Els rànquings de milionaris han seguit l’evolució, asimètrica, de les dues branques de la família Rubiralta: els quatre germans Rubiralta Rubió, expropietaris de la siderúrgica Celsa, i els quatre germans Rubiralta Giralt, amos de la farmacèutica Werfen, cosins dels anteriors. Mentre els primers han anat perdent posicions en les llistes de grans fortunes, fins a desaparèixer, els segons han protagonitzat una escalada vertiginosa. En l’última edició de Ricos 2024, elaborada pel diari El Mundo, els germans Rubiralta Giralt (Werfen) han entrat per primera vegada en el top ten de milionaris: ocupen la vuitena posició a Espanya i la segona a Catalunya, on només estan per darrere de Sol Daurella, la reina de la Coca-Cola.
Forbes encara no ha publicat el rànquing d’aquest any, però en el de 2023 situava els germans Rubiralta Giralt en la posició 88 (o sigui, 80 llocs més enrere que en l’últim d’El Mundo), mentre que els Rubiralta Rubió (Celsa) ja van desaparèixer d’aquesta llista fa quatre anys. En la de 2019, encara ocupaven el lloc 66, per davant dels seus cosins de Werfen. Encara que aquestes llistes de milionaris entren en el terreny de l’anècdota, per la seva manca de rigor o precisió, apunten tendències. I en aquest cas il·lustren la caiguda en desgràcia d’una branca familiar que va liderar un imperi de l’acer (amb una facturació de 6.000 milions d’euros i prop de 10.000 treballadors a tot el món) i l’ascensió de l’altra branca familiar que ha aixecat un imperi farmacèutic (amb més de 2.100 milions d’ingressos l’any passat i 7.000 empleats).
Fins a l’any 2006, aquestes dues branques familiars estaven unides i els seus imperis industrials també. Els germans Francesc Rubiralta Vilaseca (Manresa, 1939 – Barcelona, 2010) i Josep Maria (Manresa, 1942 – Barcelona, 2012) van fundar la siderúrgica Celsa i la proveïdora de material sanitari Izasa (en l’actualitat, Werfen) a mitjans de la dècada dels seixanta, però quaranta anys després van partir peres. Segons s’explica en els seus cercles propers, no va ser per una rivalitat entre germans, sinó per les diferències que van sorgir entre els cosins de la segona generació. Els fills de Francesc (la branca Rubiralta Rubió) es van quedar amb Celsa, en un moment en que era la joia de la corona familiar, i els fills de Josep Maria (la branca Rubiralta Giralt) amb Werfen i una compensació econòmica abonada per part dels primers. Però els girs de guió han estat sorprenents.
El gegant de l’acer
Els quatre germans Rubiralta Rubió –Francesc (1977), Ignasi (1985), Carola (1986) i Anna (1989)– van ser els principals accionistes de Celsa fins el desembre passat, quan una sentència judicial va entregar-ne el control a una vintena de fons creditors. Aleshores, Francesc Rubiralta Rubió, l’hereu, va ser rellevat de la presidència pel tàndem format per Rafael Villaseca –antic directiu d’aquest grup siderúrgic– i Jordi Cazorla, nomenats pels fons creditors.
Dimarts passat, en roda de premsa, Villaseca (el nou president no executiu) va revelar que part del forat que han trobat a la companyia corresponia a uns crèdits de 539 milions concedits a les societats patrimonials dels Rubiralta. Aquests préstecs van esdevenir incobrables quan la família va declarar en concurs aquestes societats. Villaseca va deixar clar que “no renunciem a aquestes quantitats i és la nostra obligació dur a terme totes les actuacions que estiguin a la nostra mà per recuperar-les”. Una amenaça implícita a tornar, si cal, als tribunals.
En aquesta última compareixença, també es va informar que Celsa va ingressar el 2023, quan encara estava sota el control dels Rubiralta Rubió, un total de 4.765 milions d’euros, un 22% menys que l’exercici anterior. L’ebitda va caure fins els 440 milions, gairebé la meitat. Però el deute va passar de 3.734 milions a 2.316 després de capitalitzar part del que tenien els fons creditors (1.418 milions d’euros, que han convertit en accions). I, per a sorpresa de molts, van anunciar que Celsa va tancar l’any passat amb un benefici de 459 milions.
