La venda de diamants de laboratori s'ha disparat, especialment els creats amb energia solar. A diferència dels que s'extreuen de les mines, els de laboratori són molt més barats —entre un 50% i un 75% del preu— i, segons els seus proveïdors, també més sostenibles i, fins i tot, ètics. És una moda i un negoci que s'està expandint per les joieries de grans ciutats, com Barcelona o Madrid.
El president del Col·legi Oficial de Joiers, d'Orfebres, de Rellotgers i de Gemmòlegs de Catalunya, Àlex Riu, constata que els diamants de laboratori han passat de ser un producte gairebé desconegut no fa tant a tenir una demanda que es "multiplica" any rere any. Tanmateix, apunta que encara s'està molt lluny de l'auge que viuen als Estats Units perquè aquí el mercat de gemmes és més "conservador" i reticent a les innovacions.
Prop de la meitat dels anells de casament amb diamants que es comercialitzen als Estats Units ja són de laboratori, mentre que aquí, si bé no hi ha dades oficials, Riu considera que deuen ser entre el 3% i el 4%. Precisament, l'anell de casament o de compromís amb un diamant és el producte més demandat. Afegeix que molts joves que mai no haurien regalat un diamant de mina, ara se senten atrets pels de laboratori, i no només pel preu, sinó per criteris de sostenibilitat o de novetat.
El preu depèn de la mida i la qualitat, així com de la marca, el disseny i l'establiment venedor, però un diamant de laboratori d'un quirat se situa de mitjana una mica per sobre dels 1.000 euros, quan un de mina costa entre 4.000 i 6.000 euros.
Àlex Riu subratlla que són "el típic disruptor de mercat que fa que el consumidor es posicioni ràpidament". Actualment, entre un 10% i un 15% de les joieries de Barcelona, incloent-hi les tradicionals, ja s'han apuntat a aquesta moda: ofereixen diamants de mina i també de laboratori i, algunes, fins i tot amb un certificat que acredita que aquests últims s'han generat amb energia renovable, que és l'última tendència del mercat.
Procedent de la joieria tradicional, Riu va obrir fa set anys Accent, al carrer Petritxol de Barcelona, la primera botiga d'Espanya i la segona d'Europa que es dedica exclusivament als diamants de laboratori. Ven a l'engròs a altres establiments i també al detall. Apunta que el negoci creix a doble dígit any rere any.
Un showroom de diamants al passeig de Gràcia
A Europa, els mercats "més madurs" per a aquests productes són Suècia, Noruega, França, Alemanya i Àustria, que estan a distància d'Espanya, si bé la demanda creix a les seves grans ciutats, especialment a Barcelona, per una afluència de turisme estranger més gran. Precisament, en aquesta ciutat han aparegut altres comercialitzadors de diamants de laboratori, com Mimoke, que s'autodefineix com a "alta joieria ètica", o Novita, que ven pel canal en línia, tot i que disposa d'un showroom al passeig de Gràcia perquè els seus clients puguin veure les peces abans d'adquirir-les.
Enrique Mendieta, coadministrador de Novita Diamonds, indica que a poc a poc s'estan obrint un forat al mercat. Van inaugurar el showroom el febrer de l'any passat perquè els clients, amb cita prèvia, poguessin veure les peces i conèixer el procés que han seguit per a la seva elaboració. Posa èmfasi en el seu menor impacte ambiental: un diamant de mina requereix l'extracció de moltes tones de terra, mentre que un de laboratori, d'un quirat, es gesta amb energia durant un període mitjà de dues setmanes.
Mendieta apunta que el producte estrella és l'anell de compromís amb diamants. El client tipus es gasta de mitjana uns 2.000 euros. Ofereixen diverses joies amb diamants i muntures d'or i platí. Novita és un grup d'origen australià que, a més de tenir presència a les principals ciutats d'Austràlia, disposa de showrooms al Regne Unit, Alemanya i Barcelona.
Els diamants de laboratori són químicament idèntics als de mina i, sovint, amb menys impureses. En declaracions a The Wall Street Journal (WSJ), l'analista Paul Zimnisky, considerat una autoritat en la matèria, va apuntar que avui dia representen una cinquena part de les vendes totals de diamants per import. Per volum, doblarien aquest percentatge, ja que són molt més barats.
Menor impacte ambiental
Pel que fa al seu impacte ambiental, segons dades de Natural Diamond Council publicades per WSJ, un diamant de laboratori d'un quirat, un cop tallat i polit, té una empremta de carboni d'aproximadament 9,2 quilograms, menys d'una desena part dels de mina, amb 106,9 quilograms.
L'última tendència són els diamants conreats amb energies renovables, especialment amb la solar, tot i que ara per ara només representen una petita part d'aquest mercat. Laura Lambert, fundadora de la marca de joieria ètica Fenton, amb seu a Londres, va dur a terme una investigació en què apunta que només el 5% s'han gestat amb energies renovables, si bé cada vegada els demanen més clients. Associen aquest producte amb la sostenibilitat i, fins i tot, amb la preocupació per les condicions laborals dels països productors. Com precisa el joier i gemmòleg Àlex Riu, quan s'adquireix un d'aquests diamants conreats amb energies renovables, es lliura el certificat d'una entitat auditora que n'acredita aquest origen.
A més, els diamants de laboratori cada vegada són més barats i aquest és un dels motius pels quals també ha caigut el preu dels de mina. Aquests últims van assolir la cotització màxima el febrer del 2022, però ara estan a cotes de fa deu anys. Curiosament, els diamants de mina no han seguit les pujades de l'or o de les criptomonedes.
De Boers, la principal companyia de mineria de diamants del món, ha vist com han caigut els seus ingressos. Potser com a precaució, el 2018 va constituir la filial Lighbox, dedicada a conrear diamants de laboratori.
Curiosament, la cadena de bijuteria Swarovski s'ha apuntat a la moda dels diamants de laboratori quan mai no ha mostrat gens d'interès pels de mina. A la seva pàgina web, Swarovski informa dels dos tipus de processos de producció d'aquestes pedres: el mètode d'alta pressió i alta temperatura (HPHT) i el de deposició química en fase de vapor (CVD). En tots dos casos, "una diminuta llavor de diamant" es nodreix amb àtoms de carboni en condicions d'intensa calor i pressió en un laboratori, de manera que la gemma es va desenvolupant capa a capa. Indiquen que un diamant de laboratori i un de mina són iguals, com ho són una orquídia criada en hivernacle i la que es pot trobar a la natura. El seu diamant més venut és el de 0,25 quirats, que es distingeix per un gravat que l'identifica com a joia Swarovski, si bé només és visible amb una lupa de gran augment.
Els diamants de laboratori que es comercialitzen a Espanya es conreen, tallen i poleixen en la seva pràctica totalitat a l'Índia. Tanmateix, el grup nord-americà Diamond Foundry està construint una planta a Trujillo (Càceres), però la seva producció no es destinarà a la joieria, sinó a la indústria tecnològica, per fer-los servir com a semiconductors. La inversió prevista és de 830 milions d'euros, dels quals 120 milions són un préstec avalat pel Ministeri d'Indústria i 81 milions més una subvenció del Ministeri d'Hisenda. Es preveu que entri en funcionament el 2025 i que generi més de 300 llocs de treball. Al voltant seu, es construirà un parc fotovoltaic per proveir-la d'energia. Entre els accionistes de Diamond Foundry hi ha l'actor Leonardo DiCaprio.