Telefónica viu dies d'agitació accionarial. A la culminació de l'entrada de l'Estat a través de la SEPI amb l'adquisició del 10% del capital, se suma ara la intenció de CriteriaCaixa d'elevar la seva posició al mateix nivell. El braç inversor de La Caixa presidit per Isidro Fainé vol reforçar la seva posició en l'operadora blava, apuntalant el projecte de José María Álvarez-Pallete al capdavant de la companyia, mentre el govern d'Espanya es fa fort en el consell per contrarestar la irrupció de la saudita STC.

L'estratègia de Criteria passa per reforçar les seves posicions en les companyies on està assentat, sent Telefónica una de les més importants pel seu caràcter estratègic. Tal com ja ha fet en la immobiliària catalana Colonial, passant a convertir-se en el seu màxim accionista, i les negociacions que està duent a terme amb l'emiratí Taqa per realitzar una opa a Naturgy, el reforç de la seva presència en la teleco va en línia amb l'objectiu esmentat.

Cal veure quins són les pretensions del 'hòlding' en el capital de la companyia, si la seva postura s'alinea amb la del govern de Pedro Sánchez i és una pota més del nucli accionarial espanyol o es tracta més d'un equilibri de poders per no perdre poder d'actuació en la companyia. En qualsevol cas, Criteria consolida la seva aposta per la continuïtat del projecte de Pallete. Fainé, a més de vicepresident de Telefónica, és un dels grans aliats del president de Telefónica.

D'altra banda, la participació que té en la teleco espanyola suposa per al hòlding assegurar-se un sucós dividend de forma anual durant els propers anys. Si bé fa anys que les accions de la companyia estan estancades, la remuneració a l'accionista és un dels principals incentius per a l'inversor. D'aquesta manera, Telefónica va assegurar a finals de l'exercici passat en la presentació del seu nou pla estratègic que mantindria el dividend "com a mínim" en els 0,30 euros per acció fins a 2026.

El trencaclosques del consell de Telefónica

Més enllà dels plans de Criteria en Telefónica, l'operadora podria haver de fer front a altres problemes relacionats amb el seu màxim òrgan de decisió en un futur no molt llunyà. I és que, en cas que els nous accionistes, i fins i tot Criteria, vulguin introduir més persones per representar els seus interessos dins del consell d'administració, la cotitzada entraria en conflicte amb les recomanacions de bon govern de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

Segons el codi per a la bona governabilitat de les empreses cotitzades espanyoles que va actualitzar el supervisor borsari l'any 2020, el consell ha de tenir una composició equilibrada, amb una àmplia majoria de consellers no executius i una proporció entre dominicals (representen els accionistes majoritaris) i independents. En aquest sentit, els consellers independents han d'ocupar "amb caràcter general" almenys la meitat dels seients del consell d'administració.

Recentment, el ministre per a la Transformació Digital, José Luis Escrivá, va deixar la porta oberta a introduir un segon conseller per part de la SEPI. En cas que Criteria volgués realitzar la mateixa operació i STC comptar amb un membre en el consell, en cas que l'Executiu aprovi l'operació per fer-se amb el 9,9% de la teleco, serien tres els nous consellers dominicals que entrarien en substitució d'independents.

Actualment, el consell compta amb 15 membres, dels quals 9 són independents i 6 de dominicals, pel que l'entrada de nous dominicals tensaria les recomanacions del supervisor en el millor dels casos i desequilibraria la balança en favor dels consellers amb interessos del govern i la resta d'accionistes majoritaris.

Xoc amb la futura llei de paritat

De la mateixa manera, Telefónica tindrà problemes amb la paritat de gènere al seu màxim òrgan de decisió en cas de seguir amb la tendència actual. L'entrada de Carlos Ocaña Orbis per part de la SEPI va suposar la sortida "voluntària" de Carmen García, reduint així la presència femenina del 40% recomanat per la CNMV al 33%.

En aquest sentit, les possibles noves cares que entrin en el consell de Telefónica haurien de ser de dones, ja no per les recomanacions del regulador, sinó per la futura llei de paritat que té previst aprovar l'Executiu i que també estableix el mínim del 40%. Si bé l'aplicació de la norma estava prevista per a aquest any, PSOE i Sumar l'han prorrogat fins a 2025, pel que el seu difícil encaix en Telefónica serà a llarg termini.