, Carlos Fitz-James Stuart, té prop de 35.000 hectàrees de terra amb explotacions agrícoles, ramaderes, vedats de caça i, fins i tot, parcs d'energia renovable encara que no són els terratinents més grans d'Espanya perquè aquest privilegi correspon a Juan Abelló. Però a diferència d'aquest últim, sempre discret, tant la difunta Cayetana com els seus fills s'han vist embolicats en polèmiques sobre la gestió de les seves terres ja sigui pel cobrament de les subvencions agrícoles europees (PAC) o per l'explotació d'aqüífers. Que se sàpiga, no han tret els seus tractors a les carreteres en les protestes camperoles dels últims dies.
El 2011, abans que morís tres anys després, la llavors duquessa d'Alba, Cayetana Fitz-James Stuart, va repartir els seus palaus i finques entre els seus sis fills. El més beneficiat, amb diferència, va ser l'hereu, Carlos, continuador del llinatge i actual titular de la major part de l'empori, que algun cronista de la casa ha situat en el 60% de l'herència. Els jornalers del Sindicat Andalús de Treballadors (SAT) van afluixar la seva pressió sobre la Casa d'Alba després de la desaparició de Cayetana, però els seus descendents no s'han deslliurat de les controvèrsies públiques i de ser protagonistes en els mitjans.
El setembre passat, la Fiscalia de Medi Ambient de Sevilla es va querellar contra una de les empreses de la família, Eurotécnica Agraria, per extreure aigua de vuit pous suposadament il·legals per regar una finca de taronges de 200 hectàrees situada al costat del parc nacional de Doñana. Segons els càlculs de la fiscalia, en tan sols una temporada van consumir 305.851 metres cúbics d'aigua que van valorar en 36.702 euros. Els pous funcionen des de fa una dècada. Aquesta finca d'Aznalcázar produeix de mitjana 5,3 milions de taronges gurmet anuals que generen un benefici d'entre 700.000 i 800.000 euros, segons va informar El País. Aquest mitjà també va apuntar que l'explotació va rebre 1,4 milions d'euros en subvencions de la PAC en els exercicis de 2020 i 2021.
No obstant això, els últims comptes disponibles d'Eurotécnica Agraria, corresponents a 2019, donen altres magnituds: una facturació de només 2 milions d'euros amb unes pèrdues en aquell exercici de 222.000 euros. Al capdavant d'aquesta societat apareix Eugenia Martínez de Irujo, la germana petita, però en companyia d'altres familiars. Els tres germans grans anteposen el cognom Fitz-James Stuart, el de la mare, mentre que els tres menors conserven Martínez de Irujo, del pare. A vegades apareixen junts o a títol individual en desenes de societats dedicades a activitats agrícoles o a la comercialització dels seus productes. Dues de les més conegudes són Euroexplotaciones Agrarias i Castrofresno, presidides per l'actual duc, que van tancar l'exercici de 2022 amb pèrdues: de 2,87 milions d'euros la primera i de 115.000 euros la segona.
Resulta complicat el càlcul de les subvencions que perceben les finques dels germans per la PAC encara que diversos mitjans apunten una mitjana de 3 milions d'euros anuals. En aquest tipus d'ajuts europeus es té en compte el volum de la producció i, també, l'extensió de les finques, factor aquest últim que beneficia els grans terratinents.
Vedats i renovables
Encara que passen per ser un dels grans propietaris de vedats de caça, amb 14.700 hectàrees dedicades a les activitats cinegètiques a Andalusia i les dues Castelles, apareixen en la posició número 12 de l'últim rànquing de vedats del diari El Mundo. Aquesta classificació està liderada, en aquest ordre, per Juan Abelló, el ramader manxec Samuel Flores i la família March.
