A la tornada de les vacances, en els primers deu dies de setembre, el jutge Álvaro Lobato dictarà sentència sobre la sol·licitud dels creditors de la siderúrgica Celsa d'executar un pla de reestructuració de la companyia, que els deu 2.800 milions, i que consideren que és insolvent per atendre els pagaments, encara que sigui amb un refinançament. Al capdavant del jutjat mercantil número 2 de Barcelona, Álvaro Lobato —fins a 2019 soci responsable del departament de litigis del despatx DLA PIPER— ha donat el "vist per a sentència" aquest dimarts després d'escoltar les conclusions dels advocats de Celsa que defensen per activa i per passiva la viabilitat del grup; dels diversos fons internacionals creditors —entre els que es troben Deutsche Bank, SPV Global, Sculptor Investment i Anchorage Capital, i que controlen un 90% del deute— i de Kutxabank, l'únic creditor que ha impugnat el pla de reestructuració perquè nega que a data d'abril de 2023 tingui cap instrument creditici obert amb Celsa. Ancorats en les seves diverses i oposades visions de la situació financera i de les perspectives del negoci de l'acer, molt distants, els advocats de les parts han exposat com a resum els arguments que esgrimien als informes pericials duts a terme per valorar la companyia. També han analitzat el pla industrial que defensa els seus actuals propietaris, la família Rubiralta, i per part de la defensa de Celsa, l'absència d'una estratègia de negoci per part dels fons.
El representant legal de Celsa, l'advocat Jaime Cano —soci del bufet Cortès Advocats— ha defensat que la proposta dels creditors i les pericials, que sostenen que el valor del grup és inferior a l'import del deute, s'ha presentat després de mesos de rebutjar les negociacions per arribar a un acord de refinançament, i en espera que entrés en vigor la nova llei concursal per a, des d'una interpretació "molt particular" aconseguir quedar-se amb el 100% del capital de la companyia. Al seu parer, els fons creditors del grup busquen "l'espoli" de la siderúrgica, perquè el seu pla de reestructuració comporta "greus incerteses que poden provocar el col·lapse de Celsa a molt curt termini", "en qüestió de setmanes", ha argumentat. Cano ha acusat als fons "oportunistes" d'aferrar-se a aquest impagament, atribuïble a l'esclat de la pandèmia i que està pendent de judici, per "mantenir la companyia en una situació de default —impagament— formal".
Per la seva banda, la representació legal dels creditors ha apuntat que el jutge haurà de prendre la decisió d'"homologar el pla de reestructuració [que implica que els creditors capitalitzin el deute pel 100% de les accions] o assumir que Celsa arribi a una situació de concurs de creditors" que, ha afegit textualment, segurament sigui de "liquidació". Ha qualificat la proposta industrial i financera dels Rubiralta de "simple fum", "és una quimera, una cosa que no existeix" i ha posat en dubte que la Societat Estatal de Participacions Industrials (Sepi) es mantingui disposada a donar una ajuda a l'empresa, xifrada en 550 milions d'euros.
Capitalitzar el deute equivaldria al 31% del capital
Analitzant-ho per parts, la defensa de la família Rubiralta ha exposat que, en línies generals, el pla de reestructuració dels creditors s'ha elaborat d'esquena a la companyia sense tenir en compte ni sol·licitar la informació necessària per realitzar-lo, per la qual cosa la valoració que es fa de la companyia —entre 2.400 i 2.800 milions d'euros— no s'ajusta a la realitat. L'informe encarregat per Celsa a Lazard situa la valoració en uns 6.000 milions, i atenint-se als peritatges revalidats per BDO sobre les anàlisis encarregades pels fons a Grant Thornton i Deloitte, el valor ascendiria a 4.400 milions. Per això, en el pitjor dels casos, una de les conclusions de l'advocat Cano apunta que, acollint-se a l'escenari més pessimista i a un deute financer net actual de 3.433 milions —per la suma dels crèdits en litigi i una altra línia de 600 milions— els fons únicament tindrien dret a rebre a tot estirar un 31% del capital del grup —prenent com a base que valgués 6.000 milions—.
