La família Sanahuja va arribar a les primeres posicions dels rànquings dels més rics d’Espanya amb la bombolla immobiliària, però, quan va esclatar, diverses de les seves empreses es van declarar en concurs de creditors. I no van tornar a les llistes de grans fortunes –concretament a la d’El Mundo, dels 200 més rics– fins el febrer passat, casualment poc abans que una altra de les seves empreses, la propietària del centre comercial Màgic Badalona, presentés suspensió de pagaments amb un deute de 44 milions d’euros. Si es repassen les hemeroteques, sembla que els Sanahuja han estat més protagonistes de la crònica de tribunals que de l’econòmica.

Concursos de creditors –entre els quals hi ha el de Sacresa, que el 2010 va ser el tercer més important de la història d’Espanya si bé el van aixecar dos anys després–, plets per reclamacions fiscals, sancions per ús d’informació privilegiada, judicis per responsabilitat civil, per pagament de comissions milionàries... o, fins i tot, un accident de trànsit amb víctimes mortals apareixen en les cròniques dels 80 anys d’aquesta nissaga empresarial.

El fundador, Romà Sanahuja Bosch (Vila-sana, 1907­ – Valldoreix, 1997), va tenir tres fills (els germans Sanahuja Pons) que han donat lloc a les tres actuals branques familiars: Juan (branca Sanahuja Maymó), Romà (Sanahuja Escofet) i Àngels (Roca Sanahuja). Aquestes tres branques apareixen en diverses societats, a vegades junts, encara que no necessàriament amb la mateixa participació i, altres, per separat. Una font propera a la família recorda que són discrets, agosarats, però amb caràcters i trajectòries molt diferents.

Precisament, el fundador, orfe de pare des de petit, es va posar a treballar a la cansaladeria familiar abans de dedicar-se a les feines de paleta a Mollerussa i als pobles del voltant. Als anys trenta del segle passat es va instal·lar a Barcelona. Durant el ‘desarrollismo’ franquista va fer fortuna amb la construcció d’un tipus d’habitatges que en l’època s’anomenaven ‘cases barates’. Un dels barris on va promoure més pisos va ser al Turó de la Peira, que quatre dècades després seria l’epicentre del cas del ciment aluminós. Va ser el fundador de Sacresa (Sociedad Anónima de Construcciones Reunidas Sanahuja), la promotora familiar.

La segona generació, liderada per Romà Sanahuja Pons (1939, a la fotografia superior), encara va donar més dimensió a l’imperi familiar en uns anys en que s’estava inflant la bombolla immobiliària. Aquest va arribar a presidir Metrovacesa, quan era la primera promotora espanyola, i dos dels seus fills -Javier i Román Sanahuja Escofet– van tenir cadira en el seu consell d’administració. El 2006, Romà Sanahuja Pons va llançar una opa per sorpresa per prendre el control de Metrovacesa, quan estava presidida per Joaquín Rivero, que va passar d’amic a enemic per tornar, finalment, a fer les paus. Fins i tot se’n van anar junts a les illes Seychelles, cadascú amb un Falcon, en un polèmic viatge pels voltants del Nadal del 2007 quan faltava poc perquè tot se n’anés en orris.

Per arribar a la presidència de Metrovacesa va endeutar tant les seves empreses (uns 5.000 milions d’euros) que, un cop va esclatar la crisi immobiliària, sense possibilitat d’obtenir nous crèdits bancaris, es va veure abocat als concursos de creditors. Primer, Sacresa, que era la principal accionista, i a continuació altres societats de la família.

Sacresa va protagonitzar el 2010 la tercera suspensió de pagaments més important de la història espanyola fins aquell moment, amb un deute inicial de 1.800 milions d’euros, després de la de Martinsa –liderada per Fernando Martín, que va ser president del Real Madrid– i la catalana Habitat –de la família Figueras–. Tot i que van aconseguir aixecar-la dos anys després, amb una quitança bancària sorprenent, aquí no es van acabar els problemes pel cap de la família Sanahuja.

Cartera d'obres

A través de Sacresa o d’altres empreses familiars, els Sanahuja han executat destacats projectes immobiliaris, però, habitualment, no ho han fet en solitari sinó acompanyats per potents grups empresarials. Entre altres, estan al darrere de la construcció de l’Illa Diagonal (a través de l’empresa Indicesa L’Illa) que es va inaugurar a finals de 1993 com a centre comercial que inclou un espai per a convencions, hotel i oficines. L’edifici dissenyat per Rafael Moneo i Manuel de Solà-Morales simula un gratacels tombat al terra.

