La sortida de Tobías Martínez Gimeno de la direcció de Cellnex suposa un pas més en el gir estratègic de la companyia d'infraestructures per al sector de les telecomunicacions. La dimissió anunciada aquest dimecres, que acabarà de fer-se efectiva el pròxim 1 de juny de 2023, és la constatació d'un canvi d'etapa en la firma espanyola. Després d'un llarg període expansiu, a través del qual Cellnex ha crescut a base d'ampliacions de capital i adquisicions, l'estratègia ara serà més conservadora i l'empresa buscarà consolidar el seu lideratge al sector.
La renúncia del primer executiu de la companyia dels seus càrrecs directius no ha estat un moviment dut a terme de forma sobtada, sinó que es tracta d'una decisió presa després d'un llarg període de reflexió i en la que conflueixen tant factors professionals com personals, segons expliquen fonts de l'empresa. Martínez considera que és necessari donar per acabat aquest cicle, en el qual Cellnex s'ha convertit en líder del sector a Europa i ha dut a terme una gran expansió comercial i territorial.
És per això que l'objectiu de l'encara conseller delegat passa per delegar el futur de Cellnex en mans d'una persona que porti les regnes més enllà de desembre de 2024, data en la qual finalitzava el seu contracte. En aquest sentit, la dimissió de l'executiu forma part d'"un procés de transició que ja era proper", segons expliquen les mateixes fonts. En qualsevol cas, la companyia d'infraestructures encara no ha decidit qui rellevarà Martínez, si bé és cert que compta amb un marge de sis mesos per elegir el millor substitut.
Final a l'etapa expansiva de Tobías Martínez
Amb el canvi de direcció, Cellnex culmina una etapa marcada pel creixement que Tobías Marínez ha liderat des de la seva creació i la seva sortida a Borsa fa vuit anys, quan encara era l'antiga Abertis Telecom. Al llarg d'aquest període, la companyia ha dut a terme una expansió històrica, mitjançant la qual ha invertit més de 40.000 milions d'euros en més de 25 adquisicions. Destaquen especialment l'operació de les torres d'Hutchison a sis països, per prop de 10.000 milions d'euros, la d'Hivory a França, per 5.200 milions i la d'Arqiva al Regne Unit, per 2.300 milions.
Es tracta d'un procés que ha portat a la companyia a convertir-se en el grup més gran d'infraestructures de telecomunicacions d'Europa, amb més de 130.000 emplaçaments de telefonia mòbil (dels 400.000 existents), distribuïts a fins a 12 països: Espanya, França, Itàlia, Regne Unit, Irlanda, Portugal, Holanda, Àustria, Dinamarca, Suècia, Polònia i Suïssa.
La companyia també se centrarà en el futur a construir unes 22.000 torres més perquè els operadors mòbils als quals dona servei tinguin cobertura en tot l'espectre, tal com asseguro Àlex Mestre, el segon al comandament a l'organigrama de Cellnex, en aquesta entrevista a ON ECONOMIA. Així mateix, un altre dels objectius de la companyia per a aquest 2023 és convertir-se en un operador integral d'infraestructures mitjançant el model Augmented TowerCo, i oferir un servei d'acompanyament als seus clients en el desenvolupament, desplegament, operació i manteniment d'infraestructures.
En línia amb l'estratègia expansiva, Cellnex també ha estat protagonista per les diferents ampliacions de capital amb què ha arribat a captar més de 14.000 milions d'euros per finançar les seves inversions. Es tracta d'una xifra rècord als mercats europeus, que ha estat possible gràcies al suport dels seus principals accionistes, entre els quals es troben grans bancs i fons d'inversió internacionals.
Moment de consolidar-se i generar guanys per als seus accionistes
Si bé és cert que els plans de la companyia l'han portat a liderar el sector de les infraestructures de telecomunicacions al Vell Continent i a posicionar-se com una de les empreses de més valor de mercat de l'IBEX 35 (22.300 milions d'euros), també li han passat factura en els últims anys. Des de 2021, Cellnex n'ha perdut més del 30% de la seva capitalització de mercat, a causa del seu elevat deute i als elevats costos derivats de la inflació.
Per aquesta raó, la firma està centrant els seus esforços en la reducció del seu passiu i en la generació de caixa. Les vendes de les torres de Deutsche Telekom i Vodafone completades a finals de l'any passat donen bona mostra dels objectius estratègics per als propers anys. Especialment en un període en què els tipus d'interès estan a l'alça per la política monetària dels bancs centrals per reduir la inflació.
"Si es manté el gir estratègic actual, el principal desafiament de Cellnex serà mantenir un equilibri del deute per reduir els interessos pagats, mentre continua amb el seu procés de finançament via ampliació de capital. El 2022 ha estat l'exemple clar que la inflació i els tipus d'interès afecten les companyies amb nivells d'endeutament elevat, per tant, el repte serà reduir el pes dels passius financers", explica Darío García, analista de XTB.
El deute brut s'acosta en l'actualitat als 18.000 milions d'euros, encara que el 77% és a tipus fix, la qual cosa limita l'impacte dels possibles augments. Els plans de la companyia passen per reduir el passiu fins als 10.000 milions el 2030. A més, Cellnex ja va anunciar que no necessita fer refinançaments abans de 2024 i que compta amb una liquiditat de 4.300 milions d'euros, dels quals són 900 milions en caixa i 3.400 milions en línies de crèdit sense disposar. Amb la nova aposta per una política d'expansió més conservadora, reduir el deute i millorar el ràting financer són objectius claus, però no els únics.
Fa anys que els principals accionistes de Cellnex aposten pel projecte i l'objectiu de generar més caixa obre la porta anar augmentant les retribucions via dividend o a través de recompra d'accions. Entre els futurs beneficiaris es troben la família Benetton a través del seu hòlding Edizione, els fons sobirans de Singapur i d'Abu Dhabi i grans gestores com Blackrock, Norges Bank, TCI o JP Morgan, així com Criteria Caixa, el primer accionista espanyol de Cellnex.
Quant al comportament al mercat, de moment la dimissió de Tobías Martínez ha estat acollida de forma negativa pels inversors. "Inicialment, la dimissió del CEO de Cellnex podria agreujar la tendència correctiva que manté el valor. Tret que el seu substitut proposi al Consell un pla estratègic diferent de l'actual que pugui millorar la situació financera de la companyia o li doni un nou enfocament al posicionament de Cellnex al seu sector", destaca l'analista de XTB. La incertesa per la política monetària i la inflació encara llasten el valor de la companyia, per la qual cosa caldrà esperar com evoluciona l'economia.