El projecte de la Cambra de Comerç de Barcelona per edificar una nova seu institucional al 22@ segueix empantanegat. L’alcaldessa Ada Colau esgotarà el present mandat a l’Ajuntament de Barcelona sense que el darrer ple del consistori, celebrat aquest divendres, hagi formalitzat amb la institució cameral un conveni -que inclou un contracte de lloguer de 13 de les 21 plantes que tindrà l’immoble- que doni llum verda definitiva al projecte. Aquesta formalització és el punt de partida necessari perquè la Cambra de Comerç obri la licitació per a la construcció de l’immoble, amb una inversió prevista d’entre 50 i 54 milions d’euros, que tindrà una superfície de 20.500 m2, i que està ubicat al districte econòmic del 22@, en concret al número 59 de l’avinguda Diagonal, a l’illa delimitada pels carrers Pujades, Fluvià, Selva de Mar i l’avinguda Diagonal. El mes de juny hi ha previst un ple de comiat en el qual no es contempla cap tema administratiu.
Per fer viable la inversió, la Cambra ha pactat que l’Ajuntament serà el seu principal llogater, durant 35 anys. Per a l’Ajuntament, això tindria un cost de 13,8 euros el metre quadrat, és a dir, uns 4,4 milions d’euros anuals si l’acord signat el 2019 no se sotmet a revisió, ja que estem parlant de preus indexats a l’IPC. Un cop finalitzat el termini d’explotació de 35 anys, l’edifici revertirà a la institució que presideix Mònica Roca.
Amb aquesta operació, la Cambra es compromet a pagar un import anual de l’ordre de 5,5 M d’euros a l’adjudicatari del projecte, que inclou l’arrendament global i manteniment de l’immoble. A canvi, l’adjudicatari assumeix el risc i finançament de l’operació. De moment, la institució cameral ha hagut d’assumir des de 2019, un cànon per cessió d’ús del solar que, a tenor de poc més de 26.000 euros al mes, s’eleva ja a uns 2 milions d’euros.
El tràmit municipal és condició sine qua non per posar fi a un llarg procés que ha endarrerit el projecte de la Cambra, durant anys. Estem parlant de que, en el ben entès que la nova seu cameral es poses en marxa el 2025, hauran transcorregut vint anys des que la idea es pactés el 2005 entre els llavors president de la institució, Miquel Valls, i l’alcalde de la ciutat, Joan Clos. És significatiu, alhora, que no hagi vist llum verda en l’últim ple municipal abans de les properes eleccions municipals del 28 de maig vinent, perquè el contracte d’arrendament el va ratificar el consistori el maig de 2019, entre Miquel Valls i la tinent d’alcalde Janet Sanz, i que després va subscriure el nou equip de govern de la Cambra de Comerç, amb Joan Canadell i Mònica Roca, al capdavant. En aquella data, es va donar per fet que l’ajuntament ubicarà al 22@ oficines destinades a diverses àrees administratives -ecologia, urbanisme, infraestructures i mobilitat- i a arxiu municipal, on hi traslladarà un miler de persones ara instal·lades a altres espais repartits per la ciutat. Mentre que, la Cambra considera que traslladar la seu al Poblenou, una de les àrees més dinàmiques de la ciutat, que concentra empreses innovadores i centres científics i tecnològics de referència, pot contribuir al seu posicionament local i internacional.
Preguntada al respecte, la Cambra de Comerç de Barcelona no s’hi ha volgut pronunciar però fonts properes a la institució i coneixedores del procés consideren “molt estrany” que el ple no hagi tractat el projecte perquè “ambdues institucions porten molt temps tancant els serrells i redactant l’acord”. Les mateixes fonts no hi veuen “malicia” per part de l’Ajuntament, però alerten del "moment electoral”.
Reticències veïnals al nou edifici 22@ de la Cambra
De fet, la construcció de l’edifici no està exempta de polèmica veïnal. La Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (Favb) ha denunciat que un solar, qualificat d’equipaments comunitaris i de proximitat de nova creació, es destinarà a oficines, quan hi ha moltes demandes del barri “sense resoldre”. Entre aquestes, la històrica reclamació de disposar d’un casal per a la gent gran o, si més no, respondre a les necessitats “obrint un procés participatiu”. En definitiva, “una privatització de facto de sòl públic”, expliquen fonts de l’entitat a ON ECONOMIA, perquè el consistori cedirà l’ús del solar durant 85 anys, i inclou el dret a compra que davant el retard que acumula el projecte s’ha allargat fins al 2030, segons la Favb. A més, consideren que “l’alçada de 21 plantes és excessiva”, en un barri ja molt tensionat per a les noves edificacions.
D’altra banda, insisteixen en el cost que té per al consistori destinar diners al lloguer amb la paradoxa que s’inverteix en uns espais aixecats sobre sòl públic i que l’administració fa “una lectura perversa” del que s’entén com a “qualificació d’equipament”. En aquest sentit, la Favb ha sol·licitat informació al districte municipal, sense obtenir-ne cap resposta fins ara.
Mentre que inicialment es preveia que l’edifici estès enllestit per al 2022, ara ja s’està comentant que no serà abans de 2026 quan es podrà ocupar, ja que un cop adjudicat el contracte es preveu un període de 30 mesos per a deixar-lo enllestit. I això sempre i quan s’agilitzi la licitació i es mantingui el disseny d’arquitectura que va dissenyar, el 2019, el despatx TAC Arquitectes, després de ser escollit en un concurs internacional que va obrir la Cambra aquell any. Fonts del despatx consultades per aquest mitjà han declinat pronunciar-se sobre la situació i la possible execució del projecte.