El president de l'Autoritat Bancària Europea (EBA, per les seves sigles en anglès) suggereix a la banca que igual com paguen als seus directius part del seu salari variable mitjançant una "bonus", incorporin un "malus" perquè aquests directius tornin part de la nòmina si els resultats de l'entitat són dolents. José Manuel Campa es pronunciava així sobre la polèmica que ha generat l'informe que van publicar fa només uns dies, on apuntaven que el 2021, el nombre de banquers a Espanya que va cobrar més d'1 milió d'euros a l'any va augmentar un 73% respecte a l'any anterior.

En ser preguntat aquest dilluns, durant la seva intervenció en un esmorzar informatiu organitzat per Nova Economia Fòrum sobre si aquests salaris estan justificats o es limitaran, Campa comentava que des de la perspectiva de l'EBA el punt clau no és si els banquers guanyen molt o poc, "l'important és que siguin d'acord amb el perfil de risc de l'entitat".

En aquest sentit, explicava que els salaris han de ser "prudents", perquè l'important no és la quantitat, sinó a l'estructura d'aquesta, és a dir, el percentatge de fix i de variable del salari. Així, igual com hi ha "bonus" hi pot haver "malus", i si l'entitat va malament, el directiu torna part d'aquesta bonificació.

Quant a la quantitat de la remuneració, recordava que és decisió del banc i la capacitat dels accionistes de valorar si és molt o no. Així i tot destacava que hi ha hagut dos fenòmens que han fet que aquests pugin el 2021, un és en Brexit, que ha provocat que diversos banquers "que estaven més ben remunerats" vinguin a Espanya.

I l'altre és la Covid. El 2020 moltes entitats van decidir reduir el salari variable dels banquers com a mesura de prudència per la crisi, però aquest es va recuperar el 2021, per això s'aprecia un "increment substantiu". Així mateix, el president de l'EBA indicava que a Espanya hi ha molts banquers -com els presidents de BBVA i Santander- que malgrat estar assentats aquí, donen servei a tot el món, per la qual cosa s'ha de tenir en compte la mida de banc també.

També en aquesta trobada es pronunciava la vicepresidenta del Govern i ministra d'Assumptes Econòmics, Nadia Calviño, que aprofitava per defensar que, el fet que diversos banquers espanyols cobrin més d'un milió d'euros a l'any, posa de manifest que està "clar" establir un impost sobre els beneficis extraordinaris del sector bancari. Segons el seu parer, això demostra que el sector bancari té "prou marge" perquè l'esmentat impost temporal no es repercuteixi en una pujada dels costos per als ciutadans.

Sobre l'impost també ha parlat José Manuel Campa. Aclaria que ells no tenen legitimitat per actuar, que això correspon al Parlament, que és on s'ha tirat endavant. Reconeixia que és un cost per a la indústria, però la banca ve d'un entorn "on ha millorat molt la rendibilitat" (i ja frega el 8% sobre recursos propis) amb la qual cosa, "ho haurà d'assumir" i no creu que tingui un impacte net en la solvència, encara que sí un impacte negatiu en resultats, ja que guanyaran menys diners.

El de l'EBA reconeix que hi continua havent incertesa pel context econòmic, però en els últims tres anys, la banca ha estat en el costat de la solució i no en el de problemes, de manera que ha iniciat aquest 2023 amb bons matalassos de capital i solvència, d'entorn del 15%. Encara que té reptes importants: la transformació tecnològica, la construcció d'un model bancari europeu més integrat i el de la sostenibilitat, on creu que no només ho hem de fer, sinó que anar per davant servirà als bancs espanyols per ser més competitius.

També aprofitava per tornar a demanar la banca espanyola que sigui prudent amb les provisions, encara que totes les entitats defensen que la morositat continua baixant. Quant a la política de dividends i a què algunes ja tinguin un pay out del 50%, recorda que malgrat que la mitja europea està en el 44%-46%, és més important que els més vulnerables no distribueixin dividend i els que tenen models de negoci amb certa certesa que tinguin més capacitat.

Finalment, sobre criptomonedes i l'abstenció de les institucions a regular-les, Campa demanava distinció entre la tecnologia que hi ha darrere i el mateix producte. "És difícil entendre quin és veritablement el model de negoci d'aquests productes, si és sostingut. Porta a pensar que no el tenen i que les seves valoracions no tenen sentit. Amb la qual cosa la seva actitud mai no ha estat gaire prudent".

Però no passa el mateix amb la tecnologia que hi ha darrere, com el blockchain, que té "molts usos i és legítim", de fet, s'està explorant pels bancs centrals per crear monedes digitals i per les mateixes entitats per als processos de pagaments, concloïa.