El Govern català obre la veda a totes les botigues de productes d’alimentació de menys de 300 metres perquè puguin obrir els diumenges i els festius. La mesura, inclosa en el projecte de llei de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic per al 2023 que ha de validar el Parlament de Catalunya, afavorirà a les grans cadenes d’alimentació que tinguin establiments que s’ajustin a aquesta superfície màxima.
Actualment, l’obertura els diumenges i festius ve limitada no només per la superfície de l’establiment sinó també per la dimensió de la companyia a què pertany, ja que només es permet l’activitat a les petites i mitjanes empreses. És a dir, a tot el comerç que pertanyi a una empresa que ocupi menys de 250 persones i tingui un volum de negoci anual que no excedeix de 50 milions d'euros o el seu balanç general anual no excedeix de 43 milions d'euros, com determina el reglament de la Comissió Europea.
L’Executiu català ha optat per reformular la normativa de comerç per fer-la més permissible i per desmarcar-se de la llei de comerç espanyola, que prevalia en aquest supòsit després de la sentència del Tribunal Constitucional que va anul·lar alguns preceptes de la llei de comerç de Catalunya. El litigi es va iniciar arran d’un recurs presentat, a finals del 2017, pel Govern espanyol, llavors en mans del Partit Popular (PP). Segons l’apel·lació dels populars, la norma catalana contravenia la llibertat horària perquè limitava el nombre d’establiments a aquells que tinguessin menys de 150 metres quadrats, per la qual només el comerç de proximitat si acolliria i quedaven excloses la major part de les empreses d’alimentació.
El Govern català ha decidit fer un gir significatiu en la política comercial, "fer prevaldre la legislació catalana" i donar resposta a una norma estatal que “ha pervertit el sector”, argumenta Jordi Torrades, director general de Comerç de la Generalitat. L’asseveració fa referència a l’elevat nombre de botigues d’alimentació franquiciades per les grans cadenes de supermercats que han proliferat en els últims cinc anys a gran part dels municipis catalans. Algunes marques de la distribució alimentària (ensenyes com Co-aliment, Condis, Caprabo, Spar o Dia, per citar-ne algunes) s’han abocat al model franquiciat, mentre que els operadors que no volen entrar en aquesta línia de negoci (cadenes de producte fresc o fruiteries i verduleries, per exemple) pateixen un greuge comparatiu.
Fonts del sector han admès a ON ECONOMIA que el canvi normatiu no suposarà una allau de noves obertures en diumenges i festius, perquè la gran distribució no s’hi podrà sumar, donat que els seus supermercats tenen generalment superfícies superiors als 300 metres quadrats, però sí que esmenarà una distorsió del mercat. Amb la norma espanyola vigent s’altera la llibertat comercial d’una part del teixit empresarial perquè el consumidor pot acudir a “un establiment de queviures d’un botiguer o a una franquícia d’un supermercat de la gran distribució un diumenge o un festiu, mentre que no pot adreçar-se a aquella altra botiga on habitualment compra pel simple fet que el propietari que hi ha al darrere té un negoci amb més vendes i més treballadors del que correspon a una pime”.
Alimentació, sí, tot el comerç, no
Malgrat que la mesura es podria entendre com una aposta per la llibertat horària, la direcció general de Comerç, dependent del Departament d’Empresa i Treball, ha determinat que només sigui d’aplicació per als negocis d’alimentació. Mentre, per a la resta d’activitats comercials, es manté que la titularitat dels establiments ha de correspondre a petites o mitjanes empreses, a més de tenir una botiga més petita de 300 metres quadrats, tal com recull també la legislació espanyola.
Per tant, el projecte de llei d’acompanyament als pressupostos de 2023, incorpora la modificació de la Llei 18/2017, d’1 d’agost, de comerç, serveis i fires, pel que fa a l'article 37, en les lletres j) i k). L’apartat j) estableix que podran obrir els diumenges i els festius “els establiments comercials, de venda personalitzada o en règim d’autoservei, sempre que la superfície de venda no superi els 300 metres quadrats, i que tinguin una oferta orientada essencialment a productes de compra quotidiana d’alimentació. Pel que fa a l’apartat k), el reglament queda exposat de la següent manera: “els establiments comercials, de venda personalitzada o en règim d’autoservei, els titulars dels quals siguin petites o mitjanes empreses, d’acord amb el criteri de classificació europeu, sempre que la superfície de venda no superi els 300 metres quadrats”.
Amb aquesta decisió, el Govern català vol esmenar una situació que ve de lluny, de finals de 2017, i sobre el qual va publicar-se una resolució definitiva l’octubre de l’any passat. La sentència del Tribunal Constitucional va reafirmar l’anul·lació d’alguns aspectes relatius als horaris comercials, mentre que va mantenir vigents els articles de la normativa catalana sobre el dret del consumidor a ser atès en català i la recomanació de períodes de rebaixes.
El desembre de 2017, el Govern central, llavors en mans del Partit Popular, va presentar un recurs contra la llei catalana de comerç en considerar que s’envaïen les competències estatals en aquesta matèria. L’Alt Tribunal va admetre a tràmit el recurs i va aplicar la suspensió cautelar automàtica d’alguns dels articles de la norma impugnada.
Els articles recorreguts afectaven els articles 8.3, 20.6, 36.2.b), 37.1.j) i k), 37.2, 38.5 i .6, 69, 72.1.b), i també la disposició transitòria primera. Segons el govern espanyol, els articles impugnats vulneraven “l’ordre constitucional, tant en els aspectes relacionats amb els horaris comercials i l’ordenació de comerç interior com en el que es refereix al règim lingüístic de l’activitat comercial i de serveis”. També es considerava que la llei catalana “vulnerava” la llei espanyola d’horaris comercials i “incomplia” la Llei d’Ordenació del Comerç al detall en matèria de promocions comercials.