La Comissió Europea (CE) i la Xina abordaran aquesta setmana a Brussel·les els aranzels que el bloc comunitari vol imposar a les importacions de vehicles elèctrics xinesos per considerar que estan il·legalment subsidiats, en un moment en què la competitivitat de la indústria automobilística de la UE afronta dificultats. El vicepresident executiu de la CE i responsable de Comerç, Valdis Dombrovskis, rebrà el ministre xinès de Comerç, Wang Wentao, dijous per abordar diversos conflictes comercials, especialment el del cotxe elèctric.
El president Pedro Sánchez s'ha ofert a interintervenir entre Pequín i Brussel·les per trobar una solució que serveixi a ambdues parts. L'Executiu espanyol està pressionat pel problema que l'aranzel suposarà al Grup Seat en el seu nou model, l'elèctric Tavascan muntat íntegrament en una planta del grup Volkswagen a la Xina. Un problema que s'estén a altres fabricants europeus, especialment Volvo, propietat d'un fabricant xinès.
Aquest encontre es produeix després d'una sèrie de contactes tècnics que estan mantenint les dues parts a la recerca d'una solució després que una investigació antisubsidis duta a terme per la CE indiqués que els cotxes elèctrics xinesos competeixen de manera deslleial al mercat comunitari, informa Efe.
De moment, els aranzels ja s'estan aplicant en els països de la Unió Europea des de principis de juliol, encara que de forma provisional, a compte que els 27 prenguin a l'octubre una postura definitiva sobre la proposta de la Comissió Europea d'aplicar aranzels addicionals que poden arribar fins al 36,3% depenent del fabricant i el model. En el cas del Tavascam de Seat i altres models europeus que es munten a la Xina per vendre's a Europa, la CE ha acceptat rebaixar la taxa a un 21%, insuficient per al fabricant de Martorell. Actualment, les importacions de vehicles xinesos estan gravats amb un 10% a les duanes comunitàries.
EUA i Canadà
Encara que la decisió dels aranzels al vehicle elèctric ha generat un profund malestar en les autoritats del gegant asiàtic, actualment la majoria de les vendes de les marques xineses a Europa són unitats de gasolina i algun híbrid normal, però també híbrids endollables. Aquest mix ha permès que l'entrada de l'aranzel provisional no hagi afectat les vendes xineses a Espanya que continuen disparades. No obstant això, Pequín ha fet d'aquest assumpte una qüestió prioritària en la seva política comercial, però també política, ja que els aranzels comunitaris van seguir les anunciades pels Estats Units. El Canadà s'ha sumat recentment, en una espiral que podria continuar creixent.
La Cambra de Comerç de la Xina davant de la UE va assenyalar divendres que la investigació europea "ha distorsionat la igualtat de condicions per a les empreses xineses que operen a la UE", i va alertar que "soscava significativament tant l'entorn empresarial de la UE com els esforços mundials per combatre el canvi climàtic".
Un conflicte que s'ha d'emmarcar en un alentiment del mercat dels elèctrics el 2024, amb vendes inferiors a l'any anterior. Una situació que ha omplert de preocupació als fabricants europeus, però també als nord-americans, que han frenat els seus plans d'electrificació en espera que el mercat doni mostres d'alentiment. Encara que el sector està alineat amb els objectius, i fins i tot els terminis, per eliminar amb la venda dels turismes de combustió, consideren que la transició ha d'estar més compassada amb la realitat de la demanda, que opta pels híbrids normals, un grau mínim d'electrificació.
Informe Draghi
L'informe sobre el futur de la indústria europea presentat aquesta setmana per Mario Draghi, l'expresident del Banc Central Europeu (BCE) i antic primer ministre italià, apunten a l'automòbil com "un exemple clau de la falta de planificació de la UE, que aplica una política climàtica sense una política industrial".
S'afegeix, així, a la posició dels fabricants i a la dels comerciants, tal com comenta la presidenta de Facoauto a ON ECONOMIA aquest diumenge. Però també dels experts en automoció. En el congrés Thiesel 2024, organitzat aquesta setmana a València, han exposat la necessitat de comptar amb totes les tecnologies disponibles per reduir l'impacte mediambiental del transport de persones i mercaderies, i consideren que la prohibició a curt termini de tecnologies de combustió limita les opcions per combatre el canvi climàtic. Organitzat per l'Institut CMT (Clean Mobility & Thermofluids) i celebrat en la Universitat Politècnica de València (UPV) s'ha incidit en la profunditat i dimensió dels reptes científics i tecnològics imposats al sector per les exigències de reducció d'emissions per part de Brussel·les. Amb uns resultats lluny de les pretensions dels clients europeus en termes de potència i autonomia, informa Efe.