El nou capítol de la sèrie de Credit Suisse té la Cambra de Diputats del Parlament de Suïssa com a principals protagonistes. En aquesta ocasió, les autoritats polítiques de la Cambra Baixa s'han oposat a la concessió dels ajuts públics per salvar l'entitat bancària helvètica. En una línia similar, els diputats suïssos s'han oposat al rescat d'UBS abans de la previsible fallida de Credit Suisse. Malgrat que aquest cas es va convertir en una qüestió d'estat en entendre's que la companyia exliderada per Ulrich Körner té una importància sistèmica en les finances internacionals, els diputats hi han rebuig els ajuts públics concedits per al rescat de Credit Suisse.

Es pot destacar que, malgrat l'oposició dels diputats suïssos, això no posa en perill la compra. Malgrat això, l'opinió de les autoritats polítiques suïsses té un valor afegit. Des de la jornada d'ahir fins demà, el Parlament debat sobre la compra de Credit Suisse per UBS, la qual inclou la garantia pública sobre cartera de préstecs dubtosos de 9.000 milions d'euros i un préstec de liquiditat del Banc Nacional de Suïssa per uns altres 100.000 milions d'euros. El cas del banc va passar a un pla major quan, el passat 15 de març, la companyia es va desplomar en Borsa, afectant tots els bancs de l'eurozona i deixant entreveure tots els problemes financers que venia arrossegant en els últims anys. En aquestes, i després de perdre el suport del seu màxim accionista, a la companyia no li'n va quedar cap altra que sol·licitar un rescat que ha trobat en UBS.

Encara això, el fet que la salvació de Credit Suisse depengui de diners públics no acaba de convèncer els diputats, que han carregat amb duresa contra els directius de l'entitat bancària helvètica. Encara que la seva opinió no té cap efecte sobre l'operació, el debat parlamentari ha estat percebut únicament com una oportunitat perquè els legisladors s'expressin. Així, dels 173 vots totals, 102 van rebutjar el préstec de 100.000 milions d'euros i la garantia de pèrdues d'uns altres 9.000 milions.

Credit Suisse, amb problemes amb els seus accionistes i amb els diputats suïssos

L'operació de Credit Suisse, la qual ha trontollat els fonaments del sistema financer europeu, sembla estar neutralitzada, tot i que encara hi ha diversos caps solts. D'una banda, la companyia ha de fer front a les queixes i problemes que la seva caiguda ha generat tant a accionistes com a bonistas. L'enfonsament del banc amb seu a Zuric ha donat llum als problemes que estan tenint els propietaris dels bons AT-1, també coneguts com a CoCos. Aquests bonistas no percebran cap ajuda malgrat que, en l'ordre jeràrquic d'una companyia, estan per sobre dels accionistes, qui sí que percebran una compensació.

D'altra banda, la firma resultant, encara que no veu perillar l'operació, ha de bregar amb la desaprovació dels diputats suïssos. Aquests han mostrat el seu descontentament amb la manera d'actuar del Govern de Suïssa, que va intervenir en l'enfonsament de Credit Suisse per tal d'evitar mals majors. Es pot destacar que, encara que la companyia venia estant en una posició financera complexa, es tracta d'una de les firmes més importants del panorama bancari internacional. És per això per la qual cosa l'Executiu helvètic va decidir intervenir, ja que la companyia és un dels bancs d'importància sistèmica en l'àmbit internacional.

Els diputats suïssos rebutgen el concepte "too big to fail"

Això ha estat un altre dels punts que ha desencadenat el debat entre els parlamentaris. I és que, els diputats van recordar que, el 2008, amb l'esclat de la crisi financera i els ajuts estatals que UBS va rebre de l'Estat suís, es va reclamar una solució al concepte de "too big to fail" (massa gran per caure). De cara als diputats, aquest terme es considera problemàtic.

Tant Credit Suisse, com UBS, són considerats dos dels bancs de gran importància en el panorama mundial, la qual cosa, de cara al Govern de Suïssa, fa que sigui inviable que aquests facin fallida. Amb tot l'esdevingut en l'últim mes i el rescat a l'entitat ara presidida per Ermotti, diversos parlamentaris han recorregut al concepte dels bancs "too big to fail", considerant que les entitats bancàries suïsses no haurien d'entrar en aquesta terna.

Finalment, i com van fer tant els accionistes de Credit Suisse com els parlamentaris durant la jornada d'ahir, els comentaris més repetits han estat les crítiques contra els directius de la companyia amb seu a Zuric. D'una banda, carreguen contra la incapacitat dels mandataris del banc a l'hora de buscar solucions, però també per tots els escàndols que han sacsejat Credit Suisse. Es pot destacar que aquest banc, que tenia 167 anys d'història, s'ha vist embolicat en estafes, suborns, inversions nefastes... als últims exercicis, el que ha generat una pèrdua de credibilitat mai vista.

Malgrat això, i encara que els diputats han mostrat el seu descontentament i la seva desaprovació a l'operació sobre Credit Suisse, la Cambra Alta del Parlament va avalar la garantia financera que va oferir l'Estat.