L'hereu, Carlos, també posseeix molts terrenys sembrats d'instal·lacions eòliques i fotovoltaiques, especialment a Córdova i Àvila. Un cronista el va qualificar de duc "verd". En canvi, el seu germà Cayetano, duc d'Arjona, es va oposar públicament al projecte d'una empresa privada que pretenia construir un megaparc solar que afectava una de les seves finques en el municipi cordovès de Morente, que va rebre en herència de la seva mare. Al final, la promotora va desistir l'octubre passat de tramitar la declaració d'utilitat pública (DUP) per expropiar aquests terrenys. Cayetano fins i tot va declarar "acabaré a la presó" per defensar la seva finca. No va ser necessari.
Pisos turístics
Carlos va heretar el títol de duc d'Alba i la porció més gran del pastís de propietats de la seva mare que inclou palaus i finques de tota mena. Es va envoltar d'un equip professional per treure més rendiment a les seves finques rústiques encara que algunes continuïn tancant en vermell. No obstant això, la seva última iniciativa empresarial no té res a veure amb el camp sinó amb el negoci immobiliari: l'Ajuntament de Madrid acaba d'aprovar inicialment el pla urbanístic per autoritzar la unió de dos edificis de la seva propietat al carrer Princesa que planeja transformar en 66 pisos turístics. Estaran situats al costat del palau de Liria, la seva residència, al districte Centro de la capital.
Entre els sis germans hi ha tensions. Cayetano va declarar a la premsa a finals de l'any passat que no s'han "respectat" les últimes voluntats de la seva mare, que volia que tots els germans continuessin involucrats "en el funcionament" de la Fundació Casa d'Alba, titular de diversos palaus i d'obres d'art. Va afirmar que el primogènit els va treure a tots, amb l'excepció del seu germà Alfonso, duc d'Híjar, per entendre que ara la Casa d'Alba la forma Carlos i els dos fills d'aquest.
Aquest llinatge es remunta al segle XIV. El ducat d'Alba de Tormes, com s'anomenava, es va atorgar a la família Álvarez de Toledo, però a començaments del segle XIX va passar als Fitz-James Stuart, que té el seu origen en un fill il·legítim de la dinastia reial dels Estuard (Stuart, en anglès). A mitjans dels anys cinquanta del segle passat, Cayetana Fitz-James Suart (1926-2014) es va convertir en duquessa d'Alba. Del seu matrimoni amb el madrileny Luis Martínez de Irujo Artárcoz (1919-1972), descendent dels ducs de Sotomayor, va tenir sis fills: Carlos (1948), Alfonso (1950), Jacobo (1954), Fernando (1959), Cayetano (1963) i Eugenia (1968). La següent generació està formada per nou cosins.
Relacions amb Catalunya
Cayetana va repartir en vida les seves possessions i la major part dels títols nobiliaris que va acumular. Segons el Llibre Guinness dels rècords, era la persona amb més títols del món pel que va superar en nombre als reis d'Espanya i d'Anglaterra. Al llarg de la seva vida, va pledejar per aconseguir encara més títols, com el de comtessa de Guimerà, l'únic originari de Catalunya, que va aconseguir mitjançant un procés judicial. Aquest comtat fa referència a la localitat de la comarca de l'Urgell que mai no va visitar. L'actual comte de Guimerà és el seu fill Alfonso, encara que prefereix lluir el de duc d'Híjar.
Però dos fills de Cayetana sí que mantenen curiosos vincles amb Catalunya. Eugenia, duquessa de Montoro, va ser durant molts anys una de les cares públiques de la catalana Tous i el seu actual marit és Narcís Rebollo (Figueres, 1971), president d'Universal Music per a Espanya i Portugal. Però qui té un vincle més estret és Jacobo, comte de Siruela, perquè passa llargues temporades a la seva masia empordanesa de Vilaür en companyia de la seva esposa, la barcelonina Inka Martí, escriptora i expresentadora de televisió. Va ser l'encarregada de retransmetre la inauguració i cloenda dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992. En aquesta masia va tenir la seu social l'editorial Siruela, que Jacobo va vendre fa anys, i ara és la d'Ediciones Atalanta.