Més de 2,5 milions de veus, entre pimes i autònoms, agrupades en la confederació Conpymes no cessen en l'afany que les uneix: ser part del diàleg social a Espanya. La seva raó de ser és que no es consideren representades per Cepyme, que té l'aval de Govern i sindicats per ser a totes les taules de negociació. "A Cepyme no se li coneix un posicionament diferent al de la CEOE en els seus 45 anys d'història", apunta José Maria Torres, president de Conpymes. Adverteix que, a curt termini, "això no canviarà; ja hem vist el que ha passat en les últimes eleccions de la CEOE, no hi ha hagut renovació".
El president de Conpymes, empresari i fundador del grup tecnològic Numintec, és conscient que la tasca serà àrdua. "A Catalunya el procés perquè s'atribuís representativitat a la patronal PIMEC, en detriment de Foment del Treball, ens va portar vuit processos judicials i 12 anys d'espera", però finalment es va arribar a un acord que estarien ambdues organitzacions al 50% en tots els organismes i institucions vinculades al diàleg social.
Encara que, Torres tampoc no veu "massa lògic" un 50-50, perquè pimes i autònoms suposen el 99,8% del teixit industrial i de serveis a Espanya, generen el 75% de l'ocupació privada i aporten el 19% del Producte Interior Brut (PIB). Mentre que companyies amb més de 200 treballadors són unes 14.000 a tot Espanya. El gruix fins als 3,3 milions d'empreses registrades el 2021 són pimes i autònoms.
El mateix passa amb els autònoms, ja que mentre ATA (Federació Nacional d'Associacions de Treballadors Autònoms) està des de 2019 agrupada amb la CEOE, l'organització UATAE (Unió d'Associacions de Treballadors Autognoms i Emprenedors), que forma part de Conpymes, té una representació superior en el conjunt d'Espanya.
"No saben com comptar-nos"
José María Torres assegura que Conpymes gaudeix del beneplàcit del Govern, encara que de moment s'escuda en la falta de normes i instruments legals per atorgar-los aquesta representativitat; "no saben com comptar-nos", somriu i recorda que aquesta mateixa disculpa va ser en boca de la Generalitat durant anys. Per això Conpymes ha hagut d'acudir|anar a l'Audiència Nacional per exposar les seves demandes i "hem elevat la reivindicació a l'Organització Internacional del Treball (OIT) i farem el mateix davant dels òrgans|orgues competents de la Unió Europea". José María Torres recorda que a Europa entre els interlocutors socials intersectorials es troben Business Europe, per a la gran empresa, i UEAPME, European Association of Craft, Small and Mèdium-sized Enterprises, per a la petita i mesurada. "A Espanya no pot persistir aquesta anomalia; el diàleg social és una part important de l'Estat de Dret i hem de democratitzar-lo", subratlla i apunta a què, potser, "també hi haurien d'haver més sindicats asseguts a les taules de negociació", no sense abans admetre que la seva demanda és ben vista des de CCOO i UGT.
Conpymes agrupa més de 30 organitzacions espanyoles que van recolzar la seva constitució com a plataforma per reivindicar el seu pes econòmic i de generació d'ocupació. Fins ara, "hem vist passar la reforma laboral, acords en pensions i Seguretat Social i pactes per al Salari Mínim Interprofessional (SMI) fins a normes com la Llei Rider, la Llei de Start-ups... sense ser part ni art encara que ens afecten directament", adverteix. També apunta al debat actual per a la futura Llei de l'Ocupació, actualment en tràmit al Congrés dels Diputats, i que abordarà la reforma de les prestacions i subsidis d'atur.
En tots aquests àmbits Conpymes té molt a dir, però també en molts altres aspectes, com l'accés de la petita i mitjana empresa a la contractació pública, el dret a la segona oportunitat o el compliment dels terminis de pagament. Respecte a això últim, José María Torres evidencia que la Llei de Morositat continua sense tenir un reglament sancionador per la pressió dels lobbies de la gran empresa "que tenen una posició de domini del mercat", com ho demostra el fet que el seu debat per a aprovació en el Congrés porta acumulades 72 pròrrogues. "Estan bloquejant des de fa anys el que hi hagi un règim sancionador contra la morositat perquè les grans empreses compleixin la llei i no continuïn finançant-se a costa de les pimes. La morositat és la xacra més gran que afecta a la seva viabilitat i competitivitat".
Entre les seves reclamacions més recents consta la falta de mesures per promoure l'activitat econòmica i empresarial que recullen els Pressupostos Generals de l'Estat per al proper any 2023. La patronal lamenta que, tenint en compte les altres partides dels comptes estatals, les pimes només rebin 166 milions d'euros addicionals. "Absolutament insuficients", més si es té en compte que la pressió fiscal a les pimes és del 25%, contra el 2% que suporta la gran empresa, conclou José María Torres.