Correus, l'empresa pública més gran d'Espanya, desplegarà el 2025 un pla que incentivi la captació de clients per aconseguir que el seu imminent aterratge en l'àmbit de les entitats que emeten i operen amb diners electrònics, sigui rendible. Amb aquesta EDE (Entitat de Diners Electrònics) Correos pretén diversos objectius: crear un model que ajudi a fer front a l'exclusió financera, convertir-se en un emissor de diners electrònics, oferir serveis financers bàsics, combatre la fractura digital, revertir les pèrdues que arrossega i obtenir beneficis ja el 2026.
El president de l'entitat postal, Pedro Saura, nomenat el passat 29 de desembre, es va marcar llavors com el principal repte la transformació de la companyia i, alhora, revertir la situació de número rojos (només als dos últims exercicis va perdre més de 330 milions d'euros).
Saura, dins d'aquests paràmetres, va avançar a començaments de setmana la seva intenció de crear una EDE. El projecte conviurà amb el servei ja actiu 'Correus-Cash' (ingrés o enviament gratis de diners des de les oficines de Correus) i reforçarà aquests serveis financers, però en res no se semblarà a l'extinta Caixa Postal, que va ser una caixa d'estalvis amb la garantia de l'Estat.
L'EDE de Correus serà una altra alternativa digital més als diners en efectiu. No serà una entitat bancària a l'ús (no donarà préstecs ni remunerarà els dipòsits) ni tampoc serà una Caixa Postal, sinó que exercirà les funcions d'un moneder electrònic, prèvia obertura d'un compte (diners precarregats), amb el qual poder pagar en comerços físics, en línia o retirar efectiu gràcies a les seves 2.388 oficines repartides per tot Espanya.
Aquests diners seran emmagatzemats en un medi digital o electrònics, com poden ser telèfons mòbils o targetes, i s'utilitzarà per efectuar transferències de diners amb un ANAVEN a l'efecte, per al cobrament de la nòmina o de la pensió o la domiciliació de pagaments, entre altres possibilitats i només per l'import prèviament carregat, recull EFE.
El nombre de EDEs a Espanya es dispara
La proliferació d'entitats de diners electrònics a Espanya en els últims anys ha seguit una dinàmica exponencial. Davant de la creixent competència, Correos compta per llançar aquest projecte amb un avantatge: la seva capil·laritat i la seva presència física a través de les seves oficines, carters i carteres.
La Fundació de les Caixes d'Estalvis (Funcas) comenta en un informe que la proporció de proveïdors de diners electrònics no bancaris ha augmentat en aproximadament un 40 % en els últims tres anys.
Al nostre país, segons dades del Banc d'Espanya (BdE), existien el juny de 2022 un total de nou entitats dedicades a aquestes activitats. Bip&Drive, Bnext, Finpay, Moneytopay o Unnax són algunes d'elles. Avui s'compten per desenes, fins a més del centenar, segons els registres actualitzats del BdE.
A escala global, les principals BigTech (americanes i xineses) com Amazon, Google, Facebook o AliPay ja han creat filials dedicades a l'emissió de diners electrònics.
Estratègia a 2028, un pla clau
Mentre Correos avalua amb quina marca comercialitzar aquesta nova activitat i perfila els detalls del funcionament de l'EDE, que comunicarà una vegada estiguin acabats de definir, el cert és que el projecte compta amb el suport del pla estratègic 2024-2028.
El pla va ser acordat el juliol passat per l'empresa, els sindicats UGT i CCOO i la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI). La creació de l'EDE de Correus es basarà en les possibilitats, el finançament i els límits d'aquest acord marc.
La SEPI va comunicar que, amb aquest acord, Correos es posicionarà com un instrument de l'Estat en tota la geografia espanyola "per a la realització de tràmits administratius i altres serveis essencials, a més d'incrementar la prestació de serveis financers bàsics que ja realitza".