La Cambra de Comerç dels Estats Units a Espanya (AmChamSpain) és un poderós lobby empresarial, precisament pels seus vincles amb directius de grans multinacionals nord-americanes, que ha guanyat influència política amb el català Jaime Malet, que n’és el president des de fa 23 anys.
Dels 40 membres de la seva junta, hi ha 10 directius i empresaris catalans, incloent els que ho són de naixement –com Claudio Boada, directiu de Blackstone– o que hi tenen empreses -com Demetrio Carceller, president de Damm– si bé la majoria treballen i resideixen a Madrid. Entre les empreses associades a AmChamSpain hi ha els grans bancs d’Espanya i dels Estats Units, les principals companyies tecnològiques, energètiques, farmacèutiques... i un únic club de futbol, el Barça, que hi va entrar fa uns mesos.
Aquesta cambra de comerç exterior es va fundar a Barcelona el 1917, durant la Primera Guerra Mundial, a instàncies del cònsol general dels Estats Units i d’empresaris nord-americans que operaven des de la ciutat però, amb el pas del temps, va acabar compartint seu amb Madrid. En l’actualitat, encara manté la doble seu, si bé la de la capital espanyola té més pes: a Barcelona acostumen a celebrar les assemblees anuals, mentre que a Madrid es fan les juntes directives i es desplega l’activitat institucional.
Com que la seva missió és facilitar les relacions comercials entre Espanya i els Estats Units, la investidura aquest dilluns de Donald Trump com a president resulta transcendent pel que pot significar en les relacions de l’administració nord-americana amb Espanya, Europa i el món. Com totes les cambres de comerç exterior, defensen els interessos dels socis –filials de companyies nord-americanes o empreses espanyoles amb implantació als Estats Units– però també fan propostes per a l’economia espanyola a través dels seus Position paper.
Des de 2002, al capdavant d’AmChamSpain hi ha l’advocat i empresari barceloní Jaime Malet Perdigó, de 60 anys, fundador i CEO de Telam Partners, una consultora empresarial especialitza en finançament i entrada en mercats internacionals. El 2021 es va veure esquitxat pel Barçagate, el cas sobre els bots que desprestigiaven determinats futbolistes i rivals de l’expresident blaugrana Josep Maria Bartomeu. Telam va mediar entre el Barça i Nicestream, el grup al qual pertanyia l’empresa 13 Ventures, acusada dels atacs a través de les xarxes socials. Els Mossos van registrar les oficines de l’empresa el 2021. En un comunicat, Telam va precisar que el seu paper es va limitar a una “introducció comercial” entre el Barça i Nicestream, però que estaven al marge de les actuacions d’aquesta última.
Entre d’altres funcions, AmChamSpain coordina missions empresarials als Estats Units, així com les delegacions d’empresaris que acompanyen als presidents del govern espanyol en els seus viatges oficials a aquest país. Malet ha acompanyat tots els presidents des de José María Aznar a Pedro Sánchez.
Reunió privada amb Salvador Illa
Malet també té una dimensió política. Com a president d’AmChamSpain, manté contactes amb el govern espanyol i els autonòmics i, segons les informacions publicades a la premsa, s’ha trobat repetidament amb la presidenta de la Comunitat de Madrid, la popular Isabel Díaz Ayuso. Però en la seva agenda també hi ha socialistes: el ministre d’Indústria, Jordi Hereu, va ser el protagonista del còctel de Nadal de la cambra nord-americana i el 20 de març vinent la seva junta directiva mantindrà una reunió privada amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, al Westin Palace, de Madrid, segons informen fonts de l’entitat.
Les seves posicions sobre la política catalana són conegudes. En el llibre Del Tibidabo al mar (RBA, 2021), Malet deixa ben clara la seva oposició al procés independentista. I en el sopar de gala per commemorar el centenari d’AmChamSpain, el novembre de 2017 al Teatro Real de Madrid, en presència de Felip VI, va justificar que l’entitat que presideix “aixequés la veu” contra els "polítics i els governants que duen a terme processos que poden posar en perill llocs de treball, inversions i el benestar de les famílies”, en referència a les formacions independentistes. Tot i aquestes declaracions, va indicar que AmChamSpain és “totalment apolítica”. Malet ha estat patró de la Fundació Joan Boscà, propera a Societat Civil Catalana.
La seva esposa, l’advocada Silvia Sorribas Margeli, és directora d’operacions de Telam. Amb anterioritat va treballar per Arthur Andersen, Garrigues i KPMG. Va formar part de la candidatura de Rosa Cañadas en les últimes eleccions al Cercle d’Economia i, abans, va col·laborar en la candidatura de Carles Tusquets –marit de l’anterior– en les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona del 2019.
Qui és qui?
