Cinc anys després de l'esclat de la pandèmia per la Covid-19, alguns treballadors autònoms encara pateixen les seqüeles d'aquell episodi que va trastocar la vida personal i els negocis. Els treballadors per compte propi que van veure amenaçada la supervivència del seu negoci van acudir als ajuts directes que el govern espanyol va atorgar per compensar el tancament de les activitats que no es van considerar essencials. En total es van concedir ajuts a 1,48 milions de professionals per 3.741 milions a tot l’estat espanyol.

Ara, cinc anys després, a Catalunya, un 10% dels autònoms que van recórrer als ajuts han hagut de tornar-los perquè no els han pogut justificar o no complien els requisits. El percentatge equival a una xifra d'uns 70.000 treballadors per compte propi, segons una estimació de la Confederació de Treballadors Autònoms de Catalunya (CTAC). 

En declaracions a l'agència de notícies ACN, segons càlculs de la Confederació de Treballadors Autònoms de Catalunya (CTAC), de mitjana s’han reclamat 3.000 euros per autònom, fet que ha suposat un problema per la tresoreria dels treballadors per compte propi perquè les transferències s’havien de fer “d’un dia per l’altre”, ha dit Dani Garcia Tenorio, president de CTAC. Davant l’allau de queixes rebudes, les entitats en representació dels autònoms van pactar amb el govern espanyol perquè el retorn es pogués fer amb quotes mínimes de 100 euros de fins a 60 mensualitats sense interessos.

No obstant això, alguns dels afectats denuncien que no van tenir temps de recórrer contra la decisió perquè la comunicació la van rebre per correu electrònic i quan se’n van adonar ja havia passat el termini. La situació ha afectat especialment col·lectius com els instal·ladors, a qui se’ls ha reclamat entre 4.000 i 6.000 euros de mitjana -varia en funció de la facturació-, amb comunicacions rebudes amb "comptagotes". 

Els instal·ladors, els més afectats

El gremi que els agrupa ha rebut “moltes queixes”. Els instal·ladors denuncien que la normativa era difícil d'interpretar per un sector com el seu que en el qual hi havia treballadors que es van considerar essencials i d'altres que no. A més, els representants dels instal·ladors lamenten que els requisits de les bases es canviessin diverses vegades i asseguren que ha estat “difícil” justificar els pagaments. “Era molt complexa la demostració”, defensa el president de l’Associació Professional d’Empresaris Instal·ladors, Ramon Casas, a l'ACN. 

Els instal·ladors són un dels col·lectius que busca mobilitzar el màxim de denúncies possibles per elevar el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans. En concret, s’estan plantejant acudir conjuntament amb diverses plataformes d’autònoms a la via judicial i plantejar una demanda perquè s’apliqui la doctrina Cakarevic. La doctrina estableix que si el ciutadà ha actuat de bona fe no se li pot exigir un reemborsament de prestacions rebudes indegudament quan l’error s’ha d’imputar a les autoritats i suposaria una càrrega pel beneficiari. 

“Confiem en els tribunals, que seguint la doctrina puguem demostrar que ha estat el govern el que no ha ajudat els autònoms”, ha dit Casas. Amb tot, són conscients que el procés es podria allargar fins a dos anys i que “no serà fàcil”, ja que d’entrada també els està costant quantificar quants afectats hi ha en el seu sector. “De moment, el que queda clar és que la gent haurà de pagar, si no tindrà un deute amb la Seguretat Social”, ha afirmat.

Un desgavell

Els requisits inicials eren estar donats d’alta a la Seguretat, al corrent de pagament o formar part d’una activitat que no podia obrir per les limitacions sanitàries. En un informe emès a finals del 2023, el Tribunal de Comptes va assegurar que la mesura presa per l’executiu estatal va ser “eficaç” però “ineficient” per les incidències i incompliments detectats.

Després de la publicació d’aquest informe, les mútues van accelerar el procés de revisió amb milers d'autònoms rebent cartes i correus. Encara hi ha alguns treballadors afectats que estan rebent els avisos. El termini de revisió dels ajuts establert a la normativa era de quatre anys.

D’altra banda, molts autònoms no van ser conscients que se’ls havia enviat una comunicació demanant justificar els ajuts i s’han trobat que no han pogut fer-hi res. “Ens hem trobat moltes consultes que ens han passat informació i ja estava fora de termini i ja no podíem fer cap acció que els pogués sortir a compte en lloc de tornar els diners”, ha dit Dani Garcia Tenorio, president de CTAC.