La crisi de OpenAI, empresa creadora del famós ChatGPT, s'aguditza. Després de l'acomiadament de Sam Altman com a conseller delegat de la firma, treballadors i inversors han tirat a sobre dels responsables de la decisió. La rebel·lió dels mateixos empleats, l'ha seguit la d'alguns inversors que valoren acudir a la justícia davant de la possible desfeta de la companyia després de la destitució de la seva cara visible i l'escàndol que s'ha organitzat en els últims dies.
Tot va començar divendres passat, quan la junta directiva de OpenAI va decidir acomiadar Saltman al·legant que "no va ser consistentment honest en les seves comunicacions" i que havien perdut la seva confiança en ell. La decisió va desencadenar un efecte dòmino que encara no se sap on acabarà, però que ha posat cap per avall el sector tecnològic. Aquí és on entra en joc Microsoft, un dels principals inversors de l'empresa pionera en intel·ligència artificial generativa.
Segons apunten les informacions, l'actual director executiu, Satya Nadella, va pressionar durant el cap de setmana perquè els responsables de la junta revertissin la situació, cosa que no va ocórrer. Va ser llavors quan Nadella va decidir contractar Altman i els seus socis més lleials, com és el cas de Greg Brockman, que va dimitir com a president de OpenAI després de la sortida del seu col·lega. Seguidament, el 95% de la plantilla va firmar una carta dirigida a la junta amenaçant de marxar de la companyia si no tornaven a contractar Altman.
La cascada de problemes s'ha anat succeint i ara alguns dels inversors de la companyia estudien accions legals per la presa de decisions que pot portar a la joia de la corona de la intel·ligència artificial a perdre la seva milionària valoració. I és que, Sam Altman ha aconseguit portar OpenAI del no-res als 86.000 milions de dòlars en què han valorat recentment en una possible venda d'accions. Una cosa que generaria generoses plusvàlues als seus treballadors i a Microsoft, que compta amb gairebé la meitat del capital de l'empresa.
Ilya Sutskever, un botxí penedit
El context és complex i la situació de OpenAI molt delicada, però tot té responsables. En aquest cas, el cap principal que va prendre la decisió de fer fora Altman va ser el d'Ilya Sutskever, president de la junta directiva. Sutskever va voler donar un cop de timó i eliminar de l'equació els cofundadors de la tecnològica, però li va sortir malament. Ni va consultar el departament legal, ni va esperar si més no que tanqués la borsa per no perjudicar Microsoft, el seu principal inversor.
La decisió tampoc no va ser consensuada amb la resta d'inversors, ni tampoc es va consultar als enginyers, treballadors fonamentals en una eina tecnològica com la que han creat en OpenAI. Per dur a terme el seu pla, Sutskever va explicar amb els vots de tres consellers independents: Adam D'Angelo, fundador i conseller delegat de Quora; Tasha McCauley, enginyera de la Rand Corporation i Helen Toner, directora del Centre de Seguretat i Tecnologies Emergents de Georgetown. La resta de la junta la componien els seus fundadors Altman i Brockman, més el mateix Sutskever, que ostenta el càrrec de director d'investigació.
Després de la cadena d'esdeveniments que van remoure les entranyes de Sillicon Valley i el clamor popular envers Altman, Sutskever es va retractar del seu error i així ho va voler manifestar. "Lament profundament la meva participació en les accions del consell. Mai no va ser la meva intenció perjudicar OpenAI. Estimo tot el que hem construït junts i faré tot el possible per reunir la companyia", va escriure dilluns en un tuit. Un missatge que va arribar tard, ja que Microsoft va fitxar Altman i Brockman i va deixar clar que estava disposat a incorporar la resta de l'equip.
Una lluita ètica pel futur de la intel·ligència artificial
Més enllà de la successió de fets, la qüestió vital es remunta a l'origen. OpenAI va començar com OpenAI Incorporated, una organització sense ànim de lucre dedicada a promoure el desenvolupament d'una intel·ligència artificial (IA) segura. Els seus valors incloïen la investigació oberta i la col·laboració amb empreses i universitats per abordar els desafiaments ètics i de seguretat associats al seu desenvolupament. Però més endavant va arribar OpenAI Limited Partnership, l'empresa amb ànim de lucre que va crear el ja arxiconegut ChatGPT.
Quan l'organització sense finalitats de lucre va començar a vendre accions d'una subsidiària amb finalitats de lucre que podria canviar el món, les tensions entre les dues parts de l'entramat van augmentar. Els objectius de l'organització sense finalitats de lucre se centren en la investigació, amb un enfocament posat en llançar menys productes al mercat i assegurar-se que els que llancen siguin béns públics per a la societat. Per contra, les empreses amb finalitats de lucre solen centrar-se més en el producte, donant accés privilegiat a grans inversors com Microsoft i buscant la màxima rendibilitat.
Una cosa que només podia derivar en una crisi interna pel futur, d'una de les empreses emergents amb més potencial del món i d'una tecnologia amb potencial per transformar la societat a un ritme vertiginós. En aquest punt, es pot destacar que OpenAI comptava amb quatre òrgans de poder que funcionen separats i que no tenien els mateixos interessos: la junta directiva; l'alta direcció, encapçalada fins divendres pel destituït director general Altman; els empleats; i els inversors externs, encapçalats per Microsoft.
La major part dels empleats de OpenAI treballen per a la part del grup amb finalitats de lucre i esperaven poder vendre algunes de les seves accions a una valoració de 86.000 milions de dòlars, per la qual cosa és lògica la reacció posterior a la destitució del líder. Per la seva part, Altman, que curiosament no posseeix accions de OpenAI, havia estat buscant recaptar milers de milions de dòlars de l'Aràbia Saudita i altres inversors per a una organització amb finalitats de lucre separada i centrada en la IA que s'executaria independentment de OpenAI, tal com va informar Bloomberg.
Shear, un CEO a favor d'alentir la IA
Quant a la part dels inversors, el temor és perdre centenars de milions de dòlars que van invertir en OpenAI, una joia de la corona en algunes de les seves carteres, si els fets recents fan col·lapsar l'empresa emergent més popular al sector d'IA generativa. Amb tota la informació existent fins al moment, l'elecció del nou CEO en OpenAI envia també un missatge en aquesta lluita intestina que divideix la part menys lucrativa de la més capitalista.
Així, la junta va designar com a conseller delegat interí a Emmett Shear, un dels cofundadors de Twitch. Després d'assumir el càrrec, va anunciar la contractació d'un investigador privat per intentar esbrinar per què el seu predecessor va ser acomiadat. Però el més destacable d'aquest nou nom és que ha estat una de les ments que s'ha pronunciat en favor de posar fre amb el desenvolupament de la intel·ligència artificial davant dels seus possibles riscos per al món.
Shear ha donat suport públicament a un "alentiment" de la IA per garantir que sigui segura, ja que creu que hi ha entre un 5% i un 50% de possibilitats que es converteixi en un risc existencial per a la humanitat. Per tant, el missatge que envia la junta és clar i caldrà seguir els pròxims moviments de Shear al capdavant de OpenAI. De moment, ha escrit que "no està tan boig com per acceptar aquest treball sense el suport de la junta directiva per comercialitzar els nostres increïbles models".