La batalla al si de la DO Cava per la identificació de l'origen de les ampolles continua viva. Malgrat que els tribunals han donat la raó als elaboradors de cava valencians per poder dir-se Cava de Requena, el Consell de la Denominació d'Origen Cava, controlat per una majoria de cellers catalans, ha decidit mantenir obert el litigi i arribarà fins al Suprem per impedir que els productors de l'únic municipi valencià autoritzat a elaborar aquest escumós puguin utilitzar la denominació Cava de Requena.
La decisió de recórrer la sentència que permet als productors valencians utilitzar el nom de Requena es va adoptar dimecres passat en una reunió extraordinària del ple de la DO Cava celebrada a Almendralejo, la zona de producció de la DO Cava més important fora de Catalunya juntament amb Requena. Allà, després d'un intens debat sobre la utilitat d'allargar aquest enfrontament intern entre zones de producció entorn del nom, els cellers catalans van imposar la seva majoria en el ple per recórrer una recent sentència del TSJ de Madrid que va avalar el dret dels productors valencians d'utilitzar el terme 'Requena' per indicar el lloc d'origen dels seus escumosos en contra del criteri sempre defensat per la majoria del consell regulador de la DO Cava. La decisió, amb tot, no va ser unànime, ja que va comptar amb el vot en contra de l'únic vocal en el consell representant d'un celler valencià, Domini de l'Horta i l'abstenció de dos productors.
Un debat intens
Segons explica a ON ECONOMIA, Fernando Medina, conseller delegat de Domini de l'Horta i signant d'un dels recursos presentat en el seu moment tant pels productors valencians com per la pròpia Generalitat Valenciana contra la decisió de la DO Cava que els impedia dir-se Cava de Requena, la majoria del ple va argumentar que la decisió de recórrer s'adopta precisament per coherència amb el posicionament en contra de la utilització de qualsevol nom identificatiu de la subzona de producció del cava, per això es vol esgotar totes les vies legals per defensar la postura majoritària.
Una sentència del TSJ de Madrid va concloure que el reconeixement de Requena per a designar aquesta zona de producció de cava “és l'única opció acceptable en Dret”
Malgrat que reconeix el legítim dret del Consell a recórrer, Medina lamenta una decisió la conseqüència de la qual serà la de continuar donant una imatge d'imatge divisió interna que, segons el seu parer, no condueix a res. "Ara als qui han de convèncer és als magistrats que han resolt a favor dels elaboradors de Requena" assegura Medina, advocat de professió, en relació amb l'actitud de la majoria de vocals del consell de la DO Cava.
Els estatuts del consell regulador obliguen que qualsevol recurs judicial a plantejar sigui aprovat prèviament pel ple, per això l'assumpte es va sotmetre a debat i votació dimecres passat. "Va ser un debat llarg perquè el consumidor no comprèn que el cava de Requena no pugui dir-se Cava de Requena", explica el representant de Domini de l'Horta. Sobre els terminis que s'obren a partir d'ara, l'admissió a tràmit o no del recurs pot resoldre's en uns quatre mesos, al que cal sumar un altre any o any i mig més per tenir una sentència de l'Alt Tribunal.
Perill de confusió
Els cellers catalans s'oposen a l'ús de la denominació Cava de Requena per l'existència de la DO de vi Utiel-Requena, amb la qual consideren que es produeix risc de confusió. Tanmateix, la sentència de TSJ de Madrid que va donar la raó als productors valencians va descartar expressament aquest risc i va citar la "coexistència pacífica" entre els caves de Requena i els vins d'Utiel-Requena durant gairebé 40 anys "amb l'aquiescència dels responsables per a velar per la qualitat dels productes i la protecció dels consumidors". Tant és així que la sala del tribunal madrileny va acabar afirmant que el reconeixement de Requena per designar l'esmentada zona de producció de cava és "l'única opció acceptable en Dret".
El dret a identificar la subzona de Requena a les ampolles de la DO Cava ha estat defensat per la Generalitat Valenciana, que també creu necessari informar el consumidor de l'origen d'un raïm amb unes característiques diferencials perquè les condicions d'altitud de la zona productora de Requena permeten que les seves vinyes estiguin menys exposades a les plagues.
Després de la sentència del TSJ de Madrid que va donar la raó als productors valencians, la consellera valenciana d'Agricultura, Isaura Navarro, ho va celebrar com un "gran èxit" que permet continuar promocionant el cava d'aquesta regió productora.