Les criptos no calen a Espanya. Malgrat la febre inversora que es va despertar l'any de la pandèmia o el màxim històric assolit recentment pel Bitcoin al caliu de la victòria de Donald Trump en les eleccions dels Estats Units, amb prou feines un 6% de clients bancaritzats a Espanya declara tenir actualment criptomonedes. I un altre 5% assenyala que el va tenir en el passat. És a dir, que pesi a la moda, la fama o el soroll mediàtic, només un 11% ha estat exposat. El que es tradueix en uns 4 milions de persones.

Així ho posa en relleu l'estudi 'Noves fronteres de la digitalització bancària: la irrupció de la intel·ligència artificial' publicat aquest dilluns per Funcas i que recull les principals conclusions de més de 2.000 enquestats d'entre 18 i 75 anys i considerats població bancaritzada amb accés a internet. En la presentació d'aquest informe, s'ha confirmat que gairebé el 90% no inverteix en criptos i un altre 60% tampoc no ho farà quan la banca comenci a oferir aquest servei a partir de 2025, després de l'entrada en vigor de la llei MiCA.

"No és un actiu tan popular com alguns diuen, sol un 6% de clients bancari ho té i un 5% el va tenir en el passat. I quan se'ls pregunta quant inverteixen, la majoria han realitzat petites inversions, de rendibilitats ràpides," explicava Pedro Jesús Cuadros Solas, professor titular de CUNEF Universitat i economista de Funcas-OFT en la presentació.

La Fundació de les Caixes d'Estalvis (Funcas) indica que l'adopció de les criptomonedes continua sent minoritària a Espanya, perquè un 89% dels enquestats assenyala que mai no ha invertit davant un 11% que té o ha tingut. En el cas dels que sí que inverteixen, ho fan majoritàriament en Bitcoin (64%) i Ethereum (42%), seguit d'altres criptos com Cardano (gairebé 20%) o Polkadot (13%). Igual com en la resta del món, aquestes quatre són les principals criptomonedes.

D'altra banda, l'estudi destaca que un 40% de les seves forquilles diu haver obtingut guanys, un 17% pèrdues i un altre 30% ni una cosa ni l'altra perquè no han liquidat les seves posicions. Encara que Quadres Soles, explica que en aquest resultat influeix "el cicle econòmic". I és que l'enquesta s'ha realitzat precisament en un moment en què criptomonedes com el Bitcoin s'han revaloritzat fortament i han assolit nivells màxims.

A futur hi ha "desinterès i indiferència" a les criptomonedes

En qualsevol cas, mirant a futur els clients bancaritzats espanyols mostren "desinterès i indiferència" en les criptomonedes i també en què les entitats financeres ofereixin serveis financers relacionats amb aquestes. CaixaBank, Santander o BBVA són algunes de les que ja han anunciat que ho faran a partir de 2025, quan la regulació entri en vigor i ho permeti.

Si bé, a sis de cada deu li resulta indiferent que el banc ofereixi o no criptomonedes, el sentiment negatiu davant d'aquesta oportunitat supera a la recepció positiva davant d'aquesta possibilitat. "Si analitzem si el sentiment majoritari és positiu o negatiu, el negatiu supera el positiu. Sembla que els clients bancaris no estan interessats ni creuen que sigui una evolució natural. Si és cert que en els clients més digitalitzats aquest sentiment baixa. Però no és important", afegia el professor de CUNEF i economista de Funcas.

En últim lloc, l'estudi de Funcas assenyala que la percepció dels clients bancaris sobre els riscos dels criptoactius és alta, encara que els canals pels quals es percep aquesta informació no són oficials. Principalment, la ciutadania s'informa a través de les xarxes socials o influencers. "El 57% si són conscients dels riscos d'invertir en criptomonedes, però si preguntes, aquesta informació no arriba a través de canals públics". Només un 34% diu haver rebut aquesta informació per canals públics. El que vol dir "que la notorietat de les fonts no oficials és més gran que les oficials. Sembla que el canal públic no arriba i els influencers o les xarxes socials són més influents".

Els experts consideren que existeix una bretxa significativa entre la percepció general del risc associat a les criptomonedes i la informació provinent de fonts oficials. Mentre que més de la meitat dels enquestats (57%) recorda haver vist informació sobre els riscos, només un terç (34%) recorda haver rebut advertències concretes d'organismes públics. I això pot deure's a la visibilitat d'informació no oficial més gran.

La informació sobre criptomonedes circula àmpliament en mitjans no especialitzats, xarxes socials, fòrums, etc., "on el rigor no sempre està garantit". I aquesta situació podria generar un escenari de risc per als consumidors, que poden prendre decisions d'inversió basant-se en informació incompleta o esbiaixada, adverteix la Fundació de les Caixes d'Estalvis.