La crisi energètica desencadenada amb la invasió russa d'Ucraïna i l'escalada en el preu del gas, que en alguns moments de 2022 va arribar a multiplicar per deu el seu preu, han tingut un efecte devastador en la indústria ceràmica espanyola, concentrada fonamentalment a la província de Castelló. La patronal del sector, Ascer, ha quantificat aquest dimarts la magnitud del desastre en forma de milers de treballadors acomiadats o inclosos en expedients temporals de regulació d'ocupació, tancament d'empreses i línies de producció i un descens agregat del marge de les firmes del sector que supera el miler d'euros el 2022.

La factura energètica del sector va experimentar un "increment desorbitat" en passar de 939 milions d'euros de 2021, quan ja s'havia incrementat de forma rellevant, a 2.235 milions l'any passat. Per aquesta raó, fa mesos que la indústria rajolera reclama al Govern un pla de rescat que els ajudi a superar aquesta conjuntura, ja que el gas és la seva principal font d'energia i representa la major part de la despesa de la seva estructura de costos.

El 2022, de fet, els 2.235 milions es van emportar per davant el 40% de la facturació del conjunt de la indústria rajolera espanyola, malgrat que aquesta es va elevar un 16 % fins als 5.538 milions d'euros per la pujada de preus aplicada als productes per intentar compensar parcialment aquesta escalada de costos. El president de la patronal Ascer, Vicente Nomdedeu, ha recordat que el gas va assolir a l'agost els 350 euros megawatts hora i, a diferència dels competidors europeus, el sector espanyol "no va rebre pràcticament ajuts" del Govern d'Espanya, una cosa "clau i diferenciador" en una crisi com l'actual en la qual els productors espanyols han de competir amb els fabricants italians.

Menys producció

Malgrat l'increment de la facturació total, la producció va caure un 15 % el 2022 en passar de 587 milions de metres quadrats de 2021 a 500 milions, i les vendes en metres quadrats van caure també un 13 % perquè moltes empreses van haver d'aturar els seus forns en no poder afrontar el cost del gas. Les exportacions del sector ceràmic espanyol, que representen el 75 % de les seves vendes totals total, van ascendir a 4.273 milions d'euros el 2022, un 16,6 % més. Europa va ser la destinació de la meitat de les exportacions amb França, el Regne Unit, Itàlia, Alemanya, Portugal i Bèlgica com a principals mercats. Les vendes al mercat nacional, per la seva part, van arribar a 1.265 milions, un creixement del 15 %.

De les exportacions a Europa (el 50,5 % del total), els mercats més importants van continuar sent França, el Regne Unit, Itàlia, Alemanya, Portugal i Bèlgica. Per la seva part, Estats Units, que suposen el 14,5 %, va mantenir el seu creixement en vendes però va baixar en metres quadrats.

Acomiadaments, ERTO i tancaments

Els efectes en l'ocupació en la indústria ceràmica de la crisi energètica es tradueixen en 1.017 acomiadaments de treballadors des de juliol de 2022 i 13.000 empleats en expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO), dels quals un 30 % continua subjecte a les mesures d'ajustament.

Diverses empreses han cessat la seva activitat en no poder continuar fent front a la conjuntura i d'altres han tancat plantes de producció. Entre elles, es troben Eneacer i Struker Porcelánico que van apagar definitivament els seus forns en no poder pagar el gas, o la històrica Todagres, propietat grup murcià Forts i que va deixar sense ocupació a 160 treballadors. Pamesa, per la seva part, va tancar Rajolera Alcorense però va recol·locar la majoria dels treballadors afectats en altres companyies del grup.

En conjunt, els marges de les empreses del sector han caigut en 1.000 milions d'euros, segons les xifres facilitades per la patronal Ascer a partir d'un estudi de PriceWaterHouseCoopers presentat aquest dimarts. El sector ha augmentat els preus dels seus productes per intentar compensar l'alça dels costos i les empreses que competeixen per diferenciació de producte han tingut uns preus mitjans de venda més alts, entre un 20 i un 30 % de mitjana ponderada.

Reflectir la totalitat de l'augment dels costos en el preu del producte hauria suposat pèrdua de clients, per la qual cosa les empreses han assumit part d'aquest increment, segons ha explicat Vicente Nomdedeu en una roda de premsa oferta en el marc de la fira Cevisama que se celebra aquesta setmana a València.

Maroto escolta les peticions de la rajola

La ministra d'Indústria, Reyes Maroto, ha tractat aquest dimarts amb Ascer la manera d'accedir als ajuts de gasintensiva. En una visita no programada a Cevisama, la ministra ha afirmat que la llei Crea i Crece que estableix el compliment de la llei de subvencions i del període mitjà de pagament, de 60 dies marcatge per llei, "cal complir-la", i s'està intentant trobar la via per a això sense fer-ho a costa de la pimes i autònoms, que també estan patint retards en el cobrament de les seves factures.

Ha assegurat que el compromís del Govern amb el sector ceràmic és "molt important" i l'Executiu els acompanyarà. En aquest sentit s'ha referit a la línia ICO dotada amb 500 milions d'euros amb avals públics del 90 %, manca de 3 anys i període d'amortització de deu anys, que serà "un salvavides" per a aquesta indústria.