La tercera sessió del judici que determinarà la viabilitat del grup siderúrgic Celsa ha recollit aquest dimecres les impressions dels experts financers que, en nom dels creditors, consideren que la companyia de la família Rubiralta no està ben gestionada, té una situació financera complicada i s’afronta a una atenuada progressió del mercat de l’acer a Europa, en els pròxims dos anys. A preguntes dels advocats de totes les parts, Manuel Martínez-Fidalgo i Carlos Asensio, de les consultores Houlihan Lokey i Grant Thorntorn, respectivament, han explicat que els informes mostren que Celsa no es pot valorar en els 6.200 milions que determinen els actuals accionistes per dos motius bàsics: el deute latent i les projeccions econòmiques que es poden fer per als pròxims anys, si es tenen en compte les previsions del negoci de l’acer, a Europa. Ambdós han insistit en el fet que la companyia no val més de 2.400 o 2.800 milions i han contraposat les seves xifres amb les quals el dimarts va presentar la consultora Lazard, per part dels Rubiralta.

Cal recordar les divergències entre el banc d'inversions Lazard que, en un informe encarregat per Celsa, valora el grup en 6.200 milions d’euros, i que la firma Lexaudit, l'expert independent nomenat al seu dia pel jutge mercantil, a instàncies dels fons, per analitzar el pla de reestructuració, ho deixa entre 2.400 milions i 2.775 milions d’euros, realitzada en col·laboració amb Grant Thornton.

Manuel Martínez-Fidalgo, soci d'Houlihan Lokey, va insistir molt en com el procés de negociació obert durant els últims dotze mesos entre els creditors i els accionistes ha malmès la confiança dels primers respecte de la família Rubiralta. D'aquí també que els creditors defensin que cal nomenar un consell independent per gestionar el grup. Ha versat idees com la pressió que Celsa exercia en les negociacions advertint permanentment que si no s’arribava a un acord que “beneficies als accionistes” amb una quitança del deute considerable es presentaria suspensió de pagaments i “tindrien menys a cobrar”. Ha apuntat que, amb aquestes propostes, Celsa va arribar a traspassar les línies vermelles del procés de negociació. Segons ell, la gestió empresarial ha estat equivocada, amb un pla d’expansió recolzat en el deure i amb molts problemes per tornar-lo, “s’ha refinançat moltíssimes vegades” perquè “no sap pogut complir amb els pagaments”.

"El 2017 els bancs ja estaven farts", però la companyia va parlar amb les entitats financeres i finalment van decidir donar-li "una oportunitat més" i van accedir a una nova reestructuració, de manera que el préstec sindicat que existia es va partir en dos instruments: deute jumbo -un préstec hipotecari- i deute convertible (en accions), ha explicat. Martínez-Fidalgo ha opinat que ja es va pactar aquesta fórmula perquè els bancs "venien escarmentats, tenien claríssim que hi hauria una nova reestructuració en tres o quatre anys" i volien garantir-se algun tipus de mecanisme per poder convertir el deute en accions.

En representació de Grant Thorntorn, Carlos Asensio, s’ha centrat més a exposar els escenaris que preveuen per a la siderúrgica en un context de certa aturada en el sector de l’acer després de dos anys en què s’han registrat rècord del negoci en pràcticament totes les companyies. Per tant, “les previsions que va fer Celsa el desembre de 2021, ja no se les creia ningú”, ha esmentat.

Grant Thorntorn ha analitzat la companyia en un escenari conservador i en un d’optimista, tenint en compte els fluxos de caixa. Asensio ha advertit que la millora del negoci no ve tan donada pel preu del producte sinó pel volum de demanda que, segons els informes a què ha tingut accés la consultora, ja s’ha vist des de l’inici d’any que són inferiors a 2022 i que pel 2024 encara s’atenuaran més. També ha manifestat que no veuen una sortida que Celsa incrementi la seva capacitat de producció.

Aquest dimecres també ha estat el torn de la defensa amb els informes pericials que el banc d'inversions Lazard va encarregar a PwC i en els quals es defensa que el pla de reestructuració per als cinc anys vinents que han elaborat als creditors abocaria Celsa a una situació pràcticament d'insolvència. Sergio Aranda i Manuela Serrano, de PwC, amb les projeccions de l'Informe d'HL, Celsa no generaria liquiditat per fer front als costos del nou deute plantejat en la reestructuració dels fons. Atenen el fet que els interessos impagats es capitalitzarien al doble d’interès i al final del període de 5 anys el deute inicial de 1.082 milions d’euros seria de 1.400 milions d’euros. “L'informe de viabilitat d'HL només es refereix a tres anys, cosa que no s'entén quan el pla de reestructuració en preveu cinc. Per tant, no compleix allò que diu la llei i que és que s'ha de demostrar la viabilitat a curt i mitjà termini. Per lògica, si el pla és a cinc anys s'ha d'analitzar tota la foto”, van determinar a les seves intervencions.

A l'informe també, al seu entendre, es detecta l'absència d'anàlisi de riscos i s'ha realitzat basant-se en fonts externes, no atén aspectes de la realitat de la companyia, no l'analitza, només a grosso modo i el més rellevant, òbvia qualsevol anàlisi a les filials del grup que actualment representen el 45% de l'ebitda del grup”.