Quan la crisi financera iniciada el 2008 ens va atropellar, el mapa bancari català era molt clar: 10 caixes i un banc. També hi havia altres caixes, vinculades a professionals com els arquitectes i els enginyers, i les cooperatives de crèdit, però pràcticament no se les tenia en compte quan es parlava del sistema bancari del país. Ara, Caixa d’Enginyers és la caixa que queda, i, si es consuma la compra del Sabadell per part de BBVA, serà la segona entitat financera més gran del país per darrere de Caixabank, que tot i tenir la seu social a València, manté bona part de l'operativa a les torres negres de la Diagonal de Barcelona.

La crisi, les exigències del Banc Central Europeu i les ànsies de concentració de moltes entitats han anat redibuixant el mapa bancari català durant els últims 15 anys. Ara, però, portava uns anys amb una foto fixa que, amb la possible operació BBVA-Sabadell, tindrà una última modificació, amb dues conseqüències que no són positives per a la societat catalana: quedaran totes en dues mans i, a més, de les 11, 8 hauran acabat sota la marca BBVA, que té el centre de decisió a Madrid.


El sistema financer català precrisi era com una taca d’oli, amb implantació local i propera. La Caixa d’Estalvis i Pensions (La Caixa) era la més gran, seguida de les entitats de les diputacions: Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Girona. També hi havia Caixa Manresa, Caixa Manlleu, Caixa Penedès i Caixa Laietana (al Maresme). Vinculades a les empreses de zones més industrials, hi havia Caixa Terrassa i Caixa Sabadell, on també hi havia el Banc Sabadell.

Arran de la crisi, les caixes van tenir un doble problema: el BCE va forçar-ne la desaparició i, el que era més greu, moltes d’elles no van resistir la pujada de la morositat, en part per la sobreexposició a perfils de clients poc solvents o molt sensibles a la recessió i en part per volum, perquè eren molt petites. L’Estat va crear el FROB i va destinar més de 120.000 milions a rescatar el sector financer espanyol.

L'Estat va destinar 12.000 milions a CatalunyaCaixa i la va vendre a BBVA per 1.100 milions; Unnim li va vendre per un euro

Primer ho va intentar resoldre promovent fusions entre elles. El primer cas a casa nostra va ser CatalunyaCaixa, unió de Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Manresa, que va néixer el juliol del 2010 amb el FROB com a principal accionista. L’Estat hi va acabar abocant 12.000 milions. El següent va ser la creació d’Unnim, resultat de la fusió de Caixa Sabadell, Caixa Terrassa i Caixa Manlleu, el juliol del 2011, també amb el FROB al capdavant. No va aguantar ni dos anys. L’Estat no volia aquest pes i els hi va buscar comprador a tots dos, que va resultar ser el mateix.

El BBVA es va fer amb Unnim el 2013 i amb Catalunya Banc (havia mutat el nom en passar de caixa a banc) el 2015. Així va quedar-se amb 6 de les deu caixes catalanes per un preu mòdic: més de 1.100 milions per Catalunya Banc i 1 euro per Unnim, però amb la injecció de 953 milions per part del FROB. És cert que va haver de desemborsar milers de milions per reestructurar-les, però el sector es va cobrir les espatlles i va negociar l’Esquema de Protecció d’Actius (EPA), pel que passaven factura anual a l’Estat de les pèrdues que els causaven els actius immobiliaris de les entitats que es quedaven.

De La Caixa d'Estalvis i Pensions a CaixaBank

Mentre BBVA anava pescant, La Caixa va separar la fundació del banc, va donar a llum a CaixaBank i va preferir comprar fora de Catalunya –Banc de València, Barclays i Banca Cívica, també unió de diverses caixes espanyoles–, tot i que sí va absorbir, el 2010, una de les entitats catalanes, Caixa Girona, que s’havia despenjat de la fusió de les caixes de les diputacions (Catalunya Caixa).

Les dues caixes restants també van quedar fora de les dues grans fusions de caixes catalanes i es van agrupar amb altres entitats de l’Estat. La Laietana va ser una de les que va crear, també el 2010, Bankia, la gran rescatada pel FROB, amb més de 22.000 milions de diner públic, pel forat que havien general Caja Madrid i Bancaixa al servei del PP, i amb Rodrigo Rato com a president. El 2021, amb la fusió de CaixaBank i Bankia, el que quedava de l’antiga entitat mataronina –les oficines– va tornar a control català.

Pel que fa a Caixa Penedès, es va enrolar a Banco Mare Nostrum, també sota control del FROB, amb caixes com les de Múrcia, Granada i la mallorquina Sa Nostra. Però a finals del 2012, el Sabadell es va quedar el negoci de BMN a Catalunya, pel que va acabar tornant a mans catalanes. Uns anys més tard, el FROB va fusionar Bankia i el que quedava de BMN.


Així ha quedat l’antic mapa de caixes (més el Banc Sabadell) català. El Govern, per posar en valor el sector dels serveis financers a Catalunya, va presentar un informe al febrer, en el que deia que hi ha 628 empreses del sector, amb una facturació de 46.400 milions i gairebé 100.000 empleats. No obstant, poques són bancs, la majoria són asseguradores i mútues i fintechs.

Les caixes que queden, no només a Catalunya sinó també a Espanya, són sobretot les lligades a col·legis professionals, com la Caixa d’Enginyers, que s’ha obert a la banca comercial generalista però la seva implantació és molt modesta, mentre que les d’advocats i arquitectes van protagonitzar una fusió amb altres de l’Estat i van fundar Arquia Banc.