La cotització de la companyia de serveis i infraestructures de telecomunicacions sense fil Cellnex Telecom acumula aquest divendres, a mitja sessió borsària, una revalorització de les accions del 9,18%, després que l'IBEX 35 obrís la jornada amb els rumors|remors d'una possible opa (oferta pública d'adquisició d'accions) de l'operadora nord-americana American Tower i el fons de capital risc Brookfield sobre la companyia espanyola d'infraestructures i serveis de telecomunicacions.

L'operació, que no ha estat confirmada per cap de les parts, però que els analistes consultats per ON ECONOMIA no descarten, seria una de les que tindrien més calat al sector de les telecomunicacions en cas d'arribar a bon port. De fet, aquesta opció no és la primera vegada que irromp en la trajectòria de creixement de la companyia espanyola, que és entre les primeres companyies del sector a Europa, amb una estructura accionarial amb un nucli dur molt atomitzat i un free float d'entorn del 50%, la qual cosa|allò que la fa més vulnerable que altres companyies del sector, i de la qual destaquen les participacions d'entre el 8% i el 5% en mans de la família Benetton, el fons asiàtic GIP, Criteria o el banc britànic HSBC. A més, en l'actualitat, Cellnex té una capitalització borsària propera a 25.000 milions d'euros, per la qual cosa seria un bon moment per als compradors si es té en compte que ha tingut un recorregut baixista des de mitjans de 2021, quan el valor es movia en la cota dels 60 euros. La tendència descendent es va aguditzar l'any passat per les reticències del mercat de capital als efectes de la pujada de tipus d'interès en les companyies del sector de les telecomunicacions. No obstant això, alguns analistes encara situarien el preu objectiu gairebé doblant els actuals 33 euros per acció i el consens majoritari del mercat estaria en una mitja de 50 euros, per la qual cosa Cellnex Telecom continua sent una companyia atractiva per als inversors.

De cara a una possible operació, si bé per valor borsari la compra seria una oportunitat per al gegant i líder American Tower, amb un múltiple de cotització 10 vegades el de Cellnex, és cert també que pesa el deute del grup Cellnex Telecom, que ronda els 17.000 milions, i que és un dels motius pels quals la companyia ha reorientat l'estratègia empresarial de creixement inorgànic dels últims anys. Entre els objectius d'aquest canvi estaria la necessitat d'obtenir la qualificació de grau d'inversió en el ràting amb Standards & Poors, en el qual també confien les agències de qualificació com Fitch, que ha estat l'última en manifestar la seva anàlisi sobre Cellnex atorgant-li BBB- amb perspectiva estable, en confiar en què la ràtio de palanquejament de Cellnex passarà de 9,6 vegades l'ebitda a final de 2022, a 6,4 vegades el 2025.

Un gir d'estratègia empresarial a què s'ha sumat en les últimes setmanes la dimissió del conseller delegat Tobías Martínez. A més, coincideix amb el relleu en la direcció d'American Tower a Europa -un dels mercats clau per al creixement de la multinacional americana- que ha deixat les regnes del negoci en mans de Pieter Neil, qui en assumir el càrrec ja es va referir al gran potencial que presenta el mercat europeu. Des que American Tower Corporation va entrar a Europa el 2012, la seva cartera de torres ha crescut considerablement, passant de 2.000 a més de 30.000 emplaçaments, i ha estat estratègica la compra que va realitzar el 2021 de Telxius Towers, la divisió de torres de telecomunicacions de Telefónica a Europa, per 7.700 milions d'euros. Això va augmentar la presència d'American Tower a Alemanya, va proporcionar la seva entrada a Espanya i va reforçar la seva posició de mercat existent a Amèrica Llatina.

En aquest sentit, la compra de Cellnex proporcionaria a l'operadora americana una posició de monopoli en alguns mercats europeus que supervisarien les autoritats de la competència que, molt probablement, obligarien a procedir a desinversions. Seria, doncs, el cas d'Espanya; però no el d'Alemanya, per exemple. Encara que sí que ha afectat recentment Cellnex en l'operació de compra dels actius d'Hutchison al Regne Unit.

Tot això, unit a una hipotètica prima sobre el valor que hauria d'aportar American Tower per fer més atractiva la seva oferta, la transacció se situaria entre 45.000 i 50.000 milions d'euros. Una xifra que podria assumir el líder del mercat mundial d'infraestructures de telecomunicacions, si a més compta amb el suport del fons Brookfield, encara que algunes fonts consultades per ON ECONOMIA adverteixen que atesa la incertesa del context macroeconòmic internacional cal valorar-la succintament.

Es pot recordar a més que l'operació hauria de comptar amb el suport de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), ja que segueix en vigor, fins a finals de 2024, el decret llei pel qual el Govern espanyol blinda a les empreses espanyoles i té la potestat final sobre l'autorització de les inversions estrangeres en empreses estratègiques cotitzades en les quals es pretengui superar el 10% del capital, així com en aquelles no cotitzades en les quals la inversió superi els 500 milions d'euros.

Com podria ser l'operació?

D'arribar a donar-se aquesta operació, American Tower es faria amb la que és una de les companyies més importants i de major capitalització del sector de les telecomunicacions. Per a Antonio Castelo, analista d'iBroker.es, “és una operació que tindria sentit, ja que ATC pertany al mateix sector que Cellnex”. Sense haver-se confirmat els detalls de l'operació, a priori, sembla una OPA complicada, ja que l'envergadura de la signatura nacional és abrupta. Aconseguir el 100% de Cellnex suposa una inversió gruixuda. Sense anar més lluny, la capitalització borsària actual és superior als 25.300 milions d'euros.

“American Tower té l'alternativa de fer l'OPA pagant als accionistes actuals amb accions, encara que és una cosa improbable, ja que els inversors prefereixen efectiu”, explica Castelo. Després d'això, l'expert afegeix que “una altra opció és que ATC, juntament amb Brookfield, fes l'OPA, però no sobre el 100% de la companyia espanyola”.


Sigui com sigui, parlem d'una operació de la qual encara es desconeix si es farà oficial, de la mateixa manera que el mercat no coneix les condicions d'aquesta. La reacció dels inversors és natural, ja que “si ets accionista de Cellnex, no voldràs liquidar les teves accions al primer preu que ofereixin”, explica Antonio Castelo. És per això que l'empresa d'infraestructures de telecomunicacions marca una alça en Borsa del 10%.

Els accionistes, davant la possibilitat que ATC i Brookfield finalment llancin l'OPA, s'estan cobrint i, al mateix temps, estrenyent el preu perquè, d'oficialitzar-se l'operació, les companyies estatunidenques ofereixin un valor per títol pròxim al preu teòric de Cellnex. És a dir, si ATC i Brookfield volen fer-se amb l'empresa espanyola, aquestes hauran de fer una oferta prou atractiva per a convèncer als accionistes. El preu que ofereixin anirà en relació amb el de la cotització. Pel que, si el valor dels títols continua creixent, els inversors estatunidencs hauran d'oferir un preu elevat. Antonio Castelo explica que la signatura espanyola “encara cotitza amb un descompte pròxim al 40%”.

El positiu d'aquesta circumstància és que una hipotètica operació de compra sobre la companyia eleva el valor de Cellnex. Es tracta d'una companyia ben valorada pel consens de mercat. Malgrat això, el punt negatiu és el seu elevat nivell d'endeutament