Els advertiments del lletrat que "no estem davant un frau processal i que els fons han acudit a ell per la via expeditiva per quedar-se amb el grup i efectuar les plusvàlues que fa tant de temps que esperen", se centren en diversos punts:
- CELSA ÉS SOLVENT com "ha quedat demostrat amb l'evolució del negoci dels últims trimestres i la xifra rècord d'ingressos de 2022; a més del pagament d'alguns compromisos financers". Quin tipus d'insolvència té Celsa?, s'ha preguntat Jaime Cano, si podria refinançar a tres anys, si podien mantenir les línies de crèdit de circulant obertes amb les entitats financeres, si se li concedia l'ajuda de la Sepi perquè se la considerava una empresa estratègica a Espanya, si ha mantingut beneficis [ebitda] de 140 milions el 2020, 346 milions el 2021, i 404 milions el 2022, o com tindria subministraments a crèdit per 500 milions d'euros dels seus proveïdors si no fos solvent, ha insistit Cano.
- CELSA ÉS REFINANÇABLE. Amb els paràmetres financers actuals, el grup pot recórrer a fonts financeres del mercat per obtenir prou imports per amortitzar el deute. "El grup Celsa és refinançable i capaç d'obtenir al mercat prou capacitat per pagar el deute, si no ho ha fet és per dues raons: el deute no és exigible i no és legítim el convertible".
- CELSA ÉS UNA EMPRESA ESTRATÈGICA. En negar-se a negociar, els creditors han mantingut al grup Celsa en tensió financera durant els últims tres anys quan, arran de la caiguda del negoci a causa de l'efecte Covid, la companyia no va atendre els seus pagaments d'un crèdit jumbo —préstec hipotecari— de 1.270 milions d'euros i d'una línia de crèdit convertible de 1.163 milions. Ha admès que Celsa té una suma d'impagaments per valor de 2.433 milions. "El grup ha entès legítimament, segons Cano, que aquests pagaments podrien refinançar-se i va sol·licitar una ajuda pública —a la Sepi— per esmenar aquests crèdits. Dels 550 milions sol·licitats a la Sepi, 400 milions es destinaven a l'amortització de deute, i 50 milions incrementarien la caixa del grup, situada en uns 160 milions d'euros. "Esgrimir que una companyia és insolvent perquè ha demanat una ajuda a la Sepi és un disbarat", ha reafirmat.
- ELS FONS NO TENEN PLA INDUSTRIAL. Els representants de Celsa argüeixen que la reestructuració que han presentat és merament financera i amb un únic objectiu: apropiar-se de la companyia. Per això, no presenten cap estratègia de negoci i les previsions que fan a futur es basen en els pronòstics i dades d'altres conglomerats internacionals de l'acer que "tenen poc o res a veure amb l'activitat i el mix de productes de Celsa". El pla amaga "greus incerteses".
- ELS FONS DEIXEN LA COMPANYIA SENSE CONTROL. L'advocat va assegurar que el pla de reestructuració "transgredeix greument l'ordenament jurídic" i que busca "dur a terme una expropiació de la companyia i l'expulsió dels accionistes del grup en una magnífica operació financera" per als fons que, segons ell, "han admès en aquest judici que busquen la rendibilitat d'una operació que van comprar amb un alt descompte, per uns 200 milions d'euros, i que han demostrat que és interessant perquè han continuat augmentant les seves posicions de deute sempre que han tingut oportunitat d'adquirir més paquets financers". A més, els ha acusat d'intentar desatendre la companyia durant el procés de transició deixant sense poder als seus òrgans de govern i al marge a la família Rubiralta, per poder "accedir a tota la informació de la matriu i les filials estrangeres" i fer i desfer el seu aire sense tenir en compte la viabilitat de la companyia, únicament atenent el rèdit que poden aconseguir. En aquest apartat, l'advocat Cano també ha esmentat la inconcreció sobre el futur de la plantilla, de més de 9.000 treballadors a Europa.
La defensa dels socis de Celsa ha afirmat que no hi ha dubte que els fons coneixen que el canvi de control ha de ser autoritzat pel Govern d'Espanya. Així, el seu pla conté mesures per eludir la llei espanyola que protegeix les empreses estratègiques afectades per les conseqüències de la pandèmia. Per a Cano, aquestes mesures atempten contra diferents drets fonamentals de la legislació espanyola i contra la pròpia Constitució. Els preceptes d'anticonstitucionalitat que la defensa ha plantejat s'estenen també al dret no reconegut en aquest procés del deutor (Celsa) a oposar-se al pla dels fons.
