L'empresa catalana d'enderrocs Hercal, que té una facturació de 90 milions d'euros, farà una inversió demolidora. Comprarà per 6 milions la màquina de demolicions més gran d'Espanya, segons ha explicat l'empresa a ON ECONOMIA.
Es tracta d'una màquina, la Liebherr R 980, que arriba als 60 metres d'alçada. Pesa entre 185.000 i 197.500 quilograms i té una potència del motor de 420 kw i 571 cv. "Ajuda a arribar a edificis més alts amb rapidesa i seguretat, perquè si no ho fas amb màquina ho has de fer amb mitjans humans", explica el gerent de l'empresa, Miguel Ángel Pérez. Serà la més gran i potent d'Espanya i ajuda l'empresa catalana a "competir millor per fer les demolicions de centrals tèrmiques i nuclears". La compra es farà una part amb fons propis i un 70% amb finançament del Banc Sabadell.
Davant el tancament de centrals nuclears previst a Espanya, que ha d'acabar l'any 2035 amb els de les centrals de Tarragona a Ascó i Vandellòs, el seu enderroc suposa una important via de negoci per aquest tipus d'empreses. Hercal, de fet, ja ha participat de l'enderroc de part de la central nuclear de Zorita i de la central tèrmica d'Andorra, a Terol.
L'empresa la van fundar els germans Marcos i José Calleja (hermanos Calleja, d'aquí el nom Hercal) l'any 2006 i es dedicava inicialment al moviment de terres amb una facturació inicial d'uns 400.000 euros, després van ampliar negoci l'any 2008 a la demolició i el 2012 ho van ampliar a l'obra civil. L'any 2010, van comprar una màquina mòbil per triturar les runes i van anar especialitzant-se en separar les runes per tal que es pugui reaprofitar.
Més tard, l'any 2019, el nou pla estratègic els va impulsar a invertir 20 milions d'euros en la primera planta d'Espanya especialitzada en la valorització i la rentada de residus provinents de la construcció i la demolició per convertir-lo en àrid que serveix per fer formigó. De fet, la mateixa fàbrica està construïda amb tot el formigó existent reciclat amb diferents acabats. Avui dia, el 24,9% del seu negoci és la demolició, el 27,3% el moviment de terres, el 27,9% l'obra civil i un 6,7% del seu negoci està en la valorització de residus a H-Zero, que després aporta part del seu material a l'activitat d'obra civil.
Entre els clients que té o ha tingut, hi ha Sacyr, Dragados, FCC, Ferrovial, Endesa, Enagas, Renta Corporación, Santander, BBVA o Immocaixa i també al sector públic AMB, Ajuntament de Barcelona o Bimsa.
De cara al pròxim pla estratègic, que han d'aprovar aquest 2025 amb perspectiva fins a l'any 2030, esperen créixer entre un 6 i un 8% anuals i les línies són "una aposta per l'enderroc sostenible ampliant més enllà de Catalunya i Portugal" i "preguntar-se si val la pena obrir una nova planta de revalorització de residus" com la que tenen a Terrassa, apunta.
Ara bé, per augmentar aquesta aposta per la valorització de residus, Pérez reclama a les administracions catalanes que facin una aposta més decidida per l'economia circular dins la construcció, de forma que seran més sostenibles. En primer lloc, lamenta que no es compleixi la llei establerta per l'Agència Catalana de Residus d'incorporar un mínim del 5% d'àrids reciclats en les licitacions d'obra pública. I de l'altra, assegura que la taxa que es paga per portar runes a l'abocador és tan baixa que no es fomenta la reutilització dels residus.