The Walt Disney Company compleix dilluns un segle d'història, al qual l'entitat ha passat de produir les seves vinyetes en un garatge de Los Angeles a estar valorada en més de 154.000 milions de dòlars (més de 145 milions d'euros) i comptar amb una cartera de negocis que va molt més enllà de l'animació.

Les aventures d'"Oswald, el conill afortunat" -previ a l'aparició de Mickey Mouse- van ser el punt de partida de l'actual conglomerat que agrupa a 37 marques del món de l'entreteniment i el lleure, des d'estudis cinematogràfics i canals de televisió fins a parcs temàtics i establiments hotelers.

El grup va facturar 83.745 milions de dòlars el 2022, la qual cosa suposa la xifra més elevada al segle XXI, un 24% més que l'any anterior i gairebé un 17% per sobre del resultat del 2019, abans que la pandèmia fuetegés el seu negoci de parcs temàtics. No obstant això, el benefici net no s'ha recuperat encara. El 2022 va guanyar 12.121 milions, un 18% menys que el 2019.

Els parcs temàtics n'aporten més que el cinema

Precisament, la solvència dels comptes del gegant de l'entreteniment va provenir dels parcs temàtics i infraestructura hotelera, que van obtenir 7.905 milions de dòlars en guanys, més de 1.000 milions per sobre de la dada de 2019, a causa de l'increment dels preus turístics i la reactivació del turisme després de la pandèmia.

I és que Disney copa la llista dels parcs d'atraccions més freqüentats del planeta, amb set de les seves instal·lacions entre les deu primeres de la classificació de 2022, liderada pel centre de lleure Magic Kingdom (Orlant, els Estats Units), amb més de 17 milions de visitants.

L'èxit del vessant turístic contrasta amb la caiguda dels guanys de les marques centrades en la producció audiovisual, xifrades l'any anterior en 4.216 milions de dòlars, la qual cosa es tradueix en un enfonsament del 42 % respecte a 2021 i del 43 % si es compara amb prepandèmia, ambdós anys amb més de 7.000 milions en beneficis.

Els resultats del tercer trimestre de l'any indiquen que aquesta tendència es manté el 2023, amb un increment d'ingressos en parcs temàtics i una contractació dels guanys en cinema i mitjans, especialment pronunciada en el cas de l'acumulat de l'any, que revela una reducció del 46 % del benefici net en el cas d'aquesta segona àrea de negoci en comparació amb el mateix període el 2022. Aquest últim informe mostra que Disney va perdre 460 milions de dòlars entre juliol i setembre, encara que la facturació es va elevar un 4% respecte al tercer trimestre de l'any anterior, fins als 22.330 milions.

Disney afronta el 2023 el seu particular 'annus horribilis' en taquilla després dels fracassos o resultats pitjors del previst de produccions de gran pressupost com a 'Indiana Jones y el dial del destino', 'Ant-Man y Avispa: Quantumania', 'La Sireneta' o 'Elemental', després d'un 2022 d'èxit gràcies a 'Avatar: El sentido del agua', 'Doctor Strange 2' i 'Black Panther: Wakanda Forever'. El seu conseller delegat, Robert Iger, explica que les xifres d'aquest any "reflecteixen la transformació sense precedents" que executen "per reestructurar la companyia, millorar l'efectivitat i tornar la creativitat al centre del nostre negoci".

Canvi com a marca d'identitat

De fet, l'entitat ha buscat en el canvi i la innovació la clau de la seva supervivència des del seu primer dia, aquell 16 d'octubre de 1923 en el qual Walt i Roy Disney, després de diversos intents al món de l'animació, van firmar un contracte per produir 12 pel·lícules, a la llum del garatge del seu oncle Robert, on dibuixaven. Després d''Oswald, el conill curiós' i Mickey Mouse, l'empresa seria la primera en llançar un llargmetratge d'animació -Blanca Nieves i els Set Nans-, amb la qual recaptarien 4 milions de dòlars el 1937.

Aquest tipus de films es convertirien en el seu símbol d'identitat i font d'ingressos a nivell mundial, que reforçarien amb la creació de Bona Vista Distribution el 1953 per no externalitzar la promoció i distribució de les seves pel·lícules, la fundació del primer parc temàtic de Disney a Los Angeles i l'arribada del 'Mickey Mouse Club' a televisió. Amb la mort de Walt Disney, la companyia passaria un mal moment i arribaria a perdre un 20% del seu volum de negoci el 1982, pressionada per nous productes culturals com a 'Star Wars'.

La situació seria revertida mitjançant èxits cinematogràfics com 'El Rei Lleó' -776 milions de dòlars de taquilla-, 'La Bella i La Bestia' o 'Pocahontas', però també amb la fundació de l'estudi Touchstone, dedicat a la producció de pel·lícules per a adults i famílies, o el naixement del canal per cable 'Disney Channel'.

Aquestes decisions serien preses per Michael Eisner, antic director del grup, qui, dins de la seva estratègia d'ampliar el públic consumidor de Disney, firmaria l'adquisició de les cadenes de televisió ABC i ESPN per 19.000 milions o l'obertura de parcs com Disneyland París, per al que es va estudiar Espanya com possible ubicació.

El volum de negoci es va triplicar entre 1985 i 1990, i després facturació va passar de 5.800 a 25.400 milions entre 1990 i 2000, fent que les adquisicions s'incorporessin a l'ADN estratègic de Disney, amb l'objectiu d'afegir nous personatges i històries a la seva cartera, diversificar el seu negoci i implantar-se a nous mercats.

Compra de Pixar i Marvel

Així, ja sota la batuta de Robert Iger, el 2006 la companyia aconseguiria Pixar per 7.400 milions, i el 2009 amb Marvel per 4.000 milions, empreses que es transformarien en filials amb independència creativa i li donarien el control de la taquilla a nivell mundial. Una dècada després arribaria la compra més gran de la seva història: el conglomerat mediàtic 21st Century Fox per 71.300 milions, que augmentaria la cartera de canals de televisió i personatges de l'empresa fundada pels germans Disney.

Amb aquest moviment, es fa amb el control complet sobre el servei de subscripció a la carta Hulu i entra en la batalla de les plataformes de 'streaming', en la que redobla la seva aposta amb el llançament el 2019 de Disney +, que es converteix en el catàleg de gran part dels continguts gestionats per l'empresa. En l'actualitat, la companyia torna a passar per moments baixos, pels esmentats mals resultats de les últimes estrenes, la decadència del negoci de la televisió tradicional i la caiguda del nombre de subscriptors de Disney +.

L'empresa s'enfronta a una reestructuració, que ha passat per la retirada de continguts de les seves plataformes de 'streaming', el final de llicència d'ús a tercers i la retallada de 7.000 llocs de treball, amb l'objectiu d'estalviar 5.500 milions de dòlars. Per al nou capítol de Disney, torna Iger després d'11 mesos de retir, amb la missió de tornar a 'fer màgia' i garantir un nou centenari de l'empresa.