Les cotitzades espanyoles disparen els dividends als seus accionistes. Així, fins al setembre van repartir 26.043 milions d'euros, fet que suposa un 15% més que en el mateix període de 2023, segons els arxius de Bolsas y Mercados Españoles (BME). D'aquesta manera, l'import abonat que han percebut els accionistes en els nou primers mesos de 2024 ja ha superat el còmput total dels anys pandèmics, en tant que el 2020 es van pagar 18.710 milions d'euros; el 2021, 20.474 milions; i el 2022, 25.973 milions.

Entrant al detall d'aquest exercici, de la quantitat percebuda pels accionistes en la suma dels nou primers mesos, la major part va correspondre a dividends a raó d'uns 25.840 milions. Pel que fa a la devolució per prima d'emissió, les societats cotitzades van retornar els seus accionistes 161 milions més.

La suma que ha servit per retribuir l'accionista fins al setembre en el present exercici, que ja és superior a totes les quantitats abonades en el còmput total dels anys 2020, 2021 i 2022, apunta a que se superarà la dada de 2023 i la marca dels 30.000 milions d'euros. En aquest sentit, el 2023 es van repartir 30.293 milions d'euros i encara estan apuntats al calendari de 2024 mesos importants en el pagament a accionistes, com novembre i desembre (la suma dels dos mesos el 2023 va implicar el desemborsament de més de 6.000 milions).

Destaca el cas d'Inditex, que dilluns passat va repartir 2.400 milions d'euros en el pagament del seu segon dividend amb càrrec a l'exercici de 2023 -el pagament total del dividend arriba als 4.800 milions-.

Amb tot, entrant al detall particular de setembre, segons les dades a les quals va tenir accés Europa Press, aquest setembre es van abonar 291 milions d'euros, si bé són un 90% més que el mateix mes de 2023 -llavors es van pagar 154 milions-.

En un pla més ampli, és cert que el setembre és un període de poca activitat en la indústria. En canvi, el juliol acosuma a ser el mes amb més volum –es van repartir 5.900 milions d'euros–. De fet, la major part del pagament de dividends al setembre ha vingut d'IAG, en desemborsar gairebé 150 milions d'euros en el que ha suposat el seu primer pagament de dividends des de setembre de 2019.

La capitalització borsària de les cotitzades a Espanya va augmentar un 12% el setembre -equivalent a 133.500 milions d'euros-, fins a situar-se en els 1,261 bilions d'euros, en comparació amb el mateix mes de 2023, segons les estadístiques de Bolsas y Mercados Españoles (BME).

L'avanç mensual respecte a agost ha estat d'un 2,3% -equivalent a gairebé 28.400 milions-, destacant l'augment del valor borsari de les empreses dedicades als béns de consum amb un creixement mensual d'un 6,4% -fet que suposa una alça d'11.800 milions d'euros-, fins a situar la seva suma total en 195.130 milions.

En aquest apartat sobresurt Inditex, la cotitzada més gran de la Borsa espanyola: ha passat de valer 152.650 milions l'agost a 165.620 milions d'euros al tancament de setembre.

Així mateix, també ha destacat l'avanç del sector de tecnologia i telecomunicacions, que ha pujat un 5,6% el setembre -equivalent a 4.500 milions d'euros-, fins a situar el seu import total en 85.230 milions.

També ha registrat un notable acompliment el sector petrolier i energètic, doncs ha elevat un 4,3% el seu pes al mercat espanyol -equivalent a 7.000 milions d'euros- i ara ostenta una posició acumulada de 170.160 milions.

Per la seva part, el sector financer, el de més pes i influència en el mercat espanyol, amb prou feines ha registrat canvis: ha pujat un 0,8% al setembre, situant el seu pes borsari en 222.300 milions d'euros.

Així, segons les estadístiques de BME, les empreses amb més capitalització al tancament de setembre eren Inditex, amb els esmentats 165.620 milions; Iberdrola, amb 88.400 milions d'euros; Banc Santander, amb 71.280 milions; BBVA, amb gairebé 56.000 milions, i CaixaBank, amb 39.000 milions.

Respecte a l'evolució del mercat, l'IBEX 35, el principal indicador de la Borsa, va concloure setembre amb una notable revalorització d'un 4,17%, fins a situar-se en els 11.877,3 punts, màxims de 2010 en un període marcat per les retallades de tipus d'interès del Banc Central Europeu (BCE) i la Reserva Federal (Fed) dels Estats Units. El selectiu espanyol va firmar així el seu tercer mes consecutiu de pujades, una ratxa que es va veure interrompuda a l'octubre en caure un 1,72%.