El president de la CEOE, Antonio Garamendi, ha demanat aquest dimarts al govern espanyol que, de cara a la reunió a què ha convocat dijous vinent sindicats i empresaris sobre el salari mínim interprofessional (SMI), expliqui si indexarà la pujada d'aquesta renda mínima als contractes públics. En declaracions a la premsa després d'inaugurar un fòrum econòmic, Garamendi ha reafirmat la postura de la patronal que l'alça de l'SMI es lligui als contractes públics.
"El que ens ha d'explicar, en aquest cas el Govern, és si indexarà aquesta pujada als contractes públics (...) No pot ser aquesta pujada pràcticament el 45% en el salari i, tanmateix, l'Estat es preserva en la seva contractació", ha denunciat el líder empresarial. Segons la seva opinió, el Govern espanyol hauria d'implementar aquest marge, ja que "hi ha moltíssimes petites empreses que donen serveis públics no només al Govern, també a les comunitats autònomes, a les diputacions, als ajuntaments, que realment estan asfixiades."
Garamendi ha recordat que CEOE i Cepyme ja han posat sobre la taula la proposta de pujada de l'SMI que portaran a la negociació amb Govern i sindicats, consistent en una alça del 3% tant per a 2024 com per a 2025, en línia amb com de plantejat en el pacte de convenis que ambdues organitzacions empresarials van firmar el mes de maig passat amb CCOO i UGT, recull Europa Press.
"Nosaltres ja hem fet un plantejament, que és aquest acord que hem tingut amb els sindicats el 10 de maig, que a més és una manera de no trencar les posts salarials en el que són els efectes dels convenis", ha subratllat.
Reunió de dijous sobre l'SMI
Govern, sindicats i empresaris iniciaran aquest dijous a les 16.00 hores les negociacions per fixar el salari mínim interprofessional (SMI) de 2024, l'import actual del qual ascendeix a 1.080 euros mensuals per catorze pagues. L'Executiu no està obligat a negociar l'SMI amb els agents socials, ja que l'Estatut dels Treballadors només el manava a consultar-los, però la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, sempre ha intentat treure aquesta mesura amb el seu respatller.
La pujada de l'SMI és una de les primeres mesures que s'ha fixat la vicepresidenta Díaz de cara a la nova legislatura amb l'objectiu que aquesta renda mínima, que afecta alguna cosa més de dos milions de treballadors que no estan emparats per la negociació col·lectiva, no perdi poder adquisitiu en un context d'altes taxes d'inflació.
El full de ruta plantejat per la CEOE implica pujar l'SMI un 3% per a 2024, des dels 1.080 euros actuals per catorze pagues fins als 1.112,4 euros al mes, i aplicar una altra pujada del 3% per a 2025, la qual cosa el situaria per llavors en 1.145,77 euros mensuals. En ambdós casos, seria aplicable la clàusula de garantia prevista per a aquests exercicis en l'acord de convenis amb els sindicats.
En tot cas, la patronal ha precisat que la seva proposta "té com a condició sine qua non" la modificació de la normativa de revisió de preus en els processos de contractació del sector públic per repercutir l'increment de l'SMI als contractes en execució, tal com també es recull en el V AENC firmat per les organitzacions empresarials i els sindicats.
El plantejament empresarial implicaria una pujada de l'SMI, en dos anys, de 65,77 euros, l'equivalent a una alça del 6% respecte a l'import actual. Així, l'SMI augmentaria en 32,4 euros el proper any i en 33,37 euros el 2025, d'acord amb la proposta dels empresaris.
L'organització que dirigeix Antonio Garamendi defensa que la seva proposta lliga amb Cepyme de pujada de l'SMI per a 2024 i 2025 està en línia amb l'acordat amb CCOO i UGT en el V Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC).
L'acord de negociació col·lectiva que van firmar CCOO, UGT, CEOE i Cepyme el maig d'aquest any recomana pujades salarials del 3% tant per a 2024 com per a 2025, amb una clàusula de revisió salarial que, en cas de desviació de la inflació, podria implicar alces addicionals de fins i tot l'1% per a cada un dels anys de l'acord (2023-2025).