En l’última dècada, Francesc Rubiralta Rubió va negociar una desena d’operacions de refinançaments amb la banca, amb bons resultats, però va obrir la porta als fons d'inversió. Un cost vist el resultat, han sortit veus que recorden que no és el mateix negociar amb els bancs que fer-ho amb els fons. I la pandèmia de 2020 va suposar un cop per a l’activitat siderúrgica i, especialment, per a Celsa.
L’altre cara de la moneda
Un camí ben diferents ha seguit la farmacèutica Werfen, propietat a parts iguals dels quatre germans Rubiralta Giralt: Jordi (1973), Josep Lluís (1975), Xavier (1979) i Marc (1983). El més gran va assumir la presidència arran de la mort del seu pare, si bé, el 2019, la va cedir al germà petit, Marc Rubiralta Giralt (a la imatge superior). Els quatre germans estan en el consell d’administració de Werfen, participen en negocis conjuntament –per exemple, a través del grup immobiliari i financer Monterri Investment–, però cadascú també s’arrisca pel seu compte en empreses de diversos sectors. En aquest aspecte destaca Jordi, el qual, mitjançant la patrimonial Yucon Capital, inverteix en immobiliari en grans ciutats i també en companyies com Fluidra, de la qual en controla un 2,94%.
Werfen va facturar l’any passat 2.106 milions d’euros, un 14% més que el 2022, però els beneficis es van quedar en 169 milions, un 33% menys. L’ebitda va arribar als 515 milions, un 15% més. I el deute financer es va enfilar fins els 1.872 milions d’euros, quan un any abans estava en només 270 milions, però això té una explicació: la compra de la companyia nord-americana Immucor, que era un dels seus principals competidors, especialitzada en productes de diagnòstic per a transfusions i trasplantaments.
Precisament, els germans Rubiralta Giralt van afrontar els 1.890 milions de dòlars de la compra d’Immucor mitjançant un crèdit sindicat amb 19 entitats liderades per BNP Paribas, BBVA, Caixabank i HSBC. Els analistes que van seguir aquesta operació van subratllar la confiança de la banca amb aquests germans.
Tant Celsa com Werfen van fonamentar durant dècades el seu creixement en l’adquisició d’empreses dels seus respectius sectors. Així, Werfen ha anat de compres per Alemanya (Tem) però, sobretot, pels Estats Units (on també es van fer amb Instrumentation Laboratory, Inova, Hemoliance i Accriva). En aquest últim país tenen plantes de producció a Norcross (Geòrgia, seu d’Immucor), San Diego (Califòrnia), Orangeburg (Nova York), Devens (Massachusetts) i Bedford (també a Massachusetts, on es van instal·lar fa trenta anys).
Dues fundacions, una per família
Curiosament, les dues branques familiars porten vides separades tant a l’empresa com en la filantropia. Les seves respectives mares presideixen sengles fundacions: Isabel Rubió Badia (Rubiralta Rubió) està al capdavant d’Adana, dedicada al tractament del dèficit d’atenció dels infants. I Maria Teresa Giralt Iglesias (Rubiralta Giralt) ho està de Nous Cims, centrada en projectes sanitaris i d’educació, sobretot al Senegal. El que comparteixen és la discreció.
L’origen empresarial de la família està en un magatzem de metalls i ferralla de Manresa que van posar en marxa els avis, Anselm Rubiralta Oller I Dolors Vilaseca Garriga. Tot i ser un petit empresari, Anselm va formar part de la Cambra de Comerç de Manresa. Els seus dos fills, Francesc i Josep Maria Rubiralta Vilaseca, van treballar en aquest negoci familiar abans de fundar, quan encara no havien complert 30 anys d’edat, la Compañía Española de Laminación (Celsa) i Izasa (l’actual Werfen).
Celsa va néixer a Sant Andreu de la Barca el 1967 (posteriorment, va traslladar la seu a Castellbisbal) amb un capital social de 10 milions de pessetes (60.000 euros, que tampoc no era una fortuna per a aquella època) i amb el vistiplau de l'administració que els va concedir els llicencies per operar al sector siderúrgic. Francesc, el germà gran, amb una sòlida formació universitària, va prendre el comandament des del primer moment. I 40 anys després va arribar l’escissió del negoci familiar entre aquestes dues branques.