La directora executiva d’AmChamSpain també és catalana, l’advocada Aida Casamitjana Argemí, casada amb Andrés Soldevila Ferrer, empresari hoteler, representant de la quarta generació dels fundadors de l’Hotel Majèstic de Barcelona.
Aquests són els 10 directius i empresaris vinculats amb Catalunya, per naixement o empresa, de la junta de la Cambra de Comerç dels Estats Units a Espanya:
• Ana Argelich Hesse / Presidenta i directora general de la biofarmacèutica MSD (Merck Sharp & Dohme España). Vicepresidenta del Círculo de Empresarios. El desembre passat va ser nomenada presidenta de l’Associació de Companyies Farmacèutiques Americanes (LAWG). La seva família, una nissaga que s’havia dedicat al tèxtil, és la propietària de la Casa Argelich, l’edifici del número 34 de la Rambla Catalunya, utilitzat actualment com a plató per a produccions cinematogràfiques.
• Claudio Boada Pallarés / Senior advisor de Blackstone. Ha estat directiu de diverses entitats financeres. Ha presidit el Círculo de Empesarios (2004-2012) i és patró de la Fundación Joan Boscà, vinculada a Societat Civil Catalana. El seu pare, Claudio Boada Villalonga (Barcelona, 1920 – Palma de Mallorca, 2006) va ser president de l’Instituto Nacional de Industria (1970 -1974), de Ford a Espanya i del Banco Hispano Americano (que es va integrar al Santander).
• Jordi Botifoll Rodríguez / Vicepresident de la companyia de ciberseguretat Palo Alto Netwoks des de desembre de 2023. Amb anterioritat, va ser vicepresident regional de NettApp i Cisco.
• Demetrio Carceller Arce / Encara que resident a Madrid, presideix la catalana Damm, la qual també controla el 50% de Cacaolat. A més, presideix la petroliera Disa i la cadena de sandvitxeries Rodilla, a més de ser vicepresident de Sacyr i Ebro Foods.
• Alfonso Líbano Daurella / President d’Equatorial Coca-Cola Bottling Co. Aquesta societat, controlada per Cobega, però que està fora de Coca-Cola Europacific Partners (CCEP), s’encarrega de la distribució d’aquest refresc en 13 països africans. Membre de la junta directiva de CCEP, vicepresident de Cobega i conseller d’Olive Partners. És cosí de Sol Daurella.
• Josefina Lladós Canela / Directora general de la biotecnològica Amgen per a Espanya. Des de l’octubre passat és la presidenta de Farmaindstria, fet que la converteix en la segona dona que lidera aquesta patronal. Abans va treballar per a Sanofi i Roche.
• Amancio López Seijas / President d’Hotusa. D’origen gallec, amb 19 anus es va establir a Barcelona, on va aixecar un dels grans grups hotelers. Des de l’any passat presideix l’Associació d’Empresaris Gallecs de Catalunya (Aega-Cat), el lobby d’empresaris gallecs que han fet fortuna a Catalunya.
• Sandra Orta Morral / Directora general de la farmacèutica Bristol Myers Squibb per a Espanya i Portugal des de 2023. Abans va ser directiva de Novartis, Pfizer, Roche i Almirall entre altres companyies.
• Albert Triola Espigulé / Director general a España i vicepresident per a Emea d’Oracle. Va assumir aquest últim càrrec el 2020, quan ja portava una dècada en aquesta tecnològica nord-americana, la tretzena del món per capitalització borsària.
• Andreu Vilamitjana Pérez / Director general de Cisco Systems Spain. Amb anterioritat, va ser director general comercial de T-Systems i director de l’àrea de grans corporacions i administració pública d’Orange. També ha estat a Sage, Siemens o Lotus (actualment, IBM).
Altres membres de la junta
La junta d’AmChamSpain es completa amb un president honorari –càrrec que correspon a l’ambaixador dels Estats Units a Espanya–, amb tres vicepresidents i trenta vocals més, que són aquests:
• Miguel Álava / Director d’Amazon Web Services
• Simón Amselem / Conseller delegat The Walt Disney Company a Espanya
• Roberto Anta / Director general per a Espanya de 3M
• Irene Cano / Directora general de Meta
• Lino Cattaruzzi / Director general de Google a la península Ibérica
• César Cernuda / President de NetApp
• Benedetta Cossarini / Presidenta d’AIG Europe Lilmited Spain & Portugal
• Álvaro de la Haza / vicepresident executiu de Cosentino
• Andrés Esteban / President de Morgan Stanley
• Ramón Gómez de Olea / Director general per a Espanya de Russel Reynolds
• Luis Isasi / President no executiu de Banco Santander
• Trinidad Jiménez / Directora de Telefónica
• Antonio Logroño / President i director general de Dow
• Pedro López-Quesada / Director de mercats de Citigroup
• Candelas Martín de Cabiedes Arranz / Directora de desenvolupament de negoci d’Europa Press
• Carlos Martín Carrión / Director general de Coca-Cola
• Horacio Morell /President d’IBM
• Carlos Murillo / Presidente de Pfizer
• Juan Ortí / President d’American Express España
• María Río / Vicepresidenta i directora general de Gilead Sciences per a Espanya i Portugal
• Juan Santamaría / CEO de ACS
• Richard Alan Silberstein (secretari) / Director a Barcelona de Gómez-Acebo & Pombo Abogados
• Javier Targhetta / President d’Atlantic Copper i Freeport McMoran
• Diane Tucci / Directora per a Espanya de Costco Wholesale
• Alfredo Yepez / director general i president de Hewlett Packard
També compta amb un consell assessor internacional, format per cinc exambaixadors dels Estats Units, entre els quals hi ha James Costos, que va formar part del consell d’administració de Grifols fins el maig passat.