"El món dels negocis és per a adults"
Contraposant-se a aquests plantejaments, la representació legal dels fons creditors ha argumentat que el pla de reestructuració proposat pel 90% dels creditors de Celsa és l'única alternativa capaç d'assegurar la viabilitat del grup a curt i a mitjà termini i evitar el concurs. En cas que no s'homologui el pla, és probable que Celsa es vegi obligada a presentar un concurs, ja que el grup té venciments pendents amb els creditors per valor de gairebé 3.000 milions d'euros. Entre els seus arguments:
- VALORACIONS PARCIALS. Els informes pericials presentats per la família Rubiralta no són imparcials. Es relacionen amb l'històric del grup i no atenen la situació actual. Si fos així, l'advocat ha advertit que "la companyia hauria presentat davant aquest jutge els estats comptables dels dos primers trimestres d'enguany" i no ho ha fet. Ha aventurat que "si aquests resultats intermedis tinguessin com a conclusió la validació de les projeccions de negoci de la companyia", haurien estat aportats.
- PLA INDUSTRIAL. La valoració de la companyia se sustenta en un pla industrial a futur que pren com a base la "prima verda" que es pot obtenir de la producció d'acer de baixes emissions. En aquest sentit, els creditors sostenen que ni serà tanta la quantia que pugui obtenir Celsa en concepte d'ingressos, ni tindrà el súper avantatge competitiu que se li pressuposa "perquè ja hi ha altres corporacions de l'acer a Europa que han fet i tenen en marxa o planificades inversions per reconvertir la seva producció", ja que "no tenen més remei que fer-ho a causa de la normativa existent i prevista a la Unió Europea". El 75% de l'acer que es produeix a Europa ja es fabrica en forns elèctrics, ha esmentat el lletrat, per la qual cosa "resta credibilitat a què Celsa tingui un nivell de competitivitat superior al dels seus players internacionals". "El procés de descarbonització de Celsa no serà una excepció al mercat europeu", han sentenciat.
- PLA FINANCER. Els fons insisteixen que el pla de reestructuració sobre el qual s'ha de pronunciar el jutge és un pla financer que no contempla una reestructuració operativa. No estan previstos ajustaments a les plantilles ni deslocalitzacions de la producció de cap tipus. Els creditors manifesten que la viabilitat de la companyia no es veurà afectada llevat que els actuals accionistes obstaculitzin el procediment a seguir una vegada homologat el pla que preveu la llei per a casos d'empreses sobreendeutades.
- L'ACER DE CELSA ÉS UNA 'COMODITY'. Durant el judici, que s'ha desenvolupat al llarg de l'última setmana, els creditors han sustentat en tot moment directament i implícitament, que Celsa no és una companyia estratègica perquè l'acer que produeix, segons ells, pot considerar-se una comodity. Argumenten que, si no fos així, l'ajuda que va aprovar la Sepi, no hagués necessitat el vistiplau de la CE. A més, a Europa hi ha una sobre capacitat productiva d'acer. "I això té dos efectes, la llibertat dels productors per marcar els preus està limitada per l'oferta cada vegada més superior i que les noves capacitats de producció -que defensa Celsa- no queda demostrat que els puguin garantir més nivells de quota de mercat".
- LA MALA GESTION DELS RUBIRALTA. Els fons consideren que darrere de l'actual situació de la companyia hi ha la mala gestió dels seus administradors i propietaris, la família Rubiralta i el seu actual conseller delegat, Francesc Rubiralta. Els bons gestors, segons l'advocat, han de "dissenyar polítiques de creixement i d'inversió sanes i en condicions de complir els compromisos amb els proveïdors". Però, ha afegit, "si creixes amb palanquejament extern i amb els recursos del finançament bancari no és estrany que algun dia no puguis complir amb els teus compromisos". I ha declarat: "El món dels negocis és un món per als adults, no es pot pretendre executar determinades decisions i no responsabilitzar-se de les mateixes, perquè això no només impacta a Celsa, sinó a tot l'entorn del sector". I ha emès la seva sentència: "Des d'una perspectiva financera la situació de Celsa és totalment insostenible. Els senyors Rubiralta haurien d'haver perdut el control del grup el 2017 [en aquella data ja es va fer un pla de refinançament del deute]. Han disposat de sis anys per poder revertir la situació i buscar una solució". Els creditors manifesten que la viabilitat de la companyia no es veurà afectada llevat que els actuals accionistes obstaculitzin el procediment a seguir una vegada homologat el pla que preveu la llei per a casos d'empreses sobreendeutades.