Documenta, la llibreria amb un públic fidel des de fa 50 anys

La llibreria Documenta porta 10 anys en el seu actual emplaçament, al bell mig de la Dreta de l’Eixample, a Barcelona. Però n’acumula 50 a les espatlles del seu cofundador Josep Cots, que la va tirar endavant amb Ramon Planes. El 9 de gener del 1975 va aixecar la persiana per primera vegada, al número 4 del carrer Cardenal Casañas de Barcelona, al cor de Ciutat Vellai. Des de fa 10 anys, Cots empeny el negoci amb el seu soci al 50%, Eric del Arco. De formació enginyer tècnic d'electrònica industrial Eric del Arco és també el president del Gremi de Llibreters de Catalunya i s'autodefineix com a "aprenent del Sr. Josep Cots".

Del Arco es va sumar al projecte de Documenta quan la llibreria va haver de prendre una decisió: “o deixàvem l’establiment del carrer Cardenal Casañas i ens traslladàvem, o tancàvem”.  Llavors van aparèixer persones a la llibreria amb sobres amb diners; en alguns casos hi havia 2.000 euros... “, relata el llibreter Del Arco.

Amb l’ajuda de la gent i l’obertura d’un procés de subscripcions econòmiques es va canviar d’ubicació. El primer any o any i mig “van ser durs”, perquè “no van calcular bé el procés del canvi d’establiment i de barri pel que implicaria sobre la pèrdua d’un volum de vendes”. La gent no es va adonar que estàvem en un altre lloc, assenyala, fins al cap d'un temps.

Però també té clar que una situació com la d’ells i que, recentment, s’ha repetit amb altres circumstàncies i condicions en algunes llibreries de la ciutat de Barcelona i altres emplaçaments, passa “perquè l’emotivitat et porta a voler que no canviïn els teus referents mentals; i la llibreria és un referent mental per a molta gent”.

Per tant, tornant als últims deu anys de Documenta al carrer Pau Claris de Barcelona, “sempre hem tingut beneficis, ajustats al volum de venda, però guanys”. Si més no, amb l’ajuda de la tasca que porta a terme una eficient comptable per gestionar els números de la llibreria, “que ens guia una mica, per gestionar els comptes més enllà del que serien els números momentanis”.

Com que el negoci va funcionant, “el futur l’afrontem amb un cert grau d’inconsciència”, però també “amb la confiança de què el negoci continuarà funcionant”. Sempre funcionant amb un negoci “al límit”, esperant que no sorgeixin imprevistos, però “anirà endavant”, diu esperançat Eric del Arco. 

Per satisfer els clients, a Documenta entren entre 9.000 i 10.000 llibres cada any, que són les novetats que els seus socis directius consideren més importants. "Un llibreter igual pot llegir uns 60?", es pregunta Del Arco, per argumentar que no ho poden saber tot. No obstant això, argumenta que un bon llibreter també s’informa en converses amb altres llibreters, amb els editors, amb gent del sector, revisant les crítiques i la premsa,... Per tant, igual té informació sobre unes 300 obres cada any. Això, "pot seguir sent un percentatge molt baix", reflexiona. Amb això, el cosoci de Documenta explica que “el llibreter és un bon prescriptor. Com més petita és la llibreria, més profunda i personal és la relació del llibreter amb el seu fons i millor el pot defensar”, concreta. Però, a més, les distribuïdores en tres dies et poden entregar qualsevol comanda. Això fa que una llibreria petita pugui competir amb una gran cadena de llibreries.

A Documenta, hi ha 3 llibreters -inclòs Del Arco i Cots que s'hi passa algunes estones- entre setmana i al cap de setmana treballen dos estudiants. L'equip arriba fins a 8 persones per acabar de cobrir diverses àrees del negoci, encara que moltes ho fan a temps parcial. 

