El president executiu de Fluidra, Eloi Planes, ha mostrat aquest dimarts la seva faceta de poeta –ha publicat un llibre i està a punt de treure el segon– al començar una de les sessions empresarials dels Matins Esade amb un dels seus poemes, un vers del qual diu “m’agrada badar en la nit dels impossibles”, que li ha servit per descriure l’evolució de Fluidra.

Planes ha preguntat als assistents si volien que els presentés un Power Point amb 40 pàgines o que improvisés sobre la història de Fluidra i, òbviament, han demanat la segona opció, de manera que ha embastat un discurs intimista, en el qual ha recordat el seu pare –Joan Planes Vila, cofundador de la companyia, que va morir el 23 de gener passat als 83 anys d’edat– i també ha fet reflexions empresarials.

Sobre el futur de Fluidra, ha indicat que la digitalització i la sostenibilitat són els dos grans factors de creixement. En aquest sentit, ha precisat que la digitalització els permet oferir nous serveis i, sobre sostenibilitat, ha recordat que estan liderat les solucions en aquest camp, que possibiliten la reducció del consum d’aigua.

Fluidra té presència en 46 països que acaparen el 96% del parc mundial de piscines, de manera que no enfoquen el creixement cap a altres països sinó en aconseguir més penetració en alguns dels seus actuals mercats, com els Estats Units i el centre d’Europa.

Sobre la política d’aranzels de Donald Trump, s’ha mostrat “prudent”, tot i que considera que no patiran un impacte “significatiu”. Fluidra produeix als Estats Units, de manera que això els protegeix, però també a Mèxic. I no ha donat importància a la sortida de la nord-americana Rhone Capital de l’accionariat perquè ja ha anat reduint la participació en els últims anys.

En fer un repàs sobre l’evolució de la companyia, amb humor, ha recordat que “el meu pare ho va fer molt bé el 1969, va fundar Fluidra i vaig néixer jo”. Però ha indicat que “el més difícil van ser els inicis” fins a la dècada dels vuitanta i va atribuir el “mèrit” als quatre socis fundadors, “que van marcar la genètica de la companyia”. Un dels quatre socis va pensar que, en comptes d’importar peces, era millor fabricar-les aquí.

Ha destacat “quatre elements que són el cor de Fluidra”: el primer, donar resposta als professionals de les piscines; el segon, la idea d’internacionalització; el tercer, tenir emprenedors en les posicions de comandament; i el quart, caràcter. Ha afegit que “ser quatre famílies des de l’inici ha estat un avantatge” perquè els ha obligat a “estructurar-se”, a tenir una “governança sòlida” i una “visió comuna”. I ha reconegut que una condició per a que tothom estigui content és pagar un bon dividend.

Sobre aquesta història d’èxit, ha afegit que “un dels secrets és saber quina serà la següent fase i posar-se a treballar”. De tenir socis en cada país a estructurar-se en un holding i, finalment, ser una companyia cotitzada i líder mundial.

Ha destacat tres “punts d’inflexió” en la historia de la companyia: la  sortida a borsa el 2006, la crisi posterior i la fusió amb la nord-americana Zodiac el 2018. Sobre aquest últim episodi, si bé va recordar que les escoles de negoci diuen que les fusions entre iguals no existeixen, la seva va ser una “fusió entre iguals”, amb un “equip directiu balancejat”. A preguntes dels assistents, va recordar la convivència amb Bruce Walker Brooks, que fins el setembre passat va ser conseller delegat de la companyia.

Sobre els errors comesos, ha apuntat que, en el moment de sortir a borsa, van apostar per la diversificació, però durant la crisi mundial van rectificar per concentrar-se en el seu core business. I sobre els motius de satisfacció, ha destacat el llegat. En aquest punt va recordar el seu pare, la seva visió estratègica i la “generositat” en donar el relleu a la següent generació. Però, quan va deixar la presidència, va ser capaç de “reinventar-se”. Fins a l’últim dia es va dedicar a les fundacions i a Estamariu (Alt Urgell), el poble on va néixer i que ara és 100% autosostenible energèticament.

“El meu pare era molt especial per a mi i per a la família. Es va fer més savi, humà, entranyable a mesura que es va fer gran. Es va saber reinventar, sempre va tenir projectes. Si s’hagués mort amb 200 anys, encara hauria tingut projectes per fer”.  A partir d’una petita fàbrica de peces per a piscines, Joan Planes va aconseguir aixecar l’actual líder mundial del sector de les piscines i el wellness amb una facturació superior als 2.000 milions d’euros i 7.000 empleats. Des de 2021, Fluidra forma part de l’Ibex-35.

Eloi Planes ha fet aquests comentaris en una sessió de Matins Esade, presentada pel president d’Esade Alumni, Daniel Sánchez, i pel vicedegà de programes, Luis Vives.