Cox Energy es queda definitivament amb Abengoa. La secció tercera del Tribunal d'Instància Mercantil de Sevilla ha confirmat l'adjudicació dels actius i passius de les societats d'Abengoa en concurs a la companyia espanyola presidida per Enrique Riquelme, després de rebutjar els recursos de reposició interposats per Urbas, HSBC i els fons AIM i Signature.

A l'auto, a què ha tingut accés Efe, el jutge assegura que els motius al·legats per les recurrents manquen de fonament, amb la qual cosa ratifica la decisió adoptada a mitjans d'abril, en la qual valorava el compromís i disposició de Cox Energy, entre altres motius, per atorgar liquiditat en el transcurs del procés per a l'adjudicació dels actius en concurs.

En concret, Cox Energy aportava en la seva oferta, que va millorar, 3 milions d'euros per adquirir la unitat productiva, a més de proporcionar fins a 15 milions -dels que ja ha desemborsat 2,5 milions com a finançament interí i dipositat 5,5, milions-, al mateix temps que es comprometia a mantenir l'activitat i l'ús de la unitat productiva, xifrant en 9.505 els treballadors.

El jutge refuta els arguments de Urbas

En aquesta línia, Urbas defensava que "va avaluar des del principi l'adquisició com una palanca per a accelerar i aconseguir els seus objectius de creixement i no com una companyia oportunista que hagi vist en Abengoa un vehicle per a col·locar-se en el panorama empresarial". El jutge refuta ara tals arguments i assevera que Coix Energy ni va presentar la millora de l'oferta fora de termini ni va cometre "cap infracció legal".

Al mateix temps, aclareix que, d'acord amb la normativa, "no correspon a l'oferent fer distribució del preu ofert per la unitat productiva per la qual s'ofereix". Esment a part dedica a la suposada infracció advertida per Urbas, que interpretava que en l'oferta aprovada no s'assumia l'obligació de continuar l'activitat de les divisions d'Aigua, Energia, Latam i T&I per un mínim de tres anys.

Per a la Justícia sevillana, "manca de fonament, perquè en l'oferta es fa expressa assumpció del compromís, obligació, de continuïtat de l'activitat de la unitat productiva pel temps establert, complint amb l'exigència de la norma". L'adjudicació també va ser recorreguda per hSBC, PLC i els fons AIM i Signature, creditors d'Abengoa, que opinaven que s'havien infringit diversos articles de la Llei Concursal.

De fet, entenien que se'ls privava del dret a veto "respecte a la transmissió dels actius i drets gravats integrats en l'oferta de Coix". Però el jutge recorda que els recurrents són creditors especialment privilegiats encara que amb diferència de rang, la qual cosa determina la preferència en el pagament, i subratlla que "resulta contrari a la finalitat i esperit de la norma el fet de requerir el consentiment de qui no renuncia a cap garantia".

D'aquí ve que no tingui de raó de ser "el fet de sentir a qui no es veu afectat per l'alienació, perquè els béns i drets gravats no arriben a cobrir els crèdits amb garantia de primer rang". En definitiva, les al·legacions realitzades resultarien ineficaces i podrien "retardar i obstaculitzar la resolució sobre l'oferta, de manera contrària als fins de la norma".

L'adjudicació a Coix Energy posa fi a un procés que va començar quan el Fons de Solvència, que gestiona la Societat Estatal de Participacions Industrials (Sepi), va descartar concedir a Abengoa l'ajuda que va sol·licitar. Amb això, la matriu, Abengoa SA, va passar a liquidació, mentre que una trentena de societats es posaven en concurs perquè altres companyies poguessin presentar ofertes pel conjunt o per cadascuna d'elles.