Cepsa se suma a Repsol i acorda congelar una inversió per valor de 3.000 milions d'euros lligada a l'energia verda a Espanya, fins i tot que el govern espanyol vaig aclarir què passarà amb el gravamen a les empreses energètiques que pretén convertir en un impost i fer-ho permanent. Segons publica aquest divendres el diari Expansió, i confirmen a On Economía en l'empresa energètica: "Cepsa està valorant l'impacte que pot tenir un increment de la seva fiscalitat si s'aprova un nou impost permanent. Si això es materialitza, provocaria un efecte molt rellevant sobre la rendibilitat dels projectes d'hidrogen, i per això hauríem d'alentir les inversions previstes a Espanya i donar prioritat a projectes d'hidrogen verd en altres països que, inicialment, teníem planificats en una expansió internacional per a una segona fase del pla estratègic Positive Motion. La nostra transformació en marxa és irreversible per aconseguir que més de la meitat del nostre benefici provingui d'activitats sostenibles el 2030", assenyalen fonts de Cepsa.

No obstant això, estan fonts no donen detalls dels efectes a Espanya. Expansió assenyala que s'ha paralitzat el projecte de la Vall Andalusa de l'Hidrogen, una inversió emblemàtica fins al punt que el president del Govern, Pedro Sánchez, la va presentar personalment el desembre de 2022. La petroliera d'origen espanyol, però actualment en mans del Govern d'Abu Dhabi, és una de les més dinàmiques en combustible alternatiu, fins i tot punt d'haver anat abandonant l'explotació d'extraccions petrolieres per abocar-se en nous combustibles com el biodièsel o l'hidrogen.

16.000 milions

La decisió de Cepsa de posar en standby la inversió en Andalusia es coneix l'endemà que l'Associació Espanyola d'Operadors de producte petrolífers (AOP) advertís que la inseguretat jurídica derivada de l'impost a les energètiques posa en risc inversions per valor de 16.000 milions d'euros. L'associació agrupa a les quatre grans multinacionals petrolieres que operen a Espanya -Cepsa i Repsol, ambdues d'origen espanyol, BP (britànica) i Galp (portuguesa) i els operadors Grup Saras i Gunvor-. I se suma a l'anunci realitzat per Repsol dies enrere que està en perill la inversió de 1.100 milions d'euros a Tarragona, que podria anar-se'n a Portugal -de fet, ja n'han anunciat un projecte de 15 milions al país ibèric. La petroliera tenia previst instal·lar a Catalunya una ecoplanta de metanol i bioetanol renovable, amb un cost de 800 milions, i l'electrolitzador més gran d'Espanya per a hidrogen verd, associat a aquesta planta, per uns altres 300 milions.

Repsol ha encapçalat una forta protesta contra el gravamen a les empreses energètiques que el Govern espanyol va implantar fa dos anys amb caràcter temporal i que pretenia obtenir alguna cosa més de 5.000 milions de les empreses energètiques -petrolieres, elèctriques, gasistes-. Una protesta que se secunda no només des d'altres empreses energètiques, sinó també de la banca. L'Executiu de Sánchez pretén convertir ambdós gravàmens en impostos i, per tant, fer permanent, amb una forta pressió per part de Sumar, soci de Govern de coalició.

Baralla política

El debat sobre la taxa ha transcendit de l'àmbit empresarial i ha saltat al polític i el territorial. Catalunya i el País Basc han encapçalat l'oposició a la transformació dels gravàmens temporals i impostos permanents. Des del primer territori, Junts ja ha mostrat la seva intenció de no aprovar el canvi legal que s'està tramitant actualment en el Congrés, com va avançar On Economía i ha reconegut la formació independentista. De fet, la ministra d'Hisenda i vicepresidenta primera i número dos del Partit Socialista, va declarar aquest dijous que sense el suport de la formació catalana serà molt difícil tirar endavant la transformació d'ambdós gravàmens que declinarien l'any vinent si no es prorroguen o reformen abans de desembre.

Des del País Basc, l'estratègia ha estat diferent, gràcies a la independència fiscal del territori foral. El lehendakari Imanol Pradales ja ha advertit el Govern de Sánchez que si ambdós gravàmens es transformen en impostos i es converteixen en permanents, hauran de ser traspassats a les tres Hisendes forals en virtut de la fiscalitat pròpia del territori. No obstant això, Pradales ha recordat que ells sempre han estat en contra dels gravàmens -afecten empreses amb una forta vinculació al territori, com Repsol i Iberdrola, del costat de les energètiques, o el BBVA, a la banca-. Per aquesta raó, si es queden amb l'impost al País Basc, podrien generar exoneracions en el cas d'inversions realitzades al seu territori.

Des del PNB també han mostrat la seva oposició i, en línia amb Junts, Andoni Ortuzar, encara que menys explícit, va apuntar una possible oposició dels seus diputats en el Congrés, la qual, cosa que, sumat als catalans, deixa mort el projecte de fer permanents ambdós gravàmens. Per l'altre costat, Sumar ha endurit la seva oposició i ha suggerit la presa de control de Repsol, encara que de moment res no ha dit de Cepsa. Per la seva part, el PSOE, en la veu del ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, ha demanat mesura a Repsol.