Essència del negoci

Amb la batuta de Del Arco i Cots, Documenta és una llibreria que es vol mantenir com a negoci de venda de llibres. “Només venem llibres, i com a molt pòsters o calendaris”, argumenta davant altres formats d’establiments del sector del llibre que estan proliferant per la ciutat. “Tenim un públic que ens ha acompanyat durant 50 anys, més altra gent que s’ha anat incorporant a la clientela, sempre per l'interès que despera les obres que tenim”. Documenta és una llibreria amb un fons humanístic que fa que la gent que ve busqui un llibre determinat”, però per sort, “si bé buscant altres temàtiques, tenim altres llibreries, arreu, que ens complementen, i per trobar altres tipus de llibres no han d’anar massa lluny; a Barcelona hi ha de tot”.

En aquest sentit, i com a responsable del Gremi de Llibreters, Eric del Arco valora les eines informàtiques com el LibriData, una plataforma digital online que enregistra la venda diària de llibres a més de 150 punts de Catalunya, entre llibreries i grans superfícies, i que és de gran ajuda.

La mala salut de ferro del sector

Seguint la conversa amb ON ECONOMIA amb el barret del Gremi, Del Arco comenta que és veritat que la Covid-19, en part, ha fet recuperar l’amor per la lectura, però “hi ha hagut uns increments de costos a nivell de salaris i de lloguers, entre altres, que també s'han apujat”, adverteix Del Arco. Reflexiona que el cost de la vida s’ha apujat entre un 19 i un 20% i des del 2008, un 30%. Per tant, "encara que poguéssim apujar les vendes un 30%, una cosa es menja l’altre, continuem estant en el mateix estat de mala salut de ferro del sector que s’aguanta perquè encara hi ha lectors, hi ha un producte bo, i perquè les llibreries treballem bé”. Però, “sempre estem en precari”, perquè un mal any es pot emportar per davant una part del sector -llibreries, editorials...-, que està subvencionat en un grau suficient com perquè sobrevisqui.

El llibreter assegura que, encara que sembli que les llibreries “sempre ens estem queixant”, "en tenim raons”. Argumenta, també, que l’ofici de llibreter segueix sent com un “voluntariat”; perquè “un llibreter té el salari d’un dependent de comerç -un salari bàsic-, però per tenir un dependent en un establiment com el nostre, has de tenir una persona amb carrera universitària o un coneixement d’humanitats molt ampli”. Això per no parlar de les llibreries petites. Allà el treball del llibreter és molt precari, perquè "ha de fer de tot. I ha de vendre força llibres per fer números".

El sector necessita personal amb coneixements, que quan arriba un client s'adoni que sap de què li està parlant, què li està demanant, què busca... i, en canvi, "et veus obligat a oferir un sou molt baix, jornades partides o de sis dies...". Per tant, les llibreries es nodreixen de personal que són, generalment, joves que acaben de sortir de la carrera universitària o formació de segon grau i “que saps que no duraran gaire a la llibreria perquè és un pas en la seva carrera laboral”.

Sobre la cadena de valor, el president del Gremi manifesta que el paper del distribuïdor és imprescindible perquè tot el sistema funcioni; és a dir, ja que per a les editorials que no tenen distribuïdor està clar que el procés és més complex, pel fet que els distribuïdors porten un control més exhaustiu de totes les comandes i les devolucions, en un país, on tenim més de 4.000 editorials registrades. Però llavors “la distribució es queixa i diu que els que en surtem més beneficiats són els transportistes que fan les entregués, però també els planyo perquè són autònoms, subcontractats, és dur fer les entregues a la grans ciutats....”. En defintiva, que tothom té queixes.

En definitiva, “que tothom és queixarà”.

Del Arco recorda que el llibre té un preu fix, val el mateix a tot arreu. La llei del llibre és un gran avantatge per a aquest país, perquè protegeix el preu del llibre, “és intocable”. "Si no fos així, ens abocaríem al que va succeir a Gran Bretanya, que només hi queden les grans cadenes de venda de llibres i establiments per llibres infantils -com un concepte romàntic-; la resta ha desaparegut".

El llibre va entre 9 euros i els 25 de mitjana.  Per tant, som un sector que d’un llibre que val de 20 euros, el llibreter se’n queda 6 i haig de pagar els treballadors, el local, la llum...; l’editor se’n queda 6 euros més, per pagarà l’autor, la traducció, els drets...;  i el distribuïdor els altres 6 -amb pagament de magatzems, transportistes...-. Al final, determina, “tots hi guanyem molt poc; però l’única avantatge que te un editor si ho fa be és que quan té un fons considerable en pot treure un rèdit que li dura més temps”. Aquí , “l’únic que pringa és l’autor que només guanya un 10% del llibre que ha escrit”. “Tot el sistema s’aguanta perquè els humans tenim uns egos que determinen que publicar un llibre i vendre’l és molt llaminer”, sentencia. “El sistema s’aguanta sobre els egos de tots i cadascuna de les parts de la cadena de valor del sector”.

