María Dolores Dancausa mai no ha vist les bondats de les fusions. El 2021, quan es va tancar la de CaixaBank amb Bankia i la de Unicaja amb Liberbank, va comentar en diverses ocasions que aquestes operacions sovint solen traduir-se en pèrdua de clients, en una pitjor atenció en oficines i el descontentament dels empleats. La seva opinió no ha canviat aquest 2025, any en què els reguladors decidiran si el BBVA pot comprar el Sabadell per convertir-se en un dels bancs més grans del país.
La presidenta de Bankinter assegura que es pot encoratjar sense fusions i posa com a exemple el seu propi banc, que és "el cinquè del país per actius", però el primer si se'ls mesura per altres paràmetres "com la ràtio d'eficiència, que és el millor de tota la banca espanyola". Durant la junta d'accionistes celebrada aquest dijous a Madrid, Dancausa indicava que no volia donar la seva opinió sobre l'opa del BBVA-Sabadell, que encara s'està debatent-se, però sí que té clar que el banc té futur.
"No tenim cap pretensió de ser el banc més gran, de fusionar-nos, ni de comprar a ningú", aclaria. "Estem creixent en altres països com Portugal, Irlanda o Luxemburg. Aquí tenim una quota de mercat del 5% i una capacitat de créixer increïble. I el camí en solitari ha estat el que ens ha portat fins aquí, creiem que és el futur, no volem fusions perquè hi ha desgast per part de la plantilla i puc donar 1.001 raons per assegurar que Bankiter d'aquí a 50 anys serà un banc centenari i seguirà en solitari".
La presidenta responia així a un accionista, que es qüestionava si Bankinter podria quedar-se enrere en el cas que l'opa prosperi i es formi un triopolio a Espanya format per CaixaBank, BBVA i el Santander, que acumularan el 70% de quota de mercat. A més, el BBVA -que té més del 60% del negoci a Mèxic i Turquia- ha justificat que l'operació del Sabadell els permetria créixer a Espanya i diversificar més els beneficis, que estan molt concentrats en mercats emergents.
Però Dancausa, per la seva part, assegurava que el banc té una estratègia molt clara per continuar creixent però aquest creixement no implicarà operacions corporatives a Espanya. En la junta -on s'ha retut homenatge a Jaime Botín, que va morir el mes d'agost passat- la consellera delegada avançava que aquest 2025 esperen "trencar el sostre de vidre" dels 1.000 milions de beneficis.
"Tenim molt treball per fer i una forta competència a tots els mercats i negocis, tanmateix, estem convençuts que podem repetir la història d'èxit de 2024 i continuar creixent de manera sostinguda, rendible i eficient", assenyalava Glòria Ortiz.
Nous consellers independents
A la junta, els accionistes han aprovat tots els acords previstos en el seu ordre del dia. Entre ells, el nomenament de dos nous consellers externs independents, Alfonso Villanueva i Juan Antonio Zufiría, així com la reelecció de Marcelino Botín-Sanz de Sautuola i Fernando Masaveu Herrero, com a consellers externs dominicals; i el de Cristina García-Peri, com a consellera externa independent.
Amb aquests canvis, el nombre de consellers de la Societat queda fixat en 12, sent un total de set el nombre d'independents, i amb un percentatge de dones del 58,33%, per sobre dels objectius fixats per les recomanacions i les millors pràctiques, nacionals i internacionals.