Naturgy viu dies intensos després de la possible entrada de Taqa al seu capital. La companyia energètica dels Emirats Àrabs Units ha confirmat mantenir converses amb els principals accionistes de la gasista espanyola, que podrien desembocar en una opa (oferta pública d'adquisició d'accions) pel 100% de l'empresa. Una operació complexa per les tensions geopolítiques entre el grup d'Abu Dhabi i Algèria, soci clau per al subministrament de gas a Espanya. A més, la condició estratègica de Naturgy planteja dubtes sobre la possible actuació del govern espanyol, que haurà de decidir si dona el vistiplau en cas que s'arribi a un acord.

El gegant energètic ha capgirat el mercat amb el seu interès en la companyia que presideix Francisco Reynés, un acostament que ha comptat amb l'ajuda de CriteriaCaixa. El capital de Taqa es troba majoritàriament en mans del govern dels Emirats Àrabs Units, les relacions del qual amb Algèria passen per una forta confrontació diplomàtica, entre altres coses, per l'estreta relació que té amb el Marroc, gran rival del país algerià. I és que Taqa és un dels grans socis energètics del Marroc.

La companyia porta més de 25 anys d'activitat al país que lidera el rei Mohammed VI i ha estat clau en la seva expansió elèctrica. Actualment, té 2.056 MW de capacitat de generació instal·lada al Marroc, a través d'una central tèrmica de carbó amb sis unitats. Taqa subministra fins al 38% del consum elèctric del país i té entorn de 17 milions de clients, a més d'estar treballant en alternatives renovables com l'eòlica i l'hidrogen verd en diferents projectes al llarg del territori.

Naturgy, Sonatrach i el conflicte amb el Marroc

Sens dubte, es tracta d'una aliança comercial important entre els països àrabs que pot suposar un problema per a Naturgy. Algèria va trencar les seves relacions amb el Marroc i va deixar de subministrar-los gas per les seves diferències polítiques entorn del poble sahrauí. Ruptura que ha provocat la inactivitat del gasoducte que uneix Algèria amb Espanya per territori marroquí des de l'any 2022.

El canvi històric de posició del govern d'Espanya entorn del Sàhara Occidental va suposar per primera vegada abandonar la neutralitat i reconèixer que la sobirania de l'esmentat territori pertany al Marroc. Una cosa que va provocar més tensions diplomàtiques amb Algèria, que va amenaçar de rescindir el contracte de subministrament amb Espanya si aquesta lliurava part del gas rebut al Marroc.

Fa més de 30 anys que l'energètica estatal algeriana, Sonatrach, subministra gas a territori espanyol a través de Naturgy, empresa en la qual a més està representada amb un 3,85% del capital. És, per tant, important accionista i alhora proveïdor d'una matèria primera essencial. Per la seva part, Espanya exporta gas al Marroc a través del gasoducte de Tarifa (Cadis), sent la principal destinació de les exportacions.

Es pot destacar que, si bé Espanya continua important grans quantitats de gas de Rússia, així com d'altres països com els Estats Units i Nigèria, Sonatrach proveeix a Espanya amb més d'un terç del gas que es consumeix al país, gràcies a un important contracte que manté amb Naturgy i que va renovant al llarg dels anys. Així mateix, l'empresa algeriana és sòcia al 50% de Medgaz, el gasoducte que uneix Algèria amb Espanya pel mar Mediterrani.

Pressió per al govern, que ja va vetar el projecte Géminis

En qualsevol cas, les negociacions amb els fons CVC i GIP encara són preliminars i no hi ha res concret, segons va anunciar Taqa recentment. El que sí que va deixar clar la companyia àrab és que, en cas de llançar una oferta per aconseguir les accions de dos dels màxims accionistes, l'opa hauria de ser pel 100% de la companyia, ja que el capital controlat per ambdós fons supera el 40% de Naturgy. El resultat donaria lloc a l'operació més gran d'aquest tipus a la Borsa espanyola des de la compra d'Endesa per Enel.

La venda dels paquets que controlen CVC i GIP seria una opció atractiva per a ells, que han vist com el projecte Géminis no s'ha pogut materialitzar. El pla consistia a dividir en dos l'empresa perquè els fons es quedessin amb els actius liberalitzats, mentre que el negoci regulat romania en mans de CriteriaCaixa, per donar més tranquil·litat quant al subministrament de gas. El govern ho va vetar el 2022, en considerar que no era convenient des del punt de vista de "l'estabilitat i les garanties per a determinades activitats regulades, així com l'aprovisionament en condicions i preus raonables".

Criteria, el 'hòlding' de La Caixa que presideix Isidre Fainé, controla el 26,7% de les accions de la cotitzada i el fons australià IFM el 15%. Es tracta d'una xifra elevada de títols en mans de pocs accionistes, de la qual ha advertit recentment la CNMV. El supervisor borsari ha remès una carta aquest mes a Naturgy recomanant adoptar mesurades per augmentar la seva liquiditat, sigui per ampliacions de capital o mitjançant la venda d'accions que posseeixen els quatre accionistes més grans, segons va informar El Confidencial.

Una situació que posa de manifest la complicada posició de l'Executiu en cas de voler entrar com a accionista en l'energètica. A més, haurà de donar el vistiplau a l'operació, tal com va succeir amb la irrupció de la saudita STC en el capital de Telefónica o amb la fusió d'Orange i MásMóvil, a causa del conegut com a 'escut antiopes' que va establir durant la pandèmia i que ha mantingut per poder protegir els interessos estratègics del país.

El ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, ja ha assenyalat que el govern analitzarà l'operació sobre Naturgy quan es materialitzi i ha subratllat que té una visió "molt clara" respecte a la necessitat de protegir els "interessos estratègics" del país. Per la seva part, des de Sumar han instat el govern que veti l'opa de Taqa en suposar "una amenaça" i l'animen a comprar accions de Naturgy per protegir la sobirania nacional.

Mentre que l'entrada de Taqa a Naturgy és un maldecap per a l'executiu, per a Abu Dhabi suposa una operació estratègica de gran rellevància. En aquest sentit, no és la primera vegada que el país àrab inverteix en grans companyies energètiques espanyoles, ja que a través del seu fons Mubadala controla el 67% de la petroliera Cepsa o el 3% de Enagás. També compta amb una important aliança amb Iberdrola per al seu projecte més gran d'eòlica marina.