Els bancs i entitats financeres solen acumular informació dels seus clients sobre processos judicials i sancions administratives, especialment pel que fa a deutes, reclamacions fiscals o multes d'organismes reguladors. Aquestes situacions poden portar que els restringeixin el finançament. Fins i tot els poden negar les targetes de crèdit. Per evitar-ho, molts empresaris recorren a professionals o agències especialitzades a eliminar antigues referències en servidors de mitjans de comunicació o d'entitats financeres.

Gonzalo Sivatte, portaveu del despatx d'advocats de Pau Molins i soci d'IDN.TT, consultora especialitzada en la defensa legal de la reputació digital, assenyala que cada vegada són més els empresaris que demanen ajuda perquè s'eliminin referències sobre processos judicials o sancions. En molts casos ni tan sols van acabar en condemna o han prescrit, però això no impedeix que continuïn apareixent a les hemeroteques digitals dels mitjans o a les fitxes dels bancs.

L'agència IDN.TT (Identity E-Control SL) es va crear fa dos anys per defensar la reputació digital de "famosos, celebritats, empreses i persones notòries", segons es llegeix al seu lloc web. Entre els fundadors i socis es troben coneguts advocats penalistes com Pau Molins, Jorge Navarro o Fermín Morales, així com l'advocat Mario Sol Muntañola —especialitzat en dret a la imatge i en la defensa de famosos— i el detectiu privat Paco Marco, de Marco & Co., l'agència hereva de Método 3.

Per motius de confidencialitat, Sivatte precisa que no poden revelar la identitat dels seus clients, tot i que apunta algunes de les casuístiques més freqüents. Per exemple, en el cas dels famosos que són objectiu dels paparazzis, el que més els demanen és que s'eliminin les fotografies en les quals apareixen amb els seus fills menors d'edat. I en el cas de les figures de l'esport o del món de l'espectacle, solen recórrer a especialistes quan estan en perill els seus contractes amb espònsors per motius d'imatge.

Sivatte afegeix que, a vegades, es difonen dades falses o que corresponen a l'esfera privada com són els ingressos d'una determinada persona, encara que sigui famosa.

Palanques jurídiques

Reconeix que "no disposem d'un botó nuclear" perquè desaparegui una determinada referència de les hemeroteques digitals o de les xarxes socials, però sí "moltes palanques jurídiques" basades en el Dret a la protecció de dades, a l'honor o a l'oblit.

Assegura que compten amb la col·laboració dels mitjans de comunicació perquè, en un 94% dels casos, han acceptat les peticions dels seus clients. A vegades, l'acord passa per la simple substitució del nom per les sigles. Si no hi ha acord, recorren a l'Agència Espanyoles de Protecció de Dades. Des que van crear aquest gabinet fa dos anys, mai no han portat un cas als tribunals.

Sobre les xarxes socials i grans companyies tecnològiques, Sivatte indica que Google, Instagram o Facebook són molt més receptius a aquest tipus de reclamacions que Twitter, especialment des de l'aterratge d'Elon Musk. Aquesta xarxa ni tan sols contesta el justificant de recepció.

A Espanya opera una desena d'agències especialitzades en reputació digital, a més d'advocats independents.