En l’assalt del BBVA al Banc Sabadell, mitjançant una OPA hostil, moltes mirades s’han posat sobre el multimilionari mexicà David Martínez Guzmán: és el primer accionista individual del Sabadell, amb un 3,5%, i forma part del seu consell d’administració des de fa una dècada, motiu pel qual té molt a dir en aquest conflicte bancari. Però no dirà res en públic, perquè tot ho decideix en privat. És discret, poderós i extremadament hàbil.

En principi, el consell d’administració del Sabadell va acordar, per unanimitat, oposar-se a l’OPA hostil del BBVA. No obstant això, hi ha analistes que especulen amb la possibilitat que es converteixi en un dels ariets de Carlos Torres, el president del BBVA, per entrar al Sabadell, perquè el mexicà podria fer caixa amb aquesta operació. Si s’analitzen els seus moviments, sempre ha fet el que més ha convingut als seus interessos.

David Martínez Guzmán (Monterrey, 1957) va aterrar al banc de Josep Oliu el setembre de 2013 en companyia del financer colombià –però resident a Miami– Jaime Gilinski, quan van subscriure una ampliació de capital de 600 milions d’euros. El colombià va marxar tres anys després, però el mexicà es va quedar i, en aquests moments, és una de les peces clau de la partida.

Fins ara, Martínez Guzmán gairebé havia passat desapercebut a la premsa espanyola, tot i que no ha pogut evitar alguns titulars. Per exemple, a finals de 2021, la Comissió Nacional del Mercat de Valors va multar-lo amb 300.000 euros per “incomplir amb el deure d’informació” de la seva participació al Sabadell. De fet, això no deixa de ser una anècdota sense rellevància. En canvi, la premsa nord-americana, així com les autoritats d’aquest país, han prestat molta més atenció al mexicà des que va comprar deute sobirà de Veneçuela. No és que sigui un amic de Nicolás Maduro, sinó que va veure una oportunitat en la reestructuració del deute estatal veneçolà, amb bons escombraries, de la mateixa manera que amb anterioritat s’havia fet d’or amb el deute de l’Argentina en la dècada dels noranta. Precisament, aquest és l’origen de la seva fortuna.

The New York Times va escriure el 2012 que havia “acumulat una fortuna comprant i venent deute de països i d’empreses amb problemes, des de l’Argentina al Pakistan”. I van descriure la pugna que va mantenir amb Paul E. Singer, un altre dels “gegants del deute”, conegut donant dels republicans nord-americans, pel control de Vitro, el principal fabricant de vidre de Mèxic, propietat de la família Sada, una de les més riques de Monterrey. Mentre Singer en va sortir escaldat, Martínez Guzmán va aconseguir fer-se amb una participació destacada de Vitro (un 24%) després d’adquirir el seu deute, però anant del braç dels Sada.

Segons aquest article de NYT, tant Martínez Guzmán com Singer són coneguts “inversors voltors”, terme que apliquen “als que compren deute barat que ningú vol”. Aquests dos financers ja es van enfrontar en la reestructuració del deute estatal argentí. El rotatiu novaiorquès va recollir una reveladora declaració d’un altre important inversor en deute, que no va voler revelar el seu nom: “Si no saps qui és el tonto en un acord, probablement seràs tu”. I va afegir: “Quan el David [Martínez Guzmán] hi està involucrat, saps que ell no és el tonto”.

Posicions empresarials

El seu principal vehicle empresarial és Fintech Advisory, amb seu a Nova York, un fons d’inversió mitjançant el qual compra deute de països i empreses amb dificultats. A l’Argentina, on l’edició local de Forbes el va situar el 2017 com l’home més ric del país malgrat ser mexicà, controla Telecom ­–un dels grans operadors de telefonia– i és soci del grup de comunicació Clarín. I a Mèxic és conegut pel rescat de Vitro i del grup industrial Cydsa.

Manté una especial relació amb Monterrey, on hi ha algunes de les empreses industrials més grans de Mèxic, i on el poder econòmic està concentrat en el que s’anomena Grupo de los 10, integrat per una desena de fortunes familiars. Tot i que no forma part d’aquest selecte cercle, manté estretes connexions amb algunes de les seves famílies, especialment amb els Sada.

De jove, Martínez Guzmán tenia inquietuds religioses, i per aquest motiu, va entrar a Regnum Christi, un grup evangèlic relacionat amb els Legionaris de Crist, entre els benefactors dels quals hi ha el milionari mexicà Carlos Slim, sempre segons The New York Times. Però no estan gens clares les relacions entre aquests dos milionaris mexicans perquè rivalitzen en el sector de les comunicacions a l’Argentina.

Després d’obtenir el títol d’enginyeria tecnològica a Monterrey, se’n va anar a Roma per diplomar-se en filosofia antiga per la Pontifícia Universitat Gregoriana, segons consta en el currículum penjat en la web del Sabadell. Però, amb posterioritat, va cursar un MBA a Harvard abans de fitxar per Citigroup, precisament en el seu departament de mercats emergents. Allà es va especialitzar en deute públic. El 1985 va deixar el banc per crear Fintech Advisory.

Se sap que viu a cavall entre Londres i Nova York i que viatja sovint a Buenos Aires. Posseeix un luxós dúplex en l’àtic del Time Warner Center, un gratacel de Manhattan, pel qual va pagar 42 milions de dòlars el 2003. Té una important col·lecció d’art de la qual s’ha dit que inclou –si bé ell ho nega a través dels seus advocats– un Jackson Pollock de 140 milions de dòlars. No concedeix entrevistes i aquesta recalcitrant discreció augmenta la seva aura de misteri.