Empreses sòcies
AmChamSpain compta amb més de 270 empreses sòcies entre les quals hi ha Abertis, Acciona, ACS, Agbar, Amazon, Astrazeneca, Banc Sabadell, Banco Santander, Bank of America, BBVA, Blackstone, Caixabank, CitiGroup, Cobega, Coca-Cola, Consorci de la Zona Franca de Barcelona, Cosentino, Cuatrecasas, Damm, Enrique Tomás, Ferrovial, Ficosa, Google, Grifols, Hotusa, Iberdrola, Iberia, IBM, Indra, Majestic, McDonald’s, Meta, Microsoft, Moderna, Netflix, Pfizer, PwC, Procter & Gamble, Puig, Roca Junyent, Tabacalera, Telam, Telefónica… i també el FC Barcelona, que és un dels últims que ha entrat a la llista, precisament el maig passat.
Apunt històric
La Cambra de Comerç dels Estats Units a Espanya es va constituir a Barcelona el 29 d’octubre de 1917, durant la Primera Guerra Mundial, a instàncies de l’aleshores cònsol general d’aquell país, Carlton B. Hurts. A la sessió constitutiva només hi van acudir set diplomàtics i empresaris nord-americans i tres empresaris catalans, però poc després s’hi van adherir diversos importadors de cotó, la Compañía Transatlántica i la Compañía General de Tabacos de Filipinas, així com homes de negocis nord-americans.
Durant la dictadura de Primo de Rivera i la República, els socis de la Cambra –en bona part importadors de productes nord-americans– es van enfrontar a les polítiques proteccionistes i, concretament, als aranzels, que sobretot beneficiaven a industrials catalans i bascos.
Amb l’arribada del franquisme i la finalització de la Segona Guerra Mundial, el règim va intentar centralitzar totes les cambres de comerç estrangeres a Madrid, però els socis catalans i el llavors president, el comerciant nord-americà Max H. Klein, que residia en una mansió de l’Avinguda del Tibidabo, va aconseguir frenar-ho a canvi de crear delegacions a Madrid i València. Però va ser qüestió de temps que Madrid adquirís més pes si bé en l’actualitat encara manté una doble seu.
Les relacions empresarials amb els Estats Units eren difícils –Espanya va quedar exclosa del Pla Marshall– però tot va canviar el 1953, amb la signatura dels Pactes de Madrid, que van suposar l’establiment de bases militars nord-americanes a canvi d’ajuda econòmica. Per primera vegada, el 1959, un president nord-americà va visitar Espanya, Dwight Eisenhower. El règim franquista i la cambra van aconseguir un èxit a principis dels setanta quan Ford va anunciar que s’instal·lava a Almussafes.
En democràcia, aquesta cambra no va tenir la millor de les relacions amb el govern socialista de Felipe González i, en la dècada dels noranta, va entrar en crisi per la pèrdua de socis, que va provocar el tancament de les oficines de Madrid i la venda de les de Barcelona. Quan la dissolució estava sobre la taula, un grup de socis, encapçalats per Malet, la van ressuscitar el 2002. Des d’aleshores ha anat encadenant reeleccions.
El desembre passat van fer púbic el seu últim Position paper, en el qual proposaven un “full de ruta” per posicionar Espanya com a pol d’atracció industrial, tecnològic i, sobretot, energètic. En les conclusions del document s’indica que “el progressiu increment d'energies renovables, juntament amb la contribució indispensable del gas natural i l'extensió de la vida de les plantes nuclears [...] permetran avançar cap a una economia descarbonitzada”. I van formular dues propostes: la primera, llançar campanyes de promoció als mercats globals per ressaltar “l'estabilitat d'Espanya i els seus avantatges energètics i d'infraestructura per a la indústria descarbonitzada”. I la segona, crear incentius per a la “relocalització d'indústries sensibles al subministrament energètic des de l'est d'Europa i Alemanya cap a Espanya, incloent-hi beneficis fiscals i accés prioritari a infraestructures energètiques sostenibles”.