Les organitzacions empresarials CEOE i Cepyme han criticat en un comunicat l'"arbitrarietat" amb què s'ha decidit apujar un 5% el salari mínim interprofessional (SMI) per a 2024 aquest divendres, sense atendre a "criteris tècnics", i han lamentat "profundament" l'"escàs" esforç del Govern espanyol perquè els empresaris poguessin afegir-se a l'acord del SMI.

En aquest sentit, les organitzacions empresarials han subratllat que, durant la negociació amb Govern i sindicats, s'ha assistit al "fet insòlit" de tractar de plantejar la pujada del SMI "en termes de premi o càstig a l'adhesió o rebuig dels empresaris de l'acord, lluny d'adoptar-la en funció de criteris tècnics, tal com indica la llei."

"Assistim una vegada més a una situació d'arbitrarietat, que només ve a incrementar la incertesa i la falta de confiança que ja percebem en l'economia, als mercats i en els inversors", han advertit en el comunicat que recull Europa Press.

En aquest punt, CEOE i Cepyme avisen que els indicadors d'inversió "s'estan deteriorant per aquesta falta de confiança que es percep" i recorden precisament que la inversió és "la palanca de la productivitat, l'activitat, l'ocupació i les alces salarials del futur".

"Des de CEOE i Cepyme confiem ara que la pujada del SMI pactada no generi efectes de segona ronda i s'acabi traslladant a la inflació, afegint així un nou factor de risc a la ja patenti alentiment de l'economia i l'ocupació", adverteixen.

Després de l'acord assolit aquest divendres entre Govern i sindicats per pujar el SMI un 5%, les organitzacions empresarials han ressaltat que les empreses espanyoles van ser "les primeres en posar sobre la taula una proposta de pujada del SMI, d'entre el 3% i el 4%" en línia amb els increments acordats amb els sindicats en el V Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC).

També han recordat que la seva proposta per a la pujada del SMI demanava de fer compatible aquesta pujada amb la supervivència del teixit empresarial en l'àmbit de la contractació amb les administracions públiques i al sector agrari. "Es tracta d'àmbits concrets en els quals la pujada del SMI pot fer incórrer en pèrdues o fins i tot en la fallida moltes empreses de determinats sectors i territoris, amb especial afectació a pimes i autònoms", han recalcat les patronals.

CEOE i Cepyme argumenten que l'Administració ha incrementat el cost derivat del SMI per a les empreses contractistes amb el sector públic entorn d'un 50% des de 2018 "sense revisar el preu dels esmentats contractes", per la qual cosa "moltes d'elles s'han vist atrapades en contractes plurianuals de prestació de serveis, dels que no poden sortir fins que es compleixi la seva vigència, amb escassos marges de benefici o treballant a pèrdues".

Per això, recorden, es va reclamar al Govern en aquesta negociació que els preus dels contractes públics subscrits amb l'Administració es veiessin incrementats al compàs dels costos, petició que ha estat "desatesa", igual com la seva demanda d'establir bonificacions en les quotes a la Seguretat Social per als agricultors, "que no suporten ja aquest ritme d'increments del SMI".

"Els sindicats i el propi Ministeri de Treball van mostrar la seva conformitat amb la indexació dels contractes públics (...) Tanmateix, no ha estat atesa pel seu suposat cost per a la ciutadania, mentre assistim a increments de la despesa pública derivats d'acords merament polítics," han criticat.

Garamendi assegura que hi ha "abús de poder"

Aquest mateix matí, en declaracions a TVE, el president de la CEOE, Antonio Garamendi, ha considerat que no indexar el SMI als contractes públics, com demanava la patronal, suposa "un abús importantíssim de poder" per part de l'Executiu.

"Què passa amb les empreses i moltíssimes empreses molt petites que tenen contractes públics amb ajuntaments, amb diputacions, amb comunitats autònomes, o amb el propi Estat, on et diuen 'puja tu el salari', perquè que bé queda el de tu pagaràs, tu puges el salari, però jo em quedo on soc. Això em sembla un abús importantíssim de poder", ha criticat el dirigent empresarial.

Garamendi també ha estat molt crític amb l'actitud del Govern en aquesta negociació, en la qual s'ha decidit pujar el SMI un 5%, més del que s'havia dit, només perquè els empresaris s'han negat a acceptar una pujada del 4%.

"És que ha estat així, no vols una tassa, doncs tassa i mitja", ha denunciat Garamendi, que ha afegit que, quan negociaven amb el Ministeri d'Economia de Nadia Calviño, un 4% era un 4% i no es convertia després en un 5%.