També van promoure el centre comercial Les Arenes, de la plaça Espanya, que va obrir el 2011 després de recuperar la façana rodona d’estil neomudèjar de l’antiga plaça de toros. Les obres es van perllongar durant vuit anys a causa dels problemes del promotor per la crisi immobiliària.

En la seva cartera històrica de projectes hi ha l’enderroc de l’antic estadi de Sarrià del RCD Espanyol i la posterior promoció residencial, la urbanització del vell hospital de Sant Joan de Déu de les Corts o la Torre Milenium de Sabadell. Fins i tot, el 2007, quan estaven en el zenit, van comprar l’edifici del banc HSBC, a Londres, per 1.500 milions d’euros. Però quan va començar la caiguda es van despendre d’actius, inclosa una participació del 25% de l’hotel W (actualment, Vela) que va acabar a mans de Liliana Godia com a compensació per un deute contret amb les accions de Metrovacesa.

Un dels seus projectes més ambiciosos és el pla Caufec, que s’ha identificat també amb els noms de Porta Barcelona, Finestrelles... al qual van entrar a l’any 2000 i que encara estan desenvolupant. Recentment, Sacresa va signar un acord de finançament amb Banco Santander per aixecar la Tower One, un edifici residencial de 25 plantes al sector de Finestrelles, amb un pressupost superior als 60 milions d’euros. Es tracta d'un projecte claus en mà per a Aparto, del grup Hines.

Afers judicials

Pel que fa a la crònica judicial, la primera referència data del 1958. Roger Vinton relata a La gran teranyina (Edicions del Periscopi, 2017) que Juan Sanahuja Pons –fill del fundador– va atropellar amb el seu vehicle quatre joves vianants a Sant Just Desvern amb el resultat de dos morts. Una de les víctimes mortals era Enrique Godó Muntañola (1937-1858), germà de l’actual Comte de Godó i editor de La Vanguardia. Per aquest fet, el conductor va ser jutjat i condemnat amb presó, segons apunta l’autor del llibre.

A principis de la dècada dels noranta, la promotora dels Sanahuja es va enfrontar a un judici juntament amb altres acusats arran de l’esfondrament dels pisos del número 33 del carrer Cadí, del barri del Turó de la Peira, per culpa del ciment aluminós. El jutge va decretar el sobreseïment de la causa el 1993, però això no va evitar un perjudici en la imatge dels Sanahuja, que havien promogut uns 3.800 pisos en aquell barri.

El 2014, la sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem va confirmar la multa de 210.000 euros a Romà Sanahuja Pons que li va imposar el Ministeri d'Economia quatre anys abans per ús d’informació privilegiada en la compra d’accions. A banda, han batallat judicialment amb Hisenda i les empreses del grup han aparegut alguna vegada a la llista de morosos. Una d’aquestes, Sacresa Terrenos 2 SL, administrada per dos germans Sanahuja Escofet, apareix a l’última llista de deutors de l’Agència Tributària Catalana.

Segons recullen les hemeroteques, Romà Sanahuja Pons va reconèixer el 2015 haver pagat un suborn de 4 milions d’euros a Unió Mallorquina, el partit liderat per Maria Antònia Munar, que va suposar el final de la seva carrera política. Aquest cas estava relacionat amb la promoció a can Domenge, a Palma, d’un nou barri de 600 habitatges. Sacresa es va emportar el terreny, de titularitat pública, per 30 milions d’euros tot i que el grup Núñez i Navarro n’havia ofert el doble i, per això, ho va denunciar als tribunals. Sacresa no va aconseguir executar l’obra perquè va entrar en concurs i el solar va ser embargat.

Dins la crònica negra empesarial, la setmana passada es va fer públic el concurs de creditors de l’empresa Vila de Badalona, propietària del centre comercial Màgic, que es va inaugurar el 2008 al costat del pavelló de bàsquet del Joventut. Com a administradors apareixen Romà, Juan Manuel i Javier Sanahuja Escofet, tres dels sis fills de Romà Sanahuja Pons. El Jutjat Mercantil número 7 de Barcelona s’encarrega dels tràmits del concurs. Aquesta situació no posa en perill la continuïtat del centre comercial, ni de les botigues que hi operen, però si suposa un nou entrebanc per a la família.

La dona més destacada

Maria Àngels Sanahuja Pons (1948), filla del fundador, economista formada als Estats Units, ha format part dels consells de les empreses del grup i encara apareix en llocs rellevants com en la societat propietària de l’Illa Diagonal. Però també ha destacat com a activista de la lluita contra el càncer: és cofundadora de Lliga Catalana d'Ajuda Oncològica (Oncolliga), que presta suport als malalts, i va donar 4,4 milions d’euros per construir una nova unitat de càncer de mama a l’Hospital Vall Hebron, que es va obrir el 2008.