Per obrir un estanc és imprescindible obtenir una llicència. I aquestes es poden aconseguir per dues vies: a través de les subhastes públiques que convoca el Comissionat del Mercat de Tabacs, organisme dependent del Ministeri d'Hisenda, o pel traspàs de la titularitat del negoci.

Com que el Comissionat programada escasses subhastes –el 2022 va llançar l'última, després de 19 anys sense convocatòries–, molts inversors i autònoms han optat pel traspàs d'un negoci.

En el cas de les subhastes públiques, s'estableixen una sèrie de requisits com tenir la nacionalitat espanyola i comptar amb un local, que pot ser de lloguer. Però és motiu d'exclusió tenir relació amb fabricants o importadors de tabac, mantenir deutes amb l'administració pública, haver rebut sancions per contraban de tabac o la retirada d'una anterior llicència.

De les 203 noves llicències d'expenedories de tabac que va treure a concurs el Ministeri d'Hisenda el 2022, les ofertes més altes i amb molta diferència es van donar a La Jonquera (Alt Emporà), localitat que ja és coneguda com "l'estanc d'Europa". El rècord l'ostenta un empresari local que va oferir 7 milions d'euros per obrir un nou estanc. Una multitud de francesos acudeix  diàriament a aquesta localitat fronterera per comprar tabac. Arriben amb els seus vehicles o en autocars atrets per la diferència de preu entre Espanya i França. Aquí, els cigarrets els costen menys de la meitat del que pagarien al seu país.

La situació de La Jonquera no té res a veure res amb la de la resta de ciutats. Per exemple, l'oferta més elevada de tota la Comunitat de Madrid, inclosa la seva capital, va ser la d'una empresària de Rivas-Vaciamadrid, però només va arribar a 355.000 euros. La majoria de les ofertes cursades en el conjunt d'Espanya es van situar per sota dels 200.000 euros. I n'hi va haver de només uns quants milers d'euros en localitats de províncies.

Què guanya un estanquer?

El que guanyi un estanquer depèn del volum de vendes: obtindrà un benefici del 8,5% per un paquet de cigarrets –si el client paga 5,5 euros, traurà 0,46 euros–; un 9% pels puros i un altre 9,% pel tabac de cargolar. A més, podrà vendre altres productes com encenedors, filtres, paper de fumar, vapejadors, souvenirs... així com segells o impresos. També pot col·locar màquines de vending de menjar, begudes o compaginar l'activitat amb la d'un quiosc o expenedor de loteries (per a això també cal la corresponent llicència).

Però, són rendibles? El portal Infoestancos apunta que això dependrà del seu volum de clients i, en definitiva, de les vendes. Precisen que són molt restables els estancs situats a la frontera amb França –cas de La Jonquera– o a les localitats turístiques de la costa precisament per l'afluència d'estrangers. Afegeixen que en les grans àrees metropolitanes solen obtenir uns ingressos "normals" però que poden trobar-se amb dificultats en les poblacions petites o mitjanes. En l'anomenada Espanya buidada s'han perdut llicències en els últims anys. I recorden que els segells han deixat de ser un negoci perquè ara amb prou feines s'envien cartes. Segons la Unió d'Associacions d'Estanquers d'Espanya, existeixen prop de 13.000 establiments.

Entre els titulars d'estancs es troben inversors i autònoms que busquen una ocupació. Però no és imprescindible que els propietaris de la llicència esiguin rere el taulell perquè poden contractar el personal necessari per portar el negoci.