Després de més d'una dècada de disputes judicials i l'onada de demandes que s'han interposat contra la banca, Europa ha emès una sentència històrica sobre les clàusules terra. En un comunicat molt contundent, el TJUE admet, d'una banda, les demandes col·lectives (una cosa sense precedents a Espanya) i per una altra, aclareix en la decisió que aquesta clàusula és abusiva per la falta de transparència.

L'escenari és ara molt esperançador per als milions d'afectats a Espanya, tant els que ja han reclamat com els que vulguin reclamar. Per a la banca, tanmateix, l'escenari és molt diferent perquè havien descartat que la justícia europea endurís el to i es posés del costat dels seus clients. Malgrat això, les entitats més exposades han constituït aquests anys un matalàs milionari per protegir-se.

Quan van començar a resoldre's les primeres sentències contra els bancs, el 2013, les cinc entitats que van rebre més reclamacions van ser el Popular (ara Santander), Unicaja, CaixaBank, Sabadell i Liberbank (ara Unicaja). BBVA va ser la sisena, malgrat que la primera sentència que va motivar l'inici d'aquest tipus de reclamacions, va ser contra ella.

Així, el Santander detalla al seu informe anual (el del 2023) que té més de 2.700 milions d'euros en provisions per fer front als diversos litigis en curs, però en concret 52,6 milions per a les clàusules terra. El banc que presideix Ana Botín explica que ja ha atès la major part de les sol·licituds de clients en aquests anys, i "la potencial pèrdua" si l'escenari canviés, serà "residual". Encara que la nova sentència podria fer-li elevar aquestes provisions.

Unicaja va absorbir les reclamacions contra Liberbank i CaixaBank, les de Bankia

Unicaja, la segona entitat amb més reclamacions, té constituïda una provisió de 106 milions d'euros per pagar els afectats per les clàusules terra. El banc andalús creu que aquesta quantitat és suficient per fer front als desenllaços dels riscos i contingències que poguessin afectar al banc amb aquest assumpte.

CaixaBank reserva un total de 926 milions per atendre els litigis que té en curs, principalment els vinculats amb les hipoteques, on inclou les clàusules terra, però també les multidivisa, les despeses hipotecàries, o el venciment anticipat. Tanmateix, el banc català no especifica quina partida té destinada a cadascuna d'elles.

En la memòria anual de CaixaBank, que va publicar després que el gener d'aquest 2024 es coneguessin les conclusions de l'advocat general (que ja deixava entreveure que s'admetria la demanda col·lectiva a Europa contra el caràcter abusiu de la clàusula terra), l'entitat no preveia "cap modificació del risc en aquesta matèria, ni tampoc un impacte material advers, a conseqüència del plantejament de les esmentades qüestions prejudicials".

El banc que presideix José Ignacio Goirigolzarri, de fet, descartava un escenari advers com el que enfronta ara, per la qual cosa podria elevar també les provisions per tornar els diners als afectats, incloent-hi els clients d'origen Bankia (una entitat que va absorbir el 2021).

El Sabadell té 150 milions d'euros en provisions per fer front a tots els litigis en curs, però més del 70% són per cobrir-se davant de les reclamacions de les clàusules terra. "La provisió més significativa és la relativa a la possible devolució de les quantitats percebudes a conseqüència de l'aplicació de les denominades clàusules terra, ja sigui per la seva hipotètica anul·lació per part dels tribunals, o per l'aplicació del Reial Decret Llei 1/2017, de 20 de gener, de mesures de protecció de consumidors en matèria de clàusules terra", explica.

Més del 70% de les provisions del Sabadell són per a clàusules terra

En concret, el Sabadell reserva 81 milions per a l'escenari més favorable i 111 milions per a l'escenari més advers, que com totes les altres entitats no considerava "probable" a inicis de l'any. Així i tot, defensa que les clàusules terra que han aplicat en les hipoteques dels seus clients, han estat "transparents i clares" i que aquestes no han estat definitivament anul·lades amb caràcter general per sentència ferma.

Cal recordar que les clàusules terra fixaven un límit mínim en els tipus d'interès que els hipotecats havien de pagar a la seva entitat financera, la qual cosa va impedir a milions d'hipotecats beneficiar-se de la caiguda de l'euríbor, que és l'índex de referència per a la majoria de les hipoteques a Espanya. El Tribunal Suprem va declarar abusives les esmentades clàusules el 2013 i va limitar a aquell any la retroactivitat màxima de les devolucions als seus clients.

Però anys després, la Justícia europea va corregir aquesta doctrina i va eliminar aquest límit temporal, obligant la banca a tornar tots els diners cobrats. A més, l'Audiència Provincial de Madrid va dictar sentència a favor dels consumidors reconeixent el seu dret a ser compensats pel que s'havia pagat des del moment de la firma del contracte. I de nou, la banca va tornar al Suprem, que va acabar preguntant al TJUE si es podia resoldre el conflicte mitjançant una demanda col·lectiva o s'havia d'anar cas per cas, una cosa que es va aclarir finalment aquest dijous.

Fora del top five d'entitats amb més reclamacions hi ha el BBVA, que va ser l'entitat que va desencadenar l'onada de reclamacions als jutjats espanyols el 2013. El banc compta amb 696 milions d'euros en provisions per atendre tots els procediments que té oberts, dels quals 539 milions corresponen a contingències legals i 158 milions a fiscals. Però tampoc no detalla quina quantitat té reservada en exclusiva per a les clàusules terra.