El Tribunal Constitucional (TC) ha rebutjat el recurs del PP i dona així el seu aval definitiu al decret llei 9/2021, pel qual es modifica l'Estatut dels Treballadors per "garantir els drets laborals de les persones dedicades al repartiment en l'àmbit de les plataformes digitals", més conegut com a llei rider.

Segons fonts jurídiques consultades per Europa Press, el ple del TC ha avalat per 6 vots contra 4 la ponència redactada per Ramón Sáez. El magistrat progressista Juan Carlos Campo, que va ser ministre de Justícia fins al juliol de 2021, es va abstenir en aquest assumpte.

Tant PP com Vox van impugnar el decret llei amb el qual el govern de Pedro Sánchez va obligar a contractar els repartidors per considerar que l'Executiu va realitzar un "ús abusiu" d'aquest instrument normatiu.

El setembre passat, el Constitucional va rebutjar la ponència elaborada pel magistrat conservador Ricardo Enríquez, la qual defensava que no existia l'extraordinària i urgent necessitat que es requereix per regular via decret llei, considerant que es podia haver optat pel tràmit legal habitual.

El magistrat conservador va optar per retirar el seu text i es va decidir que abans de tornar a analitzar una nova ponència sobre el recurs de Vox s'estudiaria la de Sáez –de l'ala progressista del TC- sobre la impugnació dels populars, que plantejava avalar el decret llei qüestionat i ha estat l'acollida aquest dimecres pel ple del tribunal.

El setembre passat, riders i taxistes, units en l'Associació Observatori de Treball, Algoritme i Societat, van presentar la primera querella criminal contra Glovo per presumptes delictes contra la hisenda pública, contra la seguretat social i també delicte d'estafa i contra els drets dels treballadors per insistir en l'ocupació de falsos autònoms malgrat reiterades denúncies per incomplir la llei en aquest sentit.

L'última reforma del Codi Penal va tipificar com a delicte una nova conducta dirigida a sancionar als qui, en contractar treballadors autònoms en frau de llei, imposen condicions laborals o de Seguretat Social il·legals. La condemna pot arribar a penes de presó de sis mesos a sis anys i multa de sis a dotze mesos.