L'al·luvió de presentació de resultats de les principals elèctriques ha finalitzat. Naturgy, Iberdrola i Endesa han retut comptes anuals i, com era d'esperar, cap d'elles no ha defraudat al mercat. Davant d'un escenari com el viscut el 2022, i com l'actual, els analistes, inversors i clients es feien a la idea que aquestes empreses anaven a aconseguir uns guanys mai vistos. No és per a menys, ja que tant Naturgy, com Iberdrola, igual com Endesa, s'han nodrit amb un mercat que el 2022 va ser àmpliament rendible, amb uns preus del gas i de la llum rècord.

El balanç final d'aquestes tres companyies és de 8.529 milions de guanys. Totes elles han vist com els seus marges de beneficis s'han dilatat a nivells excelsos. L'última a publicar els seus comptes anuals va ser Endesa, que ho va fer en el matí de divendres passat. En el cas de l'empresa presidida per José Bogas, els guanys van créixer en un 77%, fins als 2.541 milions, respecte al tancament de 2021, i, en paraules del mateix president, en cas de no haver existit l''excepció ibèrica', Endesa hauria aconseguit 6.000 milions d'euros més en concepte de beneficis, una quantitat "il·lògica", tal com va expressar ahir a la tarda Bogas.

Per la seva part, Iberdrola, que de les tres, és el que més negoci té més enllà de les fronteres d'Espanya, ha augmentat els seus guanys en un 11,7% respecte a 2021. El punt advers per a l'empresa liderada per Ignacio Sánchez-Galán és que el benefici al territori nacional es va reduir en un 19%. Sigui com fos, la firma amb seu a Bilbao és l'elèctrica espanyola que més ha guanyat, amb uns beneficis de 4.339 milions d'euros.

Naturgy, que va ser l'energètica en obrir la llauna dels resultats del sector, es va anotar uns guanys de 1.649 milions d'euros, un 35,8% més que el 2021. En el seu cas, i com en el de pràcticament totes les firmes elèctriques, el benefici va créixer per la dinàmica positiva en el negoci del gas. A més, si escau, i com va apuntar Francisco Reynés en la presentació dels resultats, Naturgy es va veure beneficiada pel canvi de divisa. Les operacions a diversos països de Llatinoamèrica van somriure a la companyia espanyola.

L'impost a les energètiques, el punt de fricció

Sigui com fos, totes tres han experimentat un any extraordinari, marcat per les alces dels preus de les matèries primeres. Malgrat que per a totes ha estat un exercici convuls i poc predictible, les elèctriques veuen el futur amb optimisme, i totes estan alineades que el sector de l'energia passa inevitablement per les renovables.

Més enllà dels guanys, un altre dels punts que ha generat fricció en aquestes firmes és el tribut extraordinari imposat pel Govern d'Espanya, el qual grava l'1,2% dels beneficis de les empreses que facturessin més de 1.000 milions d'euros el 2019. D'una forma o una altra, tots els directius de les empreses 'afectades' han carregat contra l'impost governamental, titllant-lo d'"incoherent" o de mancar de sentit. El Govern d'Espanya ha volgut delimitar els guanys d'aquestes companyies en entendre que s'estan nodrint d'una situació complexa i extraordinària.

De base, el context és complex, ja que els preus energètics són elevats a causa de l'esclat de la guerra d'Ucraïna, la qual, per la posició de Rússia, ha tensat els preus dels productes energètics, fent d'or a aquestes companyies. Malgrat això, els directius d'aquestes companyies no el veuen sentit a un impost que té una permanència de dos exercicis. D'entrada, i tal com va informar el Ministeri d'Hisenda, l'Estat ha ingressat 814,4 milions d'euros amb el gravamen extraordinari. Tant Naturgy (300 milions), com Iberdrola (200 milions), com Endesa (208 milions), ja han assumit el pagament del tribut.

Iberdrola i Endesa han recorregut l'impost

Malgrat això, les dues últimes també han anunciat que ho han recorregut en considerar-lo "injust i discriminatori", com va apuntar Bogas. Per a Galán, "no té sentit que s'obligui a pagar una taxa sobre els ingressos". El màxim mandatari d'Iberdrola va expressar que l'empresa "havia recorregut aquestes bases per ser discriminatori per sectors i per empreses".

Francisco Reynés s'ha abstingut de qualificar l'impost. Malgrat això, el president de Naturgy va explicar en la roda de premsa dels resultats de la companyia que "ni aquest, ni cap Govern no ha d'atacar una companyia per guanyar diners". El directiu de l'antiga Gas Natural Fenosa va recordar que "les empreses estan per ser rendibles, crear llocs de treball, salaris i generar riquesa a la societat". Preguntat per si era justificable, Reynés va expressar que "no soc qui ha de dir si és, o no, justificable".

Bogas va comentar que per a Endesa "no a lloc" el tribut governamental, ja que no han "obtingut uns beneficis extraordinaris per les mesures del Govern d'Espanya". A més d'això, el president de l'elèctrica va recalcar que aquesta mesura els fa menys competitives que la resta de les seves competidores a Europa.

La patronal de les elèctriques va presentar un recurs davant de l'Audiència Nacional

La patronal d'Iberdrola, Endesa i EDP, Aelec, va ser una altra de les que el passat 16 de febrer van alçar la veu en contra del gravamen extraordinari. Per a l'Associació, el denominat per molts com a "impuestazo" és "discriminatori i injustificat". A més, la patronal, que va recórrer l'impost" va al·legar que aquest "penalitza a un sector clau per impulsar el canvi de model energètic".

Havent passat el vendaval dels resultats anuals de les elèctriques, hi ha un alineament clar en elles, tant en la percepció de l'impost de l'Executiu nacional com en els guanys aconseguits el 2022. Naturgy, Endesa i Iberdrola tanquen el curs amb uns beneficis conjunts de 8.529 milions d'euros, i el pagament de 814,4 milions d'euros entre totes les energètiques per un impost a què continuen sense veure'l sentit.