Quan es compleixen dos anys del final de l'activitat de l'automobilística japonesa Nissan a Barcelona, el miler de treballadors pendents de recol·locar afronten un 2024 incert: l'atur esgotat i un contracte de formació sobre la taula en espera que la xinesa Chery esfulli la margarida i decideixi si aterra a la Zona Franca. El 16 de desembre de 2021, la factoria de la Zona Franca va produir el seu últim vehicle, posant punt final a una llarga trajectòria industrial de 41 anys de la multinacional nipona a la capital catalana.

El tancament d'aquesta planta i dels centres de Montcada i Reixac i Sant Andreu de la Barca van afectar uns 2.500 treballadors, dels quals un miler es van prejubilar o van acceptar baixes incentivades, mentre que la resta se'n van anar a les seves cases amb un permís retribuït fins a final d'any, quan es va fer efectiva la seva baixa i van començar a cobrar de l'atur, informe Efe. Tots ells esperen que el fabricant xinès es decideixi mudar-se a Barcelona.

A cinc bandes

Es va obrir llavors un tortuós procés de reindustrialització, comandat pel Govern espanyol i el Govern, amb presència del Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), Nissan i els sindicats, que va concloure, el febrer de 2023 amb l'adjudicació de la gestió dels antics terrenys de Nissan a l'operador logístic Goodman, que es va presentar al concurs en aliança amb el 'hub' d'electromobilitat (ara D-Hub). En aquell moment feia més d'un any que els treballadors consumien la seva prestació d'atur i van dipositar tota la seva confiança en els impulsors del D-hub, QEV Technologies i BTech, encarregats, de reactivar la Zona Franca amb un projecte industrial centrat en la mobilitat elèctrica.

Els mesos han passat i els treballadors han anat perdent l'esperança al mateix ritme que s'acumulaven els retards en l'execució dels plans inicials. Es va arribar a parlar de crear més de 7.000 llocs de treball, un miler d'ells directes, amb arrencada de la producció a començaments de 2024 (una cosa amb què ja ningú no compta) i amb volums de 60.000 unitats abans de 2026. Fins ara, el D-Hub ha contractat només un centenar d'extreballadors, mentre que el fabricant de motocicletes elèctriques Silence, a qui se li va assignar també una part de la planta, ha incorporat un altre centenar i sí que està produint.

Formació

Amb l'espasa de Dàmocles sobre ells en forma de final de la prestació de l'atur, un total de 606 empleats han acceptat firmar un contracte de formació que els permetrà cobrar de febrer a l'1 d'octubre 1.575 euros bruts al mes contracte de formació que els permetrà cobrar de febrer a l'1 d'octubre 1.575 euros bruts al mes en espera que es concreti el projecte del hub. Encara que els treballadors pendents de ressituar són uns 1.100, són aquests 606 els que s'han inscrit per entrar en els cursos de formació oferts per la Generalitat. La resta compta de manera temporal amb una altra ocupació o prefereix esperar.

A partir d'octubre de 2024, els treballadors passaran a tenir un contracte ordinari, amb el salari del conveni del Metall més un 20 % més, tal com es va pactar amb els sindicats durant la reindustrialització.

Chery, l'esperança

Davant de les dificultats per omplir la Zona Franca amb les furgonetes d'última milla de la marca Zeroid (QEV) i els models de la marca Ebre (BTech), les esperances de tots els implicats en la reindustrialització han virat en els últims mesos cap al fabricant xinès Chery. La firma asiàtica estudia fabricar models de la seva marca Omoda des de Barcelona, ciutat que serviria per al seu desembarcament a Europa, i està en converses per a això amb BTech.

Si es tanca l'acord, que fa setmanes que es dona per gairebé ultimat, BTech podria començar a acoblar els vehicles de Chery aquest abril i contractar unes 150 persones, en un primer moment, i a unes altres 150, després, fins a assolir les 300 a finals de 2025. Mentre esperen el sí definitiu de la firma xinesa, els sindicats confien també que es confirmi el muntatge de camions d'un fabricant estranger que podria donar ocupació a 200 persones més.