El Congrés dels Diputats ha donat llum verda al paquet de mesures que Nadia Calviño va impulsar al costat de juntament amb sector financer per ajudar a les famílies de classe baixa i mitjana que tinguin hipoteques a tipus variable i s'hagin vist perjudicats per la pujada de l'Euríbor. La vicepresidenta i també ministra d'Economia va tancar un acord amb les patronals bancàries AEB i CECA el novembre passat. El Consell de Ministres li va donar|recolzar suport el dia 22 i finalment aquest dijous s'ha aprovat de manera definitiva, ja que no es tramita com a projecte de llei i, per tant, no ha de passar pel Senat.

Els bancs tenen encara una setmana per comunicar si adoptaran o no les mesures. Les entitats més grans del país ja ho han fet, el primer en confirmar la seva adhesió als Codis de Bones Pràctiques va ser CaixaBank. Van seguir els passos del català BBVA, Sabadell, Santander, Unicaja, Bankinter, Kutxabank, Ibercaja i ING.

Les esmentades mesures entren en vigor el pròxim 1 de gener de 2023, moment a partir del qual, les entitats estaran obligades a promocionar-les, informant adequadament a tots els clients titulars de préstecs hipotecaris sobre la possibilitat d'acollir-s'hi, tal com s'indica el Reial Decret-llei 19/2022 que va tirar endavant Nadia Calviño. El Banc d'Espanya i el propi ministeri d'Economia també hauran de donar difusió sobre les mesures.

Les mesures d'alleujament hipotecari podran ajudar un màxim d'un milió de famílies, segons els càlculs realitzats per la mateixa Calviño. Unes 350.000 famílies vulnerables i unes altres 700.000 de classe mitjana en risc de vulnerabilitat. En concret, podran accedir aquelles persones els ingressos familiars de les quals, amb caràcter general, siguin inferiors a tres vegades i mig l'IPREM (29.400 euros) i estiguin travessant una dificultat financera temporal. O els que tenen uns ingressos inferiors a tres vegades l'IPREM (25.200 euros) i es trobin en una especial situació de vulnerabilitat.

L'oposició ha criticat aquestes mesures perquè creuen que són insuficients, malgrat això, el reial decret llei ha tirat endavant. Una cosa que la vicepresidenta Nadia Calviño ja celebrava fins i tot abans de la votació -que s'ha produït entorn de les 15:00 hores de la tarda-. Aquest matí, abans que el Congrés donés llum verda, manifestava que era una "molt bona notícia" que se n'anés a convalidar perquè això permet el Govern anticipar-se a l'impacte que pugui tenir sobre les famílies la revisió d'hipoteques a l'alça.

Les hipoteques s'han encarit fins a 300 euros al mes des que l'Euríbor es va tornar a positiu. L'índex, al que estan referències les hipoteques a tipus variable, va arrencar l'any en negatiu (-0,5%) però al caliu de les pujades de tipus ha anat alçant-se fins a fregar ja el 3%, el que ha fet que les quotes que paguen les famílies també pugi, mentre ho feia també el cost de la vida atès el context d'inflació de preus.

El Govern volia avançar-se i evitar que pugi la morositat si les famílies deixen de pagar les seves quotes amb mesures com les que s'han aprovat avui, que permetran a les famílies rebaixar la seva càrrega financera si ho necessiten. El paquet inclou també millores per facilitar l'amortització anticipada dels crèdits i la conversió de les hipoteques a tipus fix.

Reacció política

La diputada del PP, Elvira Rodríguez, creu que es tracta d'un pedaç perquè el problema no s'afronta "de cara" i no es volen oferir solucions globals per a milers de famílies de classe mitjana amb veritables dificultats per arribar a fi de mes, segons recull EFE. La popular advoca per bonificacions en l'IRPF i considera que les mesures d'alleujament són "insuficients", el mateix adjectiu que havien utilitzat abans els representants d'altres grups parlamentaris, incloent Rafael Mayoral, d'Unidas Podemos, que va mostrar el seu suport al text però va reclamar "posar ordre a la banca davant els abusos".

Des de VOX, Rubén Manso va aprofitar per retreure el "triomfalisme" del Govern i Calviño que la situació de les famílies és ara millor si alhora "cal protegir més gent", mentre va recomanar a l'Executiu atacar l'origen del problema, al seu judici, la política expansiva dels últims anys i l'elevat dèficit; La diputada Pilar Vallugera, del Grup Republicà, per la seva part, es va mostrar d'acord amb les mesures però va criticar que s'utilitzi un Codi de Bones Pràctiques impulsat pel Govern anterior, de Mariano Rajoy, i va considerar curt el límit de renda per acollir-s'hi, de fins a 25.200 euros en uns casos i 29.400 euros, en d'altres.

Des del Grup Plural, Íñigo Errejón va considerar que el Govern, amb aquestes mesures, demana a la banca que es porti bé, en lloc d'intervenir al mercat, com es va fer amb l'elèctric, mentre que Néstor Rego va dir que el decret és insuficient i cal evitar "l'estafa" dels bancs, que continuen guanyant, a la ciutadania; Ciutadans va avançar aquesta maána el seu vot favorable al reial decret llei perquè, en paraules de la diputada María Muñoz, veuen positiu "qualsevol mesura per llançar un cable als espanyols a pagar hipoteques" i va assegurar que el seu grup va ser el primer en demanar mesures concretes per fer front a les pujades de tipus.

També va mostrar el seu suport a la convalidació la diputada Idoia Sagastizabal, del Grup Basc, perquè les mesures van en la bona direcció i va aplaudir que siguin "selectives". Segons la seva opinió, "no tot el que té una hipoteca variable ha de tenir ajuts. Si són generalistes, és injust amb els qui van firmar hipoteques a tipus fix". Una opinió diferent a la d'Oskar Matute, del Grup EH-Bildu, qui havia insistit minuts abans també que les mesures són "insuficients" i, encara que votarien a favor, va considerar que són "tiretes davant d'una ferida que és sagnant" i la banca té a la ciutadania com a ostatges.

Igualment el Grup Mixt va optar per recolzar el text, encara que el diputat Sergi Sayas va ser el primer en ratllar les mesures d'"insuficients" perquè el Govern està deixant fora a part dels hipotecats i no està solucionant el problema a futur; En la mateixa línia, la diputada María Fernández va considerar que les mesures són necessàries, però no suficients i va demanar al Govern que continuï treballant.