CriteriaCaixa s'ha marcat un full de ruta ambiciós per als propers sis anys. El hòlding de participades de la Fundació La Caixa preveu incrementar un 45% el valor dels seus actius fins al 2030, per assolir els 40.000 milions, el que li permetrà disparar els dividends a la fundació un 75%, fins als 700 milions d'euros.

La companyia, primer accionista de CaixaBank i Naturgy, entre d'altres empreses, ha presentat aquest dilluns el seu pla estratègic 2025-2030, el primer que fa públic Criteria i que ho fa quatre mesos i mig després de l'arribada d'Ángel Simón com a CEO i del gir de timó del hòlding, que ha passat d'una línia passiva a una agressiva estratègia d'inversió, amb les apostes per Telefónica, Colonial i ACS en aquests mesos.

En els propers anys, CriteriaCaixa se centrarà en empreses estratègiques i capdavanteres, amb participacions tant a llarg termini com amb rotació, segons fonts de la companyia. Això sí, no totes valen sinó que han de complir alguns requisits, com que siguin empreses avançades en els criteris de governança ESG, que aportin valor a llarg termini i de sectors com banca, telecomunicacions, energia, utilities, tecnologia i pharma.

El pla estratègic preveu que el valor brut dels actius de Criteria passi dels 27.000 milions amb què va tancar el 2023 a 40.000 milions, un 48% més, gràcies a les inversions que realitzin i al propi creixement de les companyies. Els dividends a la fundació passaran de 400 a 700 milions, amb una taxa de retorn que passarà del 3% a entre el 8 i el 10%.

La inversió vindrà del dividend que rebin de les participades, de la generació de valor i de deute. De fet, el deute net està previst que baixi del 15% del valor brut dels actius al 10% el 2023, però amb un màxim del 20%. Criteria està disposada a utilitzar aquest marge per a eventuals crisis i per si sorgissin oportunitats.

Criteria redimensiona les seves quatre grans carteres

Les inversions de CriteriaCaixa es dividiran en quatre carteres. La primera és l'estratègica, que fonts del hòlding defineix com a llarg termini i amb voluntat de control. Seria el cas de CaixaBank, Naturgy i Telefónica. Aquesta cartera passarà de tenir un pes del 74% en les participacions de Criteria a un 55% el 2030, la qual cosa suposa passar de 20.000 a 22.000 milions.

La segona cartera és la de diversificació, que doblarà el seu pes, del 13% al 25%, pel que el seu valor passarà de 3.000 a 10.000 milions. En aquestes seran influents, però de llarg termini, han dit les mateixes fonts, en períodes de 5 o 6 anys. En aquest grup entren Puig i ACS i els sectors en els quals s'enfoquen són pharma, biopharma, tecnologia i retail.

La tercera cartera és el capital privat, que passarà del 3% al 10%, és a dir, uns 4.000 milions. Participaran en empreses que estiguin en 100 i 150 milions de facturació i que després d'un temps, hagin generat un valor i puguem sortir-ne amb plusvàlues. I constituiran fons, han explicat les fonts esmentades.

L'última cartera és la immobiliària, que mantindrà el seu pes del 10% a Criteria, però baixarà el percentatge d'actius que gestionaran directament i creixeran els que es gestionaran a través de socimis en què pot participar, com és el cas de Colonial.

El futur de Naturgy i altres participades

El pla estratègic no entra en inversions concretes ni especifica quin serà el futur de Naturgy després de la ruptura de les negociacions amb Taqa per realitzar una opa conjunta sobre l'energètica que doni sortida als fons CVC i GIP, que semen el 41%. Busquen un accionariat que sigui estable, que estigui d'acord amb el programa a llarg termini, i com més aviat millor, però sense presses.

Cellnex no està en aquest pla estratègic, després de la sortida anunciada la setmana passada. Creien que no podien aportar res com accionistes de Cellnex, han assegurat des de Criteria, i a més el dividend que la torrera començarà a donar el 2025 està molt per sota de la rendibilitat que busca el hòlding, d'entre el 5 i el 6%.

Sobre Agbar, les fonts reconeixen que l'aigua està dins de la cartera utilities, que volen potenciar, però sense donar noms, admeten que Veolia, propietària del 100% d'Agbar, no vol vendre i això, de moment, tanca la porta a una possible compra.

Sobre Saba, la venda de la qual està encallada des de fa més de dos anys, Criteria tornarà a estudiar alternatives, però subratllen, després que el grup d'aparcaments obtingués el concurs de Adif, que està en creixement i això els dona més opcions.