Victòria del cava valencià o, dit d'una altra manera, del cava no català. La identificació 'Requena' o 'Cava de Requena' ja es pot utilitzar a les etiquetes dels escumosos que s'elaboren en aquest municipi valencià. Així ho ha disposat el Ministeri d'Agricultura que, mitjançant una resolució publicada aquest divendres en el BOE, autoritza la inclusió de la unitat geogràfica 'Requena' dins de la Denominació d'Origen Protegida Cava (DOP Cava).
En realitat, aquesta resolució ministerial suposa una drecera perquè els embotelladors valencians puguin utilitzar aquesta denominació, fins i tot amb efectes retroactius. D'aquesta forma, no es podrà sancionar aquells que ja hagin comercialitzat ampolles amb l'etiqueta 'Cava de Requena'. Si bé els tribunals de justícia ja es van pronunciar a favor de la identificació Requena, encara mancava el vistiplau del ple del Consell Regulador de la DOP Cava, controlat pels productors catalans. Tanmateix, amb aquesta resolució ministerial ja no és necessària l'aprovació del consell regulador, que encara no s'ha reunit per tractar aquesta qüestió.
En la resolució ministerial –firmada pel director general d'Alimentació, José Miguel Herrero–, es recorda el camí judicial seguit fins ara: concretament, la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid de 30 de novembre de 2022, ratificada posteriorment pel Tribunal Suprem, que va estimar el contenciós interposat per l'Asociación de Elaboradores de Cava de Requena, la Generalitat Valenciana i l'empresa elaboradora Dominio de la Vega contra l'exclusió de 'Requena' com a zona dins de la DOP Cava. El recurs que va interposar el Consell Regulador va ser rebutjat.
Celebració a la Generalitat Valenciana
El conseller valencià d'Agricultura, José Luis Aguirre (en la imatge superior), de Vox, va indicar que la denominació 'Requena' suposa "un gran impuls per a la comercialització i desenvolupament econòmic" del sector. Va afegir que "s'ha reconegut la injustícia de la DOP Cava i les traves del govern central contra els viticultors valencians", malgrat que ha estat una solució del Ministeri d'Agricultura la que ha permès accelerar el tràmit. La sentència del TSJM va reconèixer la potestat de l'administració central per per passar per sobre de les decisions del Consell regulador de la DOP Cava.
Malgrat l'eufòria del cava valencià, la realitat és que els seus cellers més coneguts creixen per sota de la mitjana de la DOP Cava que reuneix el conjunt dels escumosos que es produeixen a l'Estat. Així, Pago de Tharsys va facturar el 2022 prop de 3,73 milions d'euros, un 7,8% més que a l'exercici anterior; Chozas Carrascal, 2,75 milions, un 9,67% més; i Tantum Ergo, 2,28 milions, un 12,25% més, creixements que estan per sota del 15% de mitjana en què ho va fer el conjunt de la DOP Cava. Aquesta reuneix els productors de Catalunya, Extremadura, Aragó, La Rioja, País Basc, Navarra i també als del municipi valencià de Requena.
Amb molta diferència, el primer productor de cava valencià és Marevia, propietat de les germanes Hevia Ferrer, accionistes de Freixenet fins que el 2018 van vendre la seva participació a l'alemanya Henkell. Encara no es poden consultar els seus comptes de 2022, però en l'exercici anterior van facturar 16,88 milions d'euros, un 14,73% més que el 2020, quan tots els cellers es van veure greument afectats per la pandèmia de la Covid-19.
El cava valencià s'ha vist beneficiat pel conflicte polític català per augmentar les seves vendes a Espanya si bé la seva producció és reduïda i limitada al municipi de Requena. El 2022 van comercialitzar 13 milions d'ampolles quan en el conjunt de la DOP Cava es va arribar als 249 milions.