La Cambra de Comerç de Barcelona ha incorporat Damm com a nou soci institucional. La creació de la figura del soci institucional forma part de la línia estratègica de la Cambra per apropar-se a les empreses i fer-les partícips de les diferents iniciatives que està liderant. Amb anterioritat, companyies com Ibercaja, Caixa Enginyers o Grant Thornton també van fer aquest pas.

Amb la incorporació de Damm s’amplia “la cartera” de grans empreses sòcies de la Cambra per impulsar projectes a favor del teixit empresarial català. El president de la Cambra, Josep Santacreu, i el director general de Damm, Jorge Villavecchia, han acordat aquest dimarts la unió entre la corporació i l’empresa en una trobada institucional. A la reunió també hi ha participat el conseller de Damm, Ramon Agenjo, i el director general de la Cambra. Roger Guasch.

Des d'aquesta corporació s’està promovent l’arribada de més empreses amb la voluntat de teixir una xarxa de socis representatius dels diferents sectors, segons indica en un comunicat.

Damm és present actualment a més de 130 països. Fundada l’any 1876, és un dels principals líders en el sector d’alimentació i begudes, amb presència en restauració, logística i distribució. Disposa de 17 fàbriques a la Península Ibèrica i una al Regne Unit. El 2023 va aconseguir una facturació de 2.061 milions d'euros i seva la plantilla total es va situar en 5.765 persones a tancament d'any.

Revisió de les previsions

D’altra banda, la Cambra va revisa quatre dècimes a l'alça respecte a les previsions anteriors el creixement de l'economia catalana per al 2024, fins al 3,4%, i en tres dècimes més per al 2025, fins al 2,7% per la contribució més gran de la inversió prevista. Aquest és l'escenari que el servei d'estudis de la Cambra dibuixa per aquest any, a condició que Catalunya no pateixi els efectes d'una probable política aranzelària americana que tingui per objectiu la Unió Europea. Aquest és un risc que pot repercutir en l'economia catalana, més indirectament que directa, si finalment es desemboqués una guerra aranzelària entre els Estats Units i Europa.

La picabaralla comercial afectaria de forma directa les exportacions catalanes, especialment en els sectors d’alimentació i automoció, com també de forma indirecta, ja que part de les exportacions catalanes de béns intermedis a Europa acaben als EUA. Amb tot, l’impacte directe és moderat, ja que els EUA només van representar un 3,6% del total d’exportacions catalanes el 2023, per valor de 3.648 milions d'euros. Els productes que es veurien més afectats serien maquinària, olis essencials per perfumeria, productes farmacèutics, combustibles i productes químics orgànics.

No obstant això, en un escenari com aquest, el dòlar previsiblement s'enfortiria i podria afavorir les exportacions catalanes als Estats Units o que empreses nord-americanes optessin per instal·lar-se a Europa. Actualment, la inversió dels Estats Units a Catalunya té un pes relatiu del 13,5%, fins als 473 milions i els sectors amb més presència són els de maquinària i equipaments (130 milions) i l'alimentació (50 milions).