En línies generals, la negociació col·lectiva a Catalunya s'ha saldat el 2022 amb pactes o preacords a 25 convenis laborals que beneficien 680.000 treballadors, als quals se'ls ha garantit una pujada mitjana salarial d'entorn del 3%-4% per als pròxims dos o tres anys -superior al 2% pactat el 2021- i, en la majoria dels sectors, s'ha recuperat la clàusula de revisió salarial.
Però queden encara 240.000 empleats pendents que les negociacions entre sindicats i patronals en un total de 43 convenis arribin a bon port; especialment els 120.000 treballadors del sector d'oficines i despatxos. Aquests últims segueixen sense una actualització de les condicions de treball malgrat les seves públiques i manifestes reivindicacions que van arribar a protagonitzar amb una massiva protesta, el mes d'octubre passat a Barcelona.
CCOO i UGT continuen a la taula de negociació oberta amb la patronal per apropar les postures en el tema salarial: la patronal planteja augments del 2022 al 2024, del 3,75%, 2,5% i 2,5% (un total de 8,75%), respectivament; i els sindicats han proposat el 5,5%, 3% i 3% (un total d'11,5%). Però les desavinences més significatives sorgeixen en relació a la clàusula d'absorció i compensació -hi ha moltes empreses que han exercit la congelació salarial durant anys- i sobre la fixació d'unes condicions bàsiques i una compensació mínima diària per a tots els empleats que realitzen teletreball o treballen a distància.
A aquest gruix de treballadors de les oficines i despatxos, la meitat dels que han d'acordar convenis, se sumen altres col·lectius vinculats a l'educació, la indústria agropecuària, el comerç o llocs de treball social. La meitat dels 43 convenis pendents, en concret uns 20, són d'àmbit provincial a Catalunya i supediten les garanties laborals de menys de mil persones en cada cas i amb l'agreujant que "en molts d'ells les taules salarials estan per sota del Salari Mínim Interprofessional (SMI)", explica Jorge Moraleda, responsable de negociació col·lectiva de CCOO Catalunya. Admet el portaveu sindical que "en algunes empreses sí que s'està pagant l'SMI, encara que no està implícit al conveni".
Entre els convenis que tenen un abast més gran es troben el conveni col·lectiu autonòmic de l'ensenyament privat a Catalunya, al que estan adscrits uns 35.000 professionals de la docència. També queden 25.000 persones vinculades al conveni agropecuari que no es tanca per les reticències de les patronals a aplicar el Salari Mínim Interprofessional (SMI), segons els sindicats, però sí disposades a incorporar un altre tipus de complements, segons Jorge Moraleda, de CCOO Catalunya. En el cas del conveni d'acció social, la negociació està sent força complexa i difícil, atesa la falta de predisposició de la patronal a parlar de matèries que impliquin cost econòmic i de la necessitat imperiosa d'iniciar un diàleg que comporti un increment salarial per a les persones treballadores del sector, argumenten des de CCOO.
Els agents socials també tenen entre mans 18 convenis industrials relacionats amb les activitats agroalimentàries, com els majoristes d'alimentació de Catalunya, carnisseries de Barcelona o el peix fresc congelat de Barcelona, avança Moisés Berruezo, secretari d'acció sindical i negociació col·lectiva de la federació de serveis, consum i mobilitat d'UGT Catalunya. Hi ha uns altres 8 pactes vinculats al comerç -destacant el del comerç general de Catalunya o les oficines de farmàcia-, i entre aquests es troben els que no han avançat per la dissolució de les corresponents patronals; és el cas dels detallistes d'alimentació de Barcelona i Tarragona. Un altre col·lectiu afectat és el dels treballadors socials que pengen de convenis com el de l'acció social, del sector de tallers per a discapacitats psíquics i el d'escoles especials.
Berruezo recalca la importància d'una negociació col·lectiva que s'emmarca en un context de tensió inflacionista, per la qual cosa els sindicats han intensificat la pressió sobre la pujada salarial, reclamant una mitjana d'increment del 4% per al 2022, la recuperació de la clàusula de revisió salarial i l'eliminació de la clàusula d'absorció i compensació.
Intensifiquen les negociacions
Durant l'any passat, els agents socials van intensificar les negociacions en els dos últims mesos de l'any per tancar importants pactes laborals com el del sector del metall, amb uns sindicats reivindicant la clàusula de revisió salarial "pràcticament oblidada durant l'última dècada", recorda Jorge Moraleda. A finals de desembre es va tancar un dels pactes de més pes: l'acord entre patronal i sindicats perquè els salaris de 160.000 treballadors del metall de Barcelona pugin el 12% fins a 2024, condicions molt similars als que van aconseguir els treballadors del metall a Tarragona. En aquest conveni també s'ha pactat que els increments no poden absorbir-se ni compensar-se via plus, el que blinda que les empreses s'estalviïn part de la pujada al·legant que ja paguen complements o altres conceptes.
Sense clàusula de revisió salarial, però amb una significativa alça del salari, es va pactar a finals de 2022 el conveni del sector de la neteja d'edificis i locals de Catalunya. CCOO i UGT han assolit un increment del 10,25% fins a 2025, perquè es tracta d'un conveni que de sempre incorpora altres fórmules de revalorització salarial, com un plus d'antiguitat triennal amb un augment de l'1% en el salari. A més, les centrals sindicals han inclòs la regulació de l'ús del fix discontinu amb contracte a temps parcial, una figura a l'alça des de l'entrada en vigor de la reforma laboral, i una reducció de jornada de vuit hores anuals el 2025, passant de les 1.800 hores a l'any a les 1.792 hores.
On es van aconseguir avenços va ser al conveni de la ITV de Catalunya, les negociacions del qual es van trencar a una setmana de tancar el 2022, però finalment el 22 de desembre es va tancar un preacord. Segons va recollir CCOO Serveis a Catalunya, es va arribar a un preacord amb increments salarials del 3,5% per a 2022, 2,75% per a 2023 i 2,75% per a 2024. Aquests percentatges s'aplicaran en tots els conceptes econòmics regulats al conveni col·lectiu. A més, s'estableix una clàusula de garantia salarial que operarà si l'IPC real acumulat en el període 2022-2024 és superior a l'increment pactat del 9% per a l'esmentat període, amb el límit del 2%, per no superar l'11% d'augment.
UGT FICA de Catalunya va expressar el seu malestar per la posició adoptada des de la patronal. En un comunicat, el sindicat va argumentar que "en un primer moment la patronal es va enrocar en negar-se a posar sobre la taula qualsevol increment salarial, malgrat tenir un IPC desbocat. Posteriorment, l'empresa, accedeix a parlar de massa salarial, sempre vinculant-lo a un increment de tarifes als usuaris i a un canvi de model." Segons el sindicat, aquesta realitat és un intent d'utilitzar el canvi de relació administració-ITV com a element de xantatge.