A més, en l’actualitat, els mitjans que hi ha per publicar, o autopublicar-se és molt més fàcil donar a conèixer una obra. "Amb 1.000 euros ja pots fer un llibre i llançar-lo; després el vendràs o no, però ara la situació és aquesta". La competència és molt brutesca, però sempre hi ha hagut un punt de sobreproducció d’obres; però no tot es vendrà. O, també, comenta, "ara és més fàcil crear editorials".

El Gremi de Llibreters de Catalunya agrupa més de 300 establiments, però n’hi ha prop de mig miler, entre botigues independents i cadenes diverses. “Tots som el sector”. “Per sort la xarxa de llibreries de Catalunya és prou potent per poder saber en tot moment on tenim un llibre” i, per tant, les vendes no es perden i “no se’n van a Amazon”. La 'mala salut de ferro' es tradueix en les 324 llibreries a Catalunya, un 30% més que l’any 2008, amb dades d’abril de 2024. Segons la CEGAL, Catalunya és la comunitat autònoma on hi ha més llibreries en nombres absoluts, amb 460, el 14,7% de tot Espanya.

Sense Sant Jordi, igual però diferent

Del Arco aprofita la referència que fa a Amazon per analitzar que “la plataforma no pot vendre el llibre més barato i, a més, si has d’esperar que t’arribi a casa o recollir-ho en algun lloc, la llibreria té avantatges: el tenim o l’aconseguim amb facilitat i rapidesa i el pots venir a buscar en qualsevol moment i fins i tot te’l guardem els dies que calgui”.

Del que no està tant segur és de què passaria si a Catalunya no se celebrés la diada de Sant Jordi. El llibreter no s’atreveix a dir si la salut del llibre a Catalunya seria la mateixa, però destaca que pel seu pes econòmic i laboral, com a xarxa i espais culturals -des de les llibreries a les editorials- “el sector del llibre se sostindria, potser de manera diferent, però ni millor ni pitjor”. No obstant això, enseguida afirma: “Tan de bo no s’acabi mai Sant Jordi”. “El sector té un futur; la llibreria té un sentit, el llibre en paper també... veurem; no podem fer previsions, però encara es dona valor al llibre”, conclou.

A Catalunya, el sector te un suport institucional important. "El sector de la cultura en general lluita i està aconseguint que aquesta lluita tingui un sentit de tal manera que el 2% del pressupost de la Generalitat es dedica a cultura, perquè tots els actors han lluitat en els últims anys perquè això sigui així”, manifesta Del Arco. De nou, amb el barret del Gremi, destaca la gran xarxa de llibreries que té Catalunya, que no té cap altra comunitat autònoma a Espanya, i difícilment ho tindrà ningú per la dimensió que tenen les llibreries. No només a Barcelona, sinó també arreu del territori, és una xarxa molt capil·lar. Defensa que el sector té un valor de país perquè “la força de l’activitat cultural que va associada a les llibreries i a la tasca dels llibreters fa que la cultura estigui a l’abast de tothom”.

Però aquí hi ha, encara coses, que fallen. Posa d’exemple una de les principals lluites del Gremi de Llibreries. Les biblioteques de Catalunya per la regulació administrativa estan obligades a obrir concurs públic per a la compra de llibres i, com que ho fan per lots molts quantiosos en volum i en preu, “només hi poden accedir grans empreses de venda de llibres que no són del territori, que estan a Galicia, per exemple”, denuncia Del Arco. En canvi, biblioteques com les de la xarxes de Madrid, fan les licitacions amb lots més reduïts i donen accés a un nombre més important de llibreries locals. “Volem canviar aquesta llei que permeti que les biblioteques de Catalunya comprin amb contractes de menors, o com sigui, a les llibreries que locals”.