El president d'Iberdrola, Ignacio Sánchez Galán, va obtenir una retribució total de 13,84 milions d'euros el 2023, un 5,9% més que el 2022, segons l'informe anual sobre remuneracions publicat aquest divendres en la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Les dades indiquen que Sánchez Galán va cobrar un salari en metàl·lic de 6,47 milions, un 2% més que l'any anterior; d'aquesta quantitat, 2,25 milions corresponien al seu sou -xifra que es manté inalterada des de 2008-, 3,25 milions a la retribució variable que està lligada als beneficis empresarials de la companyia i 567.000 euros a la remuneració com a president del consell d'administració. A tot això cal afegir els 144.000 euros en dietes que va rebre i 175.000 euros per altres conceptes. Uns altres 6,780 milions d'euros corresponen al benefici brut de les accions o instruments financers consolidats. Així mateix, va percebre 582.000 euros per la seva pertinença a consells d'administració de filials del grup (la nord-americana Avangrid i la brasilera Neoenergia, on és president).

Per la seva part, el conseller delegat d'Iberdrola, Armando Martínez, que ocupa el càrrec de número dos de la companyia des d'octubre de 2022 i, per tant, l'any passat va ser el seu primer exercici complet en el càrrec, va percebre 4,073 milions d'euros, un 25,7% més. En el seu cas, la remuneració fixa per sou d'un milió d'euros també es manté inalterable des del seu nomenament. El consell d'administració de l'energètica va aprovar, a més, mantenir aquestes mateixes quantitats en concepte de sou per a Galant i Martínez per a aquest 2024.

El màxim executiu del grup energètic és el més ben pagat entre tots els càrrecs de les companyies que cotitzen en l'IBEX 35. A Iberdrola, els tretze membres del consell d'administració van rebre el 2023 una retribució de 23,38 milions, un 6,4% més, mentre que es va registrar una disminució de salaris que va afectar la plantilla. La companyia va assolir el 2023 un benefici net de 4.803 milions d'euros, un 10,6% més que el 2022 (quan va guanyar 4.339 milions) i un nou rècord històric, el sisè consecutiu, de la multinacional energètica.

El balanç sobre les retribucions dels alts directius de les firmes cotitzades que ha difós aquest divendres la CNMV també reflecteixen els ajustaments que ha realitzat Banc Sabadell per a la seva cúpula directiva. El conseller delegat de Banc Sabadell, César González-Bueno, va guanyar 1,79 milions el 2023, un 27,4% menys que el 2022, quan va percebre 2,47 milions, mentre que el president de l'entitat, Josep Oliu, va cobrar 1,70 milions, un 3,62% menys, segons va informar Efe. El banc va aprovar una nova política de remuneracions dels consellers en la junta general de 2023 que serà d'aplicació per al període 2024-2026 i en virtut de la qual, el salari fix del conseller delegat es va reduir dels 2 milions fins als 1,9 milions, dels quals 1,6 milions s'abonen en efectiu i 300.000 euros com a aportació a plans de previsió social. El 2023, com a inici del pla de pensions i de forma extraordinària, el conseller delegat va realitzar una aportació addicional de 600.000 euros, amb la qual cosa va sumar 900.000 euros al pla de pensions. Malgrat la reducció del salari fix, aquesta nova política de retribucions preveu un augment del variable, que passa de 600.000 a 800.000 euros.

Per la seva part, el consell d'administració de Banc Sabadell va percebre una retribució ordinària total de 6,72 milions d'euros el 2023, davant els 7,22 milions d'euros de 2022, el que es representa un descens del 6,81%.

Álvarez-Pallete (Telefónica) va guanyar un 7% menys

Per la seva part, president de Telefónica, José María Álvarez-Pallete, va guanyar 6,32 milions d'euros el 2023, un 6,88% menys que els 6,787 milions d'euros que va percebre a l'exercici anterior, mentre que el conseller delegat de la companyia, Ángel Vilá, va obtenir uns emoluments de 4,68 milions d'euros, un 6,42% inferiors als de 5 milions d'euros de 2022. En concret, Álvarez-Pallete va ingressar 1,92 milions en concepte de retribució fixa -congelada des de 2013- i 3,717 milions per variables a curt termini. S'hi sumen 518.000 euros de benefici de les accions o instruments financers consolidats, 132.000 euros per sistemes d'estalvi i 29.000 euros per "altres conceptes".

En tant que Vilá va rebre 1,6 milions d'euros per retribució fixa -congelada des de 2017- i 2,577 milions d'euros com a retribució variable a curt termini, a la qual cosa s'agreguen 384.000 euros en accions, 72.000 euros procedents de sistemes d'estalvi i 46.000 euros per "altres conceptes". Segons les xifres publicades per la companyia, la remuneració total del consell d'administració de Telefónica el 2023 va ser de 15,016 milions d'euros, un 4,45% inferior als 15,71 milions d'euros de 2022. Entre els consellers, el president de CriteriaCaixa i de la Fundació La Caixa, Isidro Fainé, va rebre 280.000 euros per la seva posició al màxim òrgan de decisió de l'operadora, la mateixa quantia que el 2022 i, almenys, des de 2019.