L’equilibri entre l’oferta i la demanda segueix sent el taló d’Aquil·les del mercat de treball, més enllà de la conjuntura econòmica que és la clau per al seu bon funcionament. Quan la balança es decanta per un dels dos vessants es produeixen una sèrie de distorsions que impacten directament en les regles de joc del mateix mercat. Entre aquestes alteracions, els experts estan detectant cada vegada més el que anomenen l’efecte mercenari. O, cosa que és el mateix, una pressió inflacionista en el nivell de retribucions per cobrir determinades posicions laborals davant la manca de professionals especialitzats en aquestes.

David Suàrez, soci-director de l'àrea d'estudis de la consultora ICSA Grupo, raona que és una conseqüència de la manca de professionals per cobrir determinades posicions laborals que, fins fa poc, es detectava en el sector tecnològic, però que cada vegada més es reprodueix en la gran indústria i a les pimes i en altres activitats de serveis.

Això provoca, bàsicament, que les empreses interessades a cobrir determinades posicions laborals, amb un perfil professional molt concret, amb competències i experiència, “es prenguin els professionals entre elles”, explica Suárez. Es tracta de treballadors que estan a companyies de la competència ocupant la mateixa posició o responsabilitats similars. “És el clàssic sistema de headhunting, o captació directa, que el que fa és que els salaris entrin en una espiral inflacionista”.

Quan aquest procés dona d’una manera tan sobtada com la que s’està registrant actualment, el que provoca és que “els treballadors canviïn d’empresa només pel simple fet de guanyar més diners”. “És a dir, es comprometen amb el millor postor per la retribució que rebran i deixen de banda triar una empresa o canviar de companyia per una vinculació professional amb el projecte empresarial”, afegeix Suárez i concreta que “en moure’s només pel salari, la fidelització també és finita”, ja que si en un termini de temps -que pot ser curt- reben una oferta superior d’una altra companyia, també marxaran. D’aquí s’extreu una elevada rotació en determinats llocs de treball.

La indústria i les tecnològiques

Aquesta situació, que habitualment es donava en el sector de les empreses tecnològiques, s’ha traslladat a la indústria per la manca de personal tècnic intermedi. Són posicions, segons els experts, que malgrat que no requereixen una alta qualificació, no queden cobertes perquè no hi ha treballadors preparats i amb experiència en les competències laborals i tècniques que es requereixen i que són les que aporten un cert grau d’especialització, indispensable per al bon funcionament de les empreses.

De fet, al sector industrial és en el que s’estan registrant els millors salaris a Espanya, segons es desprèn de l’últim estudi Evolució Salarial 2007-2024, elaborat per ICSA i EADA Business School, en el qual es compara les retribucions mitjanes de directius, comandaments intermedis i empleats, i la seva relació amb el cost de la vida i el creixement del PIB. L’informe també aborda les noves tendències del mercat laboral, com ara l’efecte mercenari.

Indústria, banca i assegurances

En l’estudi, el 18è des de la primera edició, s’ha detectat que els millors sous per als treballadors es donen a la indústria, amb 30.565 euros de salari mitjà, seguit de la banca i les assegurances, amb 29.652 euros.

A més, el salari dels treballadors a Espanya va créixer amb independència de la dimensió de les empreses. Així, aquells empleats que treballen per a una gran empresa van veure augmentar la remuneració un 4,85%; un 0,93% en el cas de la mitjana empresa; i un 1,44% a la petita empresa.

Això, mentre que, en funció de la mida de cada empresa, el salari dels directius es va revalorar més a la petita empresa (1,75%) que a la gran empresa, on ho va fer un 1,14%.

L'informe també posa de manifest que els comandaments intermedis van veure rebaixat el seu salari tant a la gran empresa (-2,85%) com a la mitjana (-0,66%) i només van augmentar salari a la petita, encara que un lleu 0,77%.

No creix prou el PIB per càpita

El professor d'estratègia a EADA Business School, Jordi Assens, ha comentat que “estem veient al llarg d'aquests anys que, a Espanya, encara que els salaris creixen, no aconsegueixen superar la inflació. L'economia, centrada en un alt percentatge en sectors com ara turisme i comerç, ajuda a créixer el PIB global, però no aconsegueix impulsar el PIB per càpita, limitant la generació i distribució de valor. “És fonamental diversificar cap a sectors que són més intensius en innovació, que demanen uns perfils més sofisticats i requereixen salaris més elevats, amb l'objectiu de garantir un creixement econòmic sostenible”, afirma Assens.

Els comandaments intermedis i la IA

Durant la presentació de l’anàlisi aquest dimecres, el director de l’àrea d’estudis d’ICSA, Daniel Suárez, ha exposat que el salari mitjà dels comandaments intermedis es va situar en 42.717 euros bruts, un 0,77% menys que el registrat el 2023. Com a explicació a aquest descens, Suárez ha assegurat que els comandaments intermedis segueix sent la categoria "més impactada" tant per la conjuntura econòmica com pels desenvolupaments tecnològics, entre els quals hi ha la irrupció de la intel·ligència artificial.

Pel que fa als directius, l'any passat el seu salari va créixer de mitjana un 0,57%, fins a 88.831 euros bruts. Per sectors, els que reben millors retribucions són els empleats de la banca i les assegurances, tant en el cas de directius com de comandaments intermedis.

Madrid i Catalunya, al capdavant

Per comunitats, Madrid i Catalunya són, per aquest ordre, les autonomies on millors sous es paguen, si bé els autors de l'estudi també han recordat que en aquestes autonomies són on resulta més car viure, per la qual cosa altres comunitats tenen més poder adquisitiu. El 2024, el salari mitjà a Madrid s'ha situat en 94.150 euros bruts anuals, i a Catalunya, ha arribat a 90.918 euros.

Els salaris més baixos, per contra, es perceben a Extremadura, amb 22.551 euros en el cas dels empleats, i La Rioja, amb 22.832.

En comparació amb 2023, els majors increments de salaris es van donar a Castella i Lleó (6,17%) i Astúries (6,12%), i, en canvi, van caure els salaris dels empleats rasos a les Balears (-1, 68%), Navarra (-1,67%) i Castella-la Manxa (-1,60%).