El celler Raventós Codorníu ha obtingut uns "positius" resultats en l'últim exercici fiscal -juliol 2023-juny 2024- amb un benefici brut de 39 milions d'euros, xifra que suposa un augment del 15%, i consolida el retorn a la senda de guanys, després de l'ensopegada de la crisi de la pandèmia. Les vendes han estat de 232 milions d'euros, superiors en un 4% a les registrades l'exercici precedent. Durant l'any fiscal, totes les unitats de negoci del grup han crescut en beneficis.
El conseller delegat del grup, Sergi Fuster, ha destacat la favorable evolució del negoci, en un context "inestable" en l'àmbit internacional, d'on provenen el 37% de les vendes. Respecte al benefici net, el directiu no ha entrat en detall perquè els comptes del celler s'han de presentar el desembre a la junta d'accionistes, però ha dit que "seguiran sent positius amb una millora de l'entorn del mateix 15% que s'ha registrat en el benefici operatiu". Cal recordar que, des de 2018, el 68% del capital del celler és propietat del fons nord-americà Carlyle. Sobre la seva posició accionarial, Fuster ha reiterat que "no està en els seus plans, ara per ara, la desinversió, perquè la companyia segueix creant valor".
El grup tanca, doncs, "un any en positiu", amb una xifra rècord del benefici operatiu que permet "posar rumb als 50 milions de guanys que la companyia s'ha posat com a objectiu". "No sé si ho aconseguirem en el pròxim any, però cada vegada està més a prop", ha manifestat Fuster, qui s'ha felicitat per consolidar el creixement a doble dígit. Pel que fa a les vendes, el creixement manté "un ritme constant de millora d'entre el 3 al 5% anual", per la qual cosa, el pròxim exercici hauria de superar els 240 milions, i ara està ja un 20% per sobre dels nivells de 2019. En total, s'han venut 57 milions d'ampolles en més de 50 països, 55% de cava i 45% de vi.
Espanya segueix sent el principal mercat per a la marca, amb el 63% de les vendes, que han crescut un 2,7% i han deixat una rendibilitat del 4,6% en el benefici brut. Raventós Codorníu ha arribat a una quota de mercat de més del 30% en valor i del 21% en volum, a Espanya, "a molta distància del segon competidor", ha remarcat Fuster. Segons el directiu, "això demostra que el nostre producte s'ha posicionat en una gamma mitjana-alta que és la percepció que té el consumidor i la que volem per posicionar-nos com una marca de valor".
Cava versus xampany
En línies generals, dins i fora d'Espanya, el sector del cava "fa dos anys que guanya quotes de mercat enfront del xampany i el prosecco". A més, aquest últim escumós té un consum "insignificant a Espanya" i està "molt estabilitzat en altres mercats on es va produir un boom, com ara Anglaterra", ha assegurat Sergio Fuster. Pel que fa al xampany, el mercat reflecteix que les curtes collites dels últims anys ha perjudicat els cellers que han incrementat el preu per repercutir l'alça de la inflació, fet que els ha portat a restar quota de mercat, ha afegit el directiu.
Pel que fa a la verema del celler, el conseller delegat ha dit que ha estat "una collita molt curta", amb una caiguda d'entre el 30% i el 40% respecte del que seria una verema "normal" a zones com el Penedès. La sequera l'ha seguit marcant, ja que les pluges dels últims dos mesos no han servit per enguany, tot i que sí que seran bones per regenerar els ceps de cara a l'any vinent. Això no obstant, Raventós Codorníu no ha patit massa per assegurar una bona verema, ja que "més de la meitat del subministrament de raïm que necessitem per a la nostra producció prové de les nostres vinyes de Raimat, a Lleida, fet que ens proporciona un avantatge competitiu enfront de la resta de cellers", ha dit. En aquest sentit, Fuster ha fet valdre "els esforços de la família durant més d'una dècada per incorporar millores en el regadiu de les vinyes -s'ha reduït més d'un 50% l'ús de recursos hídrics respecte de 2015- i per l'aposta per l'agricultura ecològica". "Actualment, tots els nostres vins i caves són ecològics", ha defensat, una fita que s'ha aconseguit un any abans del previst.
També l'estratègia amb els viticultors, especialment del Penedès, on el celler fixa contractes de subministrament plurianuals, "que donen seguretat a la companyia, però també als pagesos". A més de determinar uns preus: enguany el raïm s'ha pagat a 0,80 euros el quilogram, per sobre dels 0,64 euros de la verema de l'any passat.
Rússia i la Xina, al marge
La "inestabilitat internacional" a què ha fet esment el conseller delegat de Raventós Codorníu, durant la presentació aquest dimecres dels resultats econòmics, ha tingut per protagonistes principals Rússia i la Xina. "Són mercats amb un comportament molt erràtic; la Xina perquè el consum de vi, per exemple, ha caigut un 80% en tres anys, i Rússia pels aranzels als productes europeus arran de la crisi geopolítica". Per tant, "Rússia i la Xina, on seguirem venent producte, ja no estan dins del nostre pla estratègic de creixement internacional".
Un pla que en l'últim exercici fiscal s'ha traduït en una quota per volum del 12,3% de la quota mundial de cava, amb un creixement de les vendes del 4%, respecte de l'any precedent. En exportació, la companyia creix un 42%, versus el 2018. En l'últim any, ha destacat el comportament de mercats com el Regne Unit, amb un 2% més de vendes; Mèxic, que s'ha més que doblat (+244%); el Japó, amb un 7%; Suïssa, un 40%; Finlàndia, un 14% o el Brasil, amb un 74%.