Grans corporacions com coca-cola, Bank of America o la petroliera Occidental han aplaudit aquest dimarts al Fòrum Econòmic Mundial de Davos (Suïssa) les primeres mesures econòmiques anunciades pel president nord-americà, Donald Trump, entre elles la retallada d'impostos o la deportació d'immigrants il·legals.
Tant el conseller delegat de Bank of America, Brian Moynihan, com la presidenta i consellera delegada d'Occidental, Vicki Hollub, han destacat la fortalesa mostrada per l'economia nord-americana en els últims anys, que no té parangó al món.
En el mateix sentit, el president de coca-cola, James Quincey, s'ha mostrat convençut que les previsions de creixement per a l'economia nord-americana per a aquest any, que superen el 3 %, es materialitzaran sense problemes.
Tots han aplaudit l'anunciada rebaixa d'impostos, que no farà, sinó consolidar una tendència de creixement que obeeix a l'estructura del sistema econòmic del país i, com ha puntualitzat Hollub, a la seva independència i suficiència energètica.
Pel que respecta a les deportacions massives d'immigrants il·legals anunciades per Trump, Hollub ha emfatitzat que es tracta de mà d'obra en general poc qualificada, que cada vegada és menys necessària en un país on la digitalització avança molt de pressa.
Així mateix, van descartar que hi hagi algun efecte negatiu en la inflació, ja que per a això està Reserva Federal, el banc central nord-americà.
Prudència al sector financer
Col·legues de Moynihan presents també a Davos com els consellers delegats de Barclays, Venkat Venkatakrishnan; BNY, Robin Vince, i JPMorgan Chase, Mary Callahan Erdoes, es van mostrar més cauts davant de l'allau de mesures de Trump.
Els tres banquers van fer només al·lusió a tensions geopolítiques i riscos cibernètics com els majors reptes a què s'ha d'enfrontar el sector, a més de la necessitat de prosseguir amb la digitalització del sector i valorar els efectes de la intel·ligència artificial.
Sí que es va referir al nou ordre econòmic que vol imposar Trump la presidenta del Banc Santander, Ana Botín, que va assenyalar que Europa ha d'arriscar més, "necessitem fer més i més ràpid i, per una vegada, estar per davant dels Estats Units", amb referència als aranzels que pugui aplicar als productes europeus.
Els recels del món acadèmic
En una entrevista amb EFE, l'exministra d'Afers Exteriors i actual degana de l'Escola d'Assumptes Internacionals de París Arancha González Laya ha dit, respecte de la possible aplicació d'aranzels que pot ser un element desestabilitzador tant per a l'economia global com per a la nord-americana.
En una economia "sobreescalfada" com és la dels Estats Units, ha explicat Laya, aplicar aranzels, imposar deportacions d'immigrants, abaixar els impostos i pujar la despesa pot tenir efectes molt negatius sobre la inflació, que s'ha revelat com una situació "enganxosa".
Tanmateix, l'economista i professor de Harvard Kenneth Rogoff, que ha intervingut en un debat sobre la divisa nord-americana, ha reconegut que els aranzels anunciats per Trump "ja estan descomptats en dòlars", si bé "encara no hi ha hagut reacció" als anuncis